Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua pot tenir els següents significats:
- Ab tal dolor com l' esperit s' arranca, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Ab tal dolor / com l'esperit s'arranca, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions[modifica]
Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua
e dins lo cors comença fer camí,
e roman fret lo loch d'on parteix si,
la viva carn s'alterra·n groga y blanqua,
molt e pus fort dolor mon desig sent
com ha partir de la mia sperança;
no és del tot, mas en lo camí·s lança;
ja mon esper demostr·alterament.
No·m pens que Déu me done tal turment
que·m veja·l món si pert lo meu desig;
no·m restarà sinó que mude lig,
car de tot l'àls mon esforç és potent.
Tots los assaigs que amadors an fets,
tots me són pochs sinó mort acordada;
si·m fall Amor, no·m fall pensa irada
per castigar mos passats maliffets
Tan gran amor hauria·n deserets
que tal affer menys de senyal passàs.
De bé o mal se'n deu mostrar gran cas;
Amor li plau que·s mostren sos secrets.
Tant mon voler Amor ha hobeÿt,
que no·m dolrrà sa perillosa plaga,
si per null temps la fama no ss'apaga,
com sent Francesch, de la su·à jaquit.
Vós, dona, sou mon déu e mon delit;
donchs no us dolgau si pert lo món per vós.
No·m teniu tort en les mies dolors,
e, vós dolent, me féu pus dolorit.
Res no·m dol tant com si de mi us doleu;
lexau a mi acomanat Amor,
car de aquell no·m trobe gran paor;
de ira prech que·m vulla guardar Déu.
Sí com a l'hom frenètich l·és molt greu,
quant a fer mal se vol ésser levat,
lo fort ligam que li hauran possat
y ell mal no sent fins la follia veu,
ne pren a mi quant só torbat per ira:
yo·m trob esforç, tant que no sent treball;
quant me jaqueix, si bé tot jorn ho call,
romanch tant llas, que sol mon cor sospira.
Tornada
Lir entre carts, ma voluntat se gira
tant que yo us vull honesta y desonesta;
lo sant haïr, aquell del qual tinch festa,
e plau-me ço de que vinch tost en ira.