Al punt c’om naix comensa de morir

(CROADA UNISSONANT.)


Al punt c'om naix
comence a morir
E morint creix
e creixén mor tot dia,
C' un pauch moment
no cessa de far via,
Ne per menjar
ne jaser ne dormir,
Tro per edat
mor e descreix amassa ^[1]
Tan qu' aysí vay
al terme ordenat
Ab dol, ab guaig
ab mal, ab sanitat;
Mas pus avan
del terme null hom passa.
Trop es cert fayt
que no podem gandir
A la greu mort
e que no-y val metgia,
Força ne giny
ricat ne senyoria,
E trop incert
lo jorn que deu venir,
Com, quant ne hon
que tot arnés trespassa;
E no-y te prou
castell, mur ne fossat,
E tan leu pren
lo neci co 'l senat
Car tots hem uns
e forjats d' una massa.
Be sabem tots
que hich havem de exir
O tart o breu
que no-y val maestria;
Breu es tot cert
qui pensar ho sabria,
Mas lo foll hom
no se 'n dona cossir:
Que remirán
sa carn bella e grassa
E'l front pulit
e lo cors ben tallat,
Ha tot lo cor
e lo sen applicat
Als fayts del mon
que per null temps no-s llassa.
Si be volem
un petit sovenir
Com son tots fayts
d' ávol merxentaria
E 'l sutze loch
hon la mayre-ns tenia,
E la viltat
de que-ns hac a noyrir,
E nexent nos
romás la mayre lassa,
E nos ploram ^[2]
de fort anxietat
Entram al mon
ple de gran falsedat
Qu' adés alçiu ^[3] e adés nos abrassa.
O vell poyrit
e que podrás tu dir
Qui-t veus naffrat
tot jorn de malaltia?
Missatje cert
es que la mort t' envia
E tu no vols
entendre ne auzir:
Mas com a porch
qui jats en la gran bassa
De fanch pudent
tu-t bolques en peccat,
Disén, tractán
fassén tot mal barat
Ab lo cor falç
e la ma trop escassa.
De cor pregon
deuriem advertir
En l' estat d'om
qui tot jorn se cambia,
Que 'l ric es baix
e 'l baix pren manantia,
E 'l fort es flac
e 'l flac sab enfortir;
E 'l jove sa
dolor breument l' abrassa
E mor ten leu
co 'l vell despoderat
E 'l vell mesquí
fay lehó de son gat,
E pense poch
en la mort qui 'l manassa.
Deu sap perqué
lexa mal hom regir,
O folls o pechs
e los bons calumpnia,
Que tal es bo
com no te gran batllia
Qu 'es fer e mals
si-u ^[4] pot aconseguir;
E tal humil
quant es monge de Grassa
Qu 'es ergullós
quant a gran dignitat;
E tal regeix
una nobla ciutat
Fora millor
a porquer de Terraça.
Qui be volgués
a Dieu en grat servir
E z ^[5] en est mon
passar ab alegria
Tot son voler
a Dieu lexar deuria
E no pas Dieu
a son vol convertir;
Car Dieus sab mils
a que tany colp de massa
Per acabar
o qui tenir plagat,
Per esprovar
o fer sa voluntat
De ço del sieu
e que-s rahó que-s fassa.

TORNADA.

Del Payre Sant
ay ausit quan trespassa
D' aycest exill
al juhí destinat
Que ditz: "er fos
eu un bover estat
Qu' onor del mon
a peccatz embarassa."

ENDRESA.

Heu Peyres March
pregui Deu que luy plassa
Donar-me cor
e voler esforçat
Que s ab plaser
pendrá l' adversitat
E sens ergull
lo be que breument passa.