A Espanya

De Viquitexts

Dreceres ràpides: navegació, cerca

A Espanya
de
Josep Pers i Ricard




« Que dulce es la trova que la patria inspira  »

—MASSANES.



Espanya, Espanya, terra de ventura,
Dolsa regió de amor y benandansa!
Contemplar vull la llum de ton sol pura
Y reviurá en mon pit dolsa esperansa.

Perduda es ja la ditxa que amorosa
En ton seno felis me sonreía,
Y lo bell avenir d' or y de rosa
Ay! nol' contemplo, no, com jo solía.

Bell es lo sol de América la bella,
Bell es son clima, fort lo seu ardor;
Mes ¿Qué importa si sort á ma querella
No respon, no, jamay á mon dolor!

¿Qué me importa ta fértil primavera
Ab tas perpetuas olorosas flors,
Si també de la Espanya en la pradera
Gallardas naixen ab sos cent colors!

. . . . . . . . . . . . . . . . .

Y aqueix be, que somío en mon deliri,
Que trastorna mon seny y ma rahó,
Espanya es la que causa mon martiri,
Y es á mos ulls dulssísima ilusió.

Joy tornaré.... y encara que bramant
La estesa mar se posi altiva y fera;
Y lo Aquilò sa furia deslligant
Se me presenti ab ráfagas severa.

Passéu jornadas, rápidas, lleugeras,
Y ab vosaltras també mas tristas horas;
Prompte fugiu, pintadas primaveras,
Y pássen sens cessar moltas auroras.

Que jo tan sols desitjo, sols anhel',
Del mar undos las onas ja par partir:
Tornar á Espanya, contemplar son cel,
Sas auras respirar, y allí morir.

ISLA DE CUBA, Juny 30 de 1843.

[edita] Fonts

  • Bosquejo histórico de la Lengua y Literatura Catalana, desde sus orígenes hasta nuestros días. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1850, pàgs. 105-106.



PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)