A Espanya
De Viquitexts
| « | Que dulce es la trova que la patria inspira | » |
|
—MASSANES. |
||
Espanya, Espanya, terra de ventura,
Dolsa regió de amor y benandansa!
Contemplar vull la llum de ton sol pura
Y reviurá en mon pit dolsa esperansa.
Perduda es ja la ditxa que amorosa
En ton seno felis me sonreía,
Y lo bell avenir d' or y de rosa
Ay! nol' contemplo, no, com jo solía.
Bell es lo sol de América la bella,
Bell es son clima, fort lo seu ardor;
Mes ¿Qué importa si sort á ma querella
No respon, no, jamay á mon dolor!
¿Qué me importa ta fértil primavera
Ab tas perpetuas olorosas flors,
Si també de la Espanya en la pradera
Gallardas naixen ab sos cent colors!
. . . . . . . . . . . . . . . . .
Y aqueix be, que somío en mon deliri,
Que trastorna mon seny y ma rahó,
Espanya es la que causa mon martiri,
Y es á mos ulls dulssísima ilusió.
Joy tornaré.... y encara que bramant
La estesa mar se posi altiva y fera;
Y lo Aquilò sa furia deslligant
Se me presenti ab ráfagas severa.
Passéu jornadas, rápidas, lleugeras,
Y ab vosaltras també mas tristas horas;
Prompte fugiu, pintadas primaveras,
Y pássen sens cessar moltas auroras.
Que jo tan sols desitjo, sols anhel',
Del mar undos las onas ja par partir:
Tornar á Espanya, contemplar son cel,
Sas auras respirar, y allí morir.
ISLA DE CUBA, Juny 30 de 1843.
[edita] Fonts
- Bosquejo histórico de la Lengua y Literatura Catalana, desde sus orígenes hasta nuestros días. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1850, pàgs. 105-106.