Aplicació de l'Art general

De Viquitexts
Sou a «Aplicació de l'Art general»
Obras rimadas de Ramon Lull
Jeroni Rosselló Ribera
 Baixa
Lo dictat de Ramon Medicina de peccat
APLICACIÓ DE L'ART GENERAL.


Deus gloriós! per vostr' amar
 Est' Art general aplicar
Volem á les especials
 Sciencias, qui son aytals:
Una es Theología,
 Altre n' es Philosofía,
Lògica, Dret é Medicina,
 E que Retòrica y sia,
E Moralitats hi metrem,
 Per ço que lo ver en mostrem.
E aço fem per tal raysó
 Que mostrem la aplicació
Del Art general en cascuna,
 Que á totas está comuna;
E per ellas poden haver
 En breu de temps et retener;
Et en las sis distinccions
 Fassem de cascuna sermons.


 ______


DE LA THEOLOGÍA.

I.

de la primera distincció

Theología es saber
 Ab lo qual de Deu hòm diu ver.
Coneix hòm sa essenciá
 Per la primera figurá,
Fá en cercle d' una en una
 E totes sian en cascuna.
Son donchs: granea et bondats,
 E las altres proprietats,
Essencia de Deu, pus son
 L' una, l' autre et en viron,
Están en un esser divinal
 Ensemps, et cascuna cabal;
La qual essencia es el som,
 E mi é quant es de lá som.

II.

de la segona figura.

Ab la segona figura
 Atrobarás la natura
Que há l' essencia de Deu;
 E la trobar te será leu
Si en Deu es devoció,
 E sabs posar distincció
En la divinal gran bondat
 En qui está bonificat,
 De bonificant engenrat,
Ab bonificar eternal,
 Que d' amdós está natural
Obrar per tota la bondat
 Que es l' obrant, é es l' obrat,
Et es l' obrar et son egual
 Una bondat essencial.

E ço mateix pòts consirar
 De granea ab magnificar,
Magnificant, magnificat,
 Que son distincts per Trinitat,
Per natura et naturar;
 E ço mateix es d' eternar,
De eternant et eternat,
 E de cascuna dignitat;
Car cascuna natura há
 Perque no sia ociosá
E que 'n sí haja concordar,
 Ab que 's luny á contrariar;
E haja 'n si començament,
 Mijá é fi, tot egualment,
Eternament et infinida,
 Sens qui no pòt esser complida.
Havémte donchs mostrat tot clar
 Com Deus ha en sí naturar,
De naturant et naturat
 Per cascuna proprietat;
Per tal natura l' hòm enten (1)
 Que Deus ha en sí complimen
Per naturant et naturat,
 Naturar en eternitat,
Et en totes ses dignitats
 Sens que ociós fóre 'stats
Eternalment et infinida,
 E no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,
 Pus hi fós ociositats.

III.

de la terça figura.

Porás per la terça figura
 Parlar de Deu, et ab mesura
Egual de cada dignitat,
 Segons que n' es significat
Cascun en l' autra assajada

 Com hic será acordada,
Segons essencia natura
 E lur obra qui totstemps dura,
Affirmant lur acordament,
 Negant tot contrariament.
Per aytal mòu pòts concluir
 De Deu totas vets et ver dir.

IV.

de la cuarta figura.

Per la quarta figura par
 Com sapias montiplicar
Moltas raysons al concluir,
 E ja no hi porás fallir
Si coneix lo significat
 Per cascuna cambra donat
Vint vets, é las cambras son nòu,
 E cascuna en sí son mòu
Per lo qual porás lo ver dir
 Ab que no vulles consentir,
E 'n negun mòu contrariar;
 Ans los faças tots acordar
En ço que volrás concluir
 De Deu, é no vulles mentir.
E si vòls mays montiplicar
 Raysons, fay los cercles virar,
E consint als significats
 De las cambras, de lats en lats.
E aço fay á ton plaer;
 Car tantas raysons pòts haver,
Com farás lo revolviment
 De'ls cercles é 'l discorriment
Trò á la cambra de h, i, k,
 E no pas mays de qui en llá;
Car en ella es afinat
 Lo descorre et termenat.


V.

de la segona distincció.

Parlar pòts de Deu per reglas
 Discorrent lurs especias,
En tot çó que de Deu dirás;
 Et en cascuna trobarás
Ço que de Deu volrás provar,
 Ab que sapias acordar
Las reglas ab ço que dirás
 De Deu, guardant de pas en pas
Especias de cascuna
 Sens contrariar de neguna
En la sua conclusió.
 E si es feta questió
 Per ultrum, fé responsió,
Per la primera reglada (2)
 Segons que es ordenada.
E si de que questió has,
 Ab la segona respondrás,
E d' escaló en escaló,
 Trò veges la conclusió
Clara, senes negú dubtar;
 Et enaxí porás parlar
De Deu, é veras causas dir,
 Ab que l' ordre sapias tenir
Qui per las reglas es mostrat,
 Siguent lo lur significat,
Segons que demunt havem dit
 A honor del Sanct Spirit.

VI.

de la terça distincció.

Si vòls de Deu res concluir
 Ajudet ab lo diffinir
Que es de ses proprietats,
 E sia lo test conservats

Que es de cada dignitat;
 Car éll está necessitat,
En quant que no 's pòt destroir
 Si per éll hòm vòl lo ver dir.
E si 'ls termens no 't son donats
 En las divinas dignitats,
De'ls quals está la questió,
 Sapias virar lo sermó
A las divinas dignitats,
 Hon los termens son emplegats;
E ab ellas pòts concluir
 Segons que es lur diffinir;
Lo qual diffinir fé ligar
 Ab affermár ó ab negar,
Segons lur diffinició,
 E dirás de Deu ver sermó
Concordant cascú diffinir
 Ab l' autre, sens null contradir.
E si no pòts ton affermar
 Ab lur diffinir concordar,
Viret á la negació
 Segons la diffinició
Qui es de cada dignitat,
 Car dar en saubrás la vertat.

VII.

de la cuarta distincció.

Ab las condicions
 Haurás moltas raysons
De Deu, com está ordenats,
 Segons qu' es condicionats
Ab la granea et bondat
 Per different et concordat,
Magnificar, bonificar.
 Aço mateix porás trobar
Ab granea, eternitat,
 E bonea et potestat;
Et enaxí de cascuna

 Ab qui Deus d' una en una,
Ab qui Deus fá tot ço que fá
 En sí et en creaturá,
En quant que en trestòt avé
 E no li falle 'n nulla re (3),
Tant es bé condicionat.
 Pòts, donchs, de Deu saber vertat
Per las suas condicions
 Que ensemps están companyons
A far lo bé complidament.
 Pòts, donchs, fár lo concluiment
De Deu, segons que t' hay mostrat
 Ab ço perque es ordenat.

VIII.

de la quinta distincció.

Per la taula porás trobar
 Con sapias de Deu parlar,
De coronell en coronell,
 E no está negun capdell
De fil tant fortment enplegat,
 Com es de mant significat
La taula tota complida,
 Per qui porás sens fallida
Parlar de Deu, et tan estes,
 Que t' abastará 'n tota res
La taula en quant volrás dir
 De Deu, si sabs lo ver jausir,
Ab ço qui t' es significat
 Per cada lletra, et mostrat
Segons qu' es son alfabet;
 Perque no pòts esser constret
Per deffalliment de raysons,
 Car la taula ha tants d' escalons
En pujar alt ton consirar,
 Que mays que no porás parlar
De Deu están li escaló.
 Vet, donchs, la ordenació

De la taula á ton plaer,
 Con de Deu sapias dir ver,
E mant ver á ta voluntat
 Si segueix lo significat
De las lletras, en qui estada (4)
 Tanta veritat plegada,
Que tota hom no pòt sauber
 En esta vida, ni veer.
Pòtsne, donchs, tanta atrobar
 Com pòts haver lo ensercar,
Ab que enserchs sáviament
 Siguent lo significament
Qui' en la taula es enplegat
 En tot quant pòt esser parlat.

IX.

de la sisena distincció.

Per sisena distincció
 Porás de Deu far mant sermó,
Que en ella está plegat,
 E appar lo significat,
Segons qu' es fayta questió
 De Deu et la solució;
Car per aquell mòu pòts provar
 De Deu ço qu' en volrás parlar,
Prenent semblant d' altre semblant,
 E conexent lo dessemblant
Qui está en las questions
 Et en las lurs solucions
Qui son escritas, et si't fan
 Questions, pren lo lur semblan,
E respon per assemblament,
 E seguescas l' ordonament
De que t' havem ja doctrinat,
 Aplicant cada dignitat
De Deu et ta responsió,
 Ordenadament per raysó,
E per lo lur significat.
 De Theología parlat
N' havem assats et dit lo ver,

E mostrat havem lo dever
Com l' Art qui general está
 Puscha esser aplicadá
A Theología, et dir ver
 De Deu, d' hon hòm haja sauber
D' aço que es et ço que fá;
 Empero la sua ajudá
Hi cové totas vets estar,
 Car sens ella hòm no pòt far
Nulla vera conclusió,
 Ni atrobar vera raysó.


DE LA PHILOSOFÍA.

I.

primera distincció.

Per la primera et segona figura
 Porás saber la natura
Dels generals començaments,
 D' ángels, del cèl, é d' elements,
E de tot ço qui es creat
 En qui está significat;
Si' ls començaments sabs mesclar
 Lo ú, en l' autre, et guardar (5)
Qui appar de lur mesclament
 Per natura d' enteniment,
Segons lo ver que vòls sauber;
 Lo qual ver porás conquerer
Ab affermar ó ab negar
 Per la natura de mesclar,
 Bonificant, bonificar.
Et enaxí de ú en ú
 D'els altres, car dar t' ha cascú
De sí mateix significat,
 Perque lo ver será trobat
De ço que volrás concluir,
 Et en aço no pòts fallir,
Si sabs be 'n far lo mesclament
 Que fan tuyt li començament.
E ab la terça figura
 Conexerás la natura
Que han cascun començament,
 Com fá ab l'autre justament;
Car bondat há un naturar
 Ab granea, autre ab durar,
E autre n' ha ab lo poder,
 E autre n' ha ab lo sauber;
Et enaxi de ú en tots
 Lo ú dessus, l' autre de sots,
Segons qu' appar en la figura
 Hon ú ab altre fá mesura.

E tú segons lur mesurar,
 Lur natura, et lur obrar,
Pren lur significació
 E fé d' élls la conclusió.
Appar en quarta figura
 Co' s fá montiplicadura
De tres et tres començaments,
 D' hon venen significaments,
Segons que está l' ajustar:
 E tú sí ho sabs consirar
Atrobarás ço que querrás;
 E atrobar tú ho porás,
Si mous los cercles enviró,
 Tant, que significació
Te venga de ço que querrás,
 Anant ton entendre de pas
Per significar tan soven,
 Car per aytal anar éll pren
Ço que desiras atrobar
 Per affermar ó per negar.

II.

de la segona distincció.

Ab las reglas pòts atrobar
 La natura é 'l naturar
Qui es de las creaturas
 En sercant las lurs naturas,
Si son? ¿Qué son? Et de qué son?
 Quánt son? Quáls son? Et per qué son?
Et enaxí de cascuna
 Regla, de una en una,
Trò venga lo significat
 De regla 'n regla, et sercat
Per cascuna especia
 E que 'ls significat sia
Ab la regla tan acordant,
 Qu' en res no y vages dubtant
Per affermar ó per negar.

 Enaxí porás atrobar
Los secrets de las naturas,
 Si ab las reglas las mesuras,
Los significats que't darán
 Si ab ellas los vas cercán,
Con sía ço que tot creat
 En las reglas sian plegat (6).

III.

de la terça distincció.

Guarda com están diffinit
 Li terme, et sia ton dit
Segons lur diffinició,
 E faças la conclusió,
Segons que diffinit están,
 En afferman ó en negan;
Car natura no contradits
 Ço que d'ells está diffinits.
Aysò mateix del naturar,
 E ab lo diffinir acordar;
E si 's á la essencia (7)
 De tot ço qui creat sia
Vet, donchs, com porás ensercar
 Per diffinir, et atrobar
Tot ço qui es significat
 Per diffinir é demostrat.

IV.

de la quarta distincció.

A ensercar la veritat
 Guarda com está ajustat
Li terme per condicions,
 E sia fayt li teu sermons
Segons qu' es la condició
 Del terme per tot enviró;

Car quant li terme son justat
 Donan de sí significat,
Per natura de l' ajustar;
 Car l' ú per l' autre 's mostra clar,
Segons qu' es lur condició,
 E fá significació
A l' enteniment de son ver,
 Per ço qu'es faça conexer.
E tu prin lo significat
 Segons qu'es condicionat,
E quant conclusió vòls far
 Per affermar ó per negar;
Et ab aytal acordament
 Com mostra 'l significament
De ens é d' aço qui d' éll es,
 E no hi fallirás en res.

V.

de la sinquena distincció.

Ab la taula porás trobar
 Ço que natura pòt mostrar
De sí mateixa veritat
 Significant sa entitat,
E ço qui d'ella pòt exir.
 Movent tant los cercles en gir,
Trò n' isca lo significar
 De l' ens que volrás atrobar.
E quant lo ver haurás trobat,
 Si vòls sia montiplicat,
Montiplica 'l per cascuna
 De las cambras d'una en una,
Volvent los cercles mantinent;
 E per aquell revolviment
Montiplicarás tas raysóns
 A cascuna conclusions;
En tant que per totas vias
 Te guardarás de dir falsías,
E concluirás veritats
 Mostradas per significats.


VI.

de la sisena distincció.

La sisena distincció
 Es de practica per raysó
Que hom seguesca lo seu mòu,
 Si la questió fás de nòu,
Car fár porás conclusió,
 Segons la comparació
De ço qui es ja concluit,
 Et significar no 't oblit
Qui 't vé de la distincció,
 E segueix la condició
En las novellas questions
 De escalons en escalons,
De las questions antigas;
 E si en aço te fatigas,
No sabs pendr'els significats
 De las antigas vas tots lats;
Car un semblant ab altres pren (8)
 Con l'enteniment las enten,
Per força del significar
 Que l' un de l' altre pòt donar.
Mostrat havem, donchs, l' ensercar
 Com hòm sabia philosofar
Per la sciencia general
 En philosofia especial.




DE LA LÓGICA.

I.

de la primera distincció

Lògica es sciencia
 Per la qual home sapia
Parlar assuffismadament,
 E fer ver é fals argument.
E lògica 's d'universals,
 E ab las figuras hòm sab quals
Están en lo lur mesclament
 Las res d'hon hòm fá l' argument;
Com bontat qui es general,
 Bonea gran especial;
E pòtsne far divisió
 Per propietat et veus só,
La bonea de voluntat
 Es á ella proprietat,
E bonea 's proprietat
 Per sí mateixa et qualitat;
E bonea es accident
 Per color et per moviment.
Vet, donchs, los sinch universals
 Qui 'n lògica son principals
Començaments, que son trobat
 En las figuras et mesclat.
Con d'ellas en fás mesclaments,
 Per tots los lurs començaments,
Substancia et accident
 D' hón son li deu predicament,
Pòts en las figuras trobar
 Si 'ls començaments sabs mesclar.

II.

de la segona distincció.

Los sinch universals sercats
 Ab las reglas serán trobats,
E tuyt li deu predicament,

 Si ab las reglas los vas quirent,
Car un no t' en pòt escapar;
 E ab las reglas porás dar
Conexença del predicat
 Ab lo sobjet; é si's girat
Lo sobjet, coneixer porás
 Ab lo predicat; et si fás
Ab las reglas comparament
 Substancial ó d' accident,
La comparació saubrás
 Ab las reglas per tots los pas.
Aço mateix d' affirmativa
 Universal ó negativa,
E autre sí particular
 Ab las reglas porás trobar,
Si fás ver ó fals argument
 E 'ls individus exament.
Ab las reglas porás trobar
 Aquells qui están per comptar,
E aquells qui son differents
 Per especies examents.
Ab las reglas pòts impossibol
 Coneixer et ço qui 's possibol;
E autre sí necessitat
 E contingent serán mostrat;
E autre sí falaciá
 Ab las reglas se trobará,
E si 'l mitjá de las figuras
 Tres ab las reglas tú mesuras,
Saubrás formar la figura;
 Si vòls cercar la mesura
De materia d' argument,
 Fé per reglas l' ensercament.
Preposició conjuntiva,
 E autre sí de disjuntiva,
Ab las reglas la pòts trobar
 Si ab totas las vòls sercar;
E ayço mateix tant com dura
 Lògica porás per mesura
En las reglas tota trobar,
 Si ab ellas sabs ensercar (9).


III.

de la terça distincció.

Ab aquesta distincció
 Saubrás far diffinició
De tuyt li sinch universals;
 D' els predicaments autre tal,
Car negun d'élls no pòts sauber
 Fora bonea ni poder,
Ni dels altres començaments.
 Vet, donchs, per qual ensenyaments
Saubrás far diffinicions
 Siguent las comparacions
Que per l' Art general se fan,
 E qui en sos termens están
Tan generals, que tota art
 Ne pòt haver en sí sa part.

IV.

de la quarta distincció.

Si mesclas las condicions
 De lògica et sos sermons
Ab condicions qui están
 En esta Art, coneixer s' han;
Car tuyt li condicionar
 Qui son en li particular,
Cové que sian derivat
 Universal et atrobat.
Pòts, donchs, en lògica formar
 Condició particular
Ab condició general,
 Hon particulars han hostal,
E per ella están reglades;
 E si pecan á vegades,
Retornalas á lur hostal
 D' hon derivan é han senyal,

E ab éll formalas en ver
 E porás n' haver conquerer.

V.

de la sinquena distincció.

En la taula atrobarás
 Los significats que volrás
A lògica atribuir;
 Car si á b, c, d, venir
Vòls, et als altres coronells,
 No fó hanc en null capdells
Negú fil tant fòrt enplegat,
 Com están li significat
En la taula, per demostrar
 Ço que t'en porás aplicar
A lògica argumentant.
 Vet, donques, qu'es et per qual semblant
Pòts de la taula derivar
 A lògica mant consirar,
Mante materia venir
 A ço que volrás concluir
Per lo molt gran abundament
 Vengut per significament
De las cambras, si'l sabs trobar
 E á lògica aplicar.

VI.

de la sisena distincció.

Per sisena distincció
 Respondrás á la questió
Que per lògica hòm te pòt far,
 Ab que sapias pendr'exemplar
De las questions qui están
 En esta Art, et qu' el semblan
Prengas en ta responsió;

 Car pus que están companyó
Universal, particular,
 Per ayço 't porás ajudar
En lògica ab l' universal,
 Con sia raysó natural
Que d' aço qui 's mays venga 'l ver
 A ço qui s' menys. Pòts, donchs, sauber
Aplicar l' Art general
 A lògica; et farás mal
Si no ho fás, é l' has mester,
 Et fias tròb en ton sauber.




DEL DRET.

I.

de la primera distincció.

Retra á cascú ço qui seu es
 Es dret, é qui sauber bé lo volgués,
Aplich hi l' Art general;
 Car las figuras son portal
Per lo qual lo pòts tot sauber,
 E sa natura retener
Per lo mesclar de las figuras,
 Qui 't mostrarán á far dreturas
Segons granea de bondat,
 De poder, durabilitat,
E dels altres començaments,
 Qu' apar en los mesclaments;
E car tuyt li començament
 Se fán ensemps responiment,
E mostron los significat,
 E com per dret hòm sia jutjat,
Concordant li començament
 Ab raysó per ordenament,
De l' ú en l'autre, é si ho fás
 Ço qui dret es atrobarás,
E ço qui es tòrt atresí
 Si sabs tenir lo dret camí
De dret ab los començaments
 En qui es aplicadaments,
E ixne con los fás mesclar
 Per cap, et en porás jutjar.

II.

de la segona distincció.

Ab las reglas porás trobar
 Dret, si ab ellas lo vòls sercar,
Car ellas te dirán: si es?

 Qué es? Et ço de que éll es?
Et enaxí de cascuna;
 Car totas de una en una
E totas á dret aplicadas,
 Te mostrarán las encontradas
Hon está dret, et con s' enten,
 Ab que faças discorrimen
 D' éll per las reglas veramen,
Segons que es la lur natura
 Car sens ellas null dret no dura
Ni pòt esser ben conegut.
 Veges, donchs, com han gran virtut
Las reglas en ço qui dret es,
 E com ab ellas lo sabes.

III.

de la terça distincció.

Per la terça distincció
 Hon son li diffinició
Porás ço qui 's dret diffinir
 Si ab ellas lo sabs querir,
E ab ellas querir saubrás
 Dret, si está ton aplicars
Segons que tuyt son diffinit
 Li començament, d'hon bastit
Está tot ço qui es en dret;
 E per ço esta Art sotsmet
Assí las diffinicions
 Qui son de dret, et sas raysons;
Cas las suas son generals,
 E de dret son especials;
E car especial está
 Dejus cell d' hon ha sa formá,
Pòt per éll esser conegut
 Pus per éll es esdevengut.


IV.

de la quarta distincció.

Per la quarta distincció
 Es de dret sa condició,
Empero si es natural;
 Car lo positiu no es tal
Que seguesca condició,
 Ni necessaria raysó:
E no ha lança ni escút
 Mays de voler perqu' es haút.
Mays lo dret qui natural es
 Ab condició ligat es;
E per ço la condició
 D' est' Art te mostra la raysó
Per qui drets han establiment,
 E per qu' hòm en fay jutjament.

V.

de la sinquena distincció.

En la taula 's significat
 Dret còm sia atrobat;
Car b, c, d, te mostran ver,
 E b, c, e, á mon parer,
E tuyt li autre coronell
 Con faças dret d' aquell castell,
D' aquell cavall, d' aquell molí,
 E de tot quant es atresí.
E aysó pe 'l significar
 Que de las lletras pots gitar,
Concordant li significat
 Ab justicia de la bondat,
E dels altres començaments
 Si per élls fás discorriments,
Ensercant dret ab lur mesclar;
 E segueix lur significar
En tot quant farás jutjament,

 E ab élls fay acordament
Contra enjuria et peccat,
 E sias ben acostumat.

VI.

de la sisena distincció.

Tú saubrás questions formar
 E lurs solucions donar
De dret, siguent l' ordenament,
 Siguent lo questionament
Qui 's en esta distincció,
 Siguent sa ordenació
Per affermar ó per negar,
 Segons que no la veus usar;
E fé la applicació
 A ayço d' hon retrás raysó,
Segons l' eximpli que n'es dat
 En esta Art per veritat;
Car si tú segueix son sender,
 Porás per dret raysons haver,
Ab las quals solrás questions,
 Faent veras solucions
De dret, si tú las has formadas,
 Segons que 'n est'Art son mostradas.
Aplica la solució
 Qui es per comparació
Semblant á las solucions
 D' estar et de ses questions.


DE LA MEDICINA.

I.

de la primera distincció

Medicina es natura
 Ab qu' hom sanitat procura:
E pòt esser procurada
 Ab figuras, et mostrada
Ensercant la malautía
 Ab lurs termens tota via
Different et concordant
 Lur termens et élls mesclant,
Lo ú en l' autre en qui par
 Ab lo lur significar,
Con bontat que es malauta
 Con per los termens no sauta,
E granea autre tal.
 Qui 's malauta com no val
A bonea et potestat
 Que sian magnificat;
E de tots ayço vull dir,
 Car quant son de gir en gir,
La ú en l' autre remesclat (10),
 Adonchs está sanitat
 En quant están tuyt mesclat
Ab ordonat mesclament:
 Autre sí li element
Com han mesclar ordenat,
 Adonchs ha 'l cors sanitat.
E per ço 'l començament (11)
 Ordenats per mesclament,
Significon lo mesclar
 Co'ls metges sabion sanar.

II.

de la segona distincció.

Ab las reglas pòts ensercar
 La sanitat, et atrobar

Ço que malautía es,
 En apres, ço de qué es?
Perqué es? et quanta n' ha?
 Quál es? ni quánt finirá?
Ni hon está 'l sanament?
 Ni con fá 'l discurriment?
Ni ab que hom sabs sanar?
 Ab que sapias mesclar
Las reglas d' una en una,
 Ni ab que vé la fortuna
Per cap els pòt trobar
 Lo mal é 'l bé procurar.

III.

de la terça distincció.

Si bé 'n sabs diffinicions,
 Sabrás les condicions
De medicina; car sercar
 Ab ellas porás atrobar
Lo mal et la sanitat,
 Qui están significat,
Segons qu' están diffinit
 Li començament, et dit
Ço que son per diffinir;
 E si tú vòls hòme guerir,
Guarda la decocció
 Faent diffinició
De ço de que la vòls far,
 E ab que la vòls ordenar;
Car sens lur diffiniment
 De las res d'hon fas engüent,
Exaròp, bany ò sagnía,
 No porás trobar la via
Com sapias practicar
 Per sanitat procurar.


IV.

de la quarta distincció.

Condicions fan mostrar
 Ab lo lur significar
Com están li element
 Ab condicionament;
E la lur condició
 Está la procuració
De sanitat, tota via
 Contra la greu malautía;
Saubrás, donchs, far banyament,
 Exàrop, dictament,
Ab general exemplar
 Qui 's de condicionar
Condicions especials
 Qui á sanitat molt val;
Car general condició
 D' est Art hí es occasió
D' haver la particular,
 Ab la qual sapias sanar
Aplicant l' universal
 A la sua especial.

V.

de la sinquena distincció.

Ab esta distincció
 Ab los cercles enviró
Montiplica l' ensercar
 Co 'l malaut volrás sanar;
E guarda 'ls significats
 Qui mostran proprietats
De las herbas é 'ls engüents,
 Ab que fás lo sanaments,
Car b, c, d, te dirán
 Segons ço perque están,
E tuyt l' autre coronell,
 Com sia lo teu capdell

En procurar sanitat
 Per lo lurs significat,
Qui es tant montiplicat,
 Qu' en pòt esser atrobat
Lo mitjá qui destreu mal
 E qui á sanitat val:
Lo qual mitg es general
 Al mal que es especial,
Et encara al sanar
 Qui está particular.

VI.

de la sisena distincció.

Ab esta distincció
 Farás comparació
De las tuas questions
 E de lurs solucions,
Ab questions generals,
 E 'l solviment autre tals,
A qui sian aplicadas,
 E ayçò tantas vegadas,
Trò que sian acordan
 Ab çò que vás demanan,
Com faças lo sanament
 Ab emplastre ó engüent.
E si ayçò sabs seguir,
 E 'l significat cullir
Qui 's d' esta distincció,
 Ton emplastre será bò
E la tua medicina,
 Car per aytal mòu s' afina.



DE RHETÓRICA.

I.

de la primera distincció

Rhetòrica es parlament
 Fayt ab béll ordonament;
E pòtla hom avenir
 Ab esta Art, et fromir
Mesclant los començaments,
 D' hon ix tan béll dictament,
Que rhetòrica n' es feta
 Dient d' élls paraula dreta,
Embellida ab bontat,
 Granea et potestat,
E l' autre començament
 Quant hom ne fá mesclament
Con granea qui' s ornada,
 Con está bonificada;
Axí con li adjectiu
 Qui ornan li substantiu,
Con de élls se fá mesclaments
 Per tots los començaments,
E 'l vocable masculí
 Estía breu en la fi,
E 'l femení allongat
 Car pus béll ne 's lo dictat;
El mitg é 'l començament
 Sian d' aquell ornament,
E fé la divisió
 Ab natura de raysó,
Per quí está ornament
 Béll, ab tal concordament,
Que paraula n' es ornada
 Et en béll estil pausada,
E n' es major et cabal.
 E si' ls vocables egal
Están per béll ornament,
 Lo parlar n' es pus plasent
Contra contrari et menor,

 D' hon s' alegra lo senyor.
E si fás accusament,
 Fé 'l ab bell comparament.
E si 'l senyor vòls llausar,
 Llausaló ab béll mesclar
De tuyt li començament,
 Perque'ls dits sion plasent.
Vet, donchs, con te pòts aydar
 Ab est' Art en ton parlar.

II.

de la segona distincció.

Si vòls far béll dictament,
 Fé ton parlar discorrent
Per las reglas d' una en una;
 Car ornar lo t' ha cascuna,
Si ensemps las sabs mesclar
 Mostrant lur significar,
 Ab lo qual porás ornar
Tes paraulas, et dir ver;
 Car lo que 't fará parer
Çò que del dir en volrás
 Ab qu' el parlar ornarás,
Coneixent ço que deus dir,
 E ço de que abellir
Fará lo teu parlament
 Si d' éll has coneixement;
E autre sí de perqué
 Del qual gran ornament vé
A la fi de ton parlar;
 Ab lo qual pòts acabar
Ço que quers á ton major,
 Lo qual t' haurá gran amor
Si 'n la fi fás ornament
 De bélls dits ab lausament,
E ton parlar sia gran
 Com requer lo teu deman,
E sia ab qualitats

 Ornadas lo teu dictats,
E propria qualitat
 Fá estar pus béll dictat,
Que no fá appropriada;
 E guarda temps et vegada
 Ab que paraula es ornada,
Ço 's diu al temps qui 's cové,
 Car ab éll sorn es manté
El loch hon tú parlarás;
 Cells per qui oit serás,
Guarda lur condició,
 E segons élls fé le sermó.
E segons ço cáu en grat,
 Car sermó pauch es preat
Con no 's entés ni volgut,
 E tant hom diu es perdut:
Emperò 'l gran ornament
 Del parlar mudá 'l talent
Dels oents, pe 'l béll parlar,
 Ayço que vòls acabar,
Acordant ton béll dictat
 Ab cascun per voluntat
De tú et li ausidor,
 E faças força major
En haver mòu en parlar,
 Car sens mòu no pòts ornar
Ton parlar, et lo ab que
 Ab que béll parlament vé,
Es materia en parlar;
 Car sens éll no 's pòt formar
Ni abellir á la gent.
 Vet, donchs, lo discurriment
De las reglas en parlar
 Ab lo qual lo pòts ornar.

III.

de la terça distincció.

Ab las diffinicions
 Embellirás tos sermons,

Diffinent cascun vocable
 Segons que éll es estable
Per esser et per natura,
 Segons bella parladura;
De la qual te 's dat senyal
 Per esta Art general,
Qui mostra á diffinir,
 E 'l diffinir abellir
Fá ço qui es diffinit
 Ab veritat et bastit,
E sens qui no es ornada
 Paraula, ni bé 'scoltada.
E si tú vòls accusar
 Altre, et tú escusar,
Feu ab tal diffiniment
 Hon sia béll ornament;
Car bellea de dictat
 Fay estar hom escusat,
E á tú sól desamat
 Contra qui fás béll dictat.

IV.

de la quarta distincció.

Ab esta distincció
 Hon son li condiciò
General, pòts aplicar
 Ornament á ton parlar;
Car ab çó qui 's general
 Orna hom l' especial,
Con ne fá acordament,
 Per tuyt li començament,
Mesclant lurs condicions,
 L' un en l' autre per raysons,
Con es fayt béll mesclament
 D' antecedent, consequent;
E si hay devoció,
 Si si tany contricció,
E si es devensiment (12)

 Que fás, parla en rient.
E si en res has errat
 Parla ab humilitat.
E si parlas ab major
 O ab egual, fé tú menor;
Car ornat n' has ton parlar.
 E si menor vòls pregar,
Eguala la sua' amor
 Ab la tua en valor;
E no parlas si 's irat,
 Car ira fay leig dictat;
E guardet de dir falsía
 Qui mant béll dictat desvia
De la fí perqu' es trobat;
 Parla, donchs, ab veritat.
Anans que vullas parlar
 Comença á consirar
Las paraulas que vòls dir,
 E com las faças grasir
Per bellea de dictar,
 E per verament parlar.
Vets, donchs, las condicions
 Qui 's pertanyen als sermons,
Qui son bellament dictats
 Dits ab bona volentats.

V.

de la sinquena distincció.

Ab esta distincció
 Montiplica ton sermó;
Car causa significats
 Que 'n pòts moltas novetats
Aplicar á ton parlar,
 Ab las quals lo pòts ornar;
Car quant hom au res nòu dir (13)
 L' ausir ne pren abellir;
E si 's fará lo parlar
 Qui 's fará tant escoltar,

Com serán las novetats
 Que metrás en tos dictats;
Car si vas a, b, c, d,
 Et encara b, c, e,
E á las altres colones
 E 'ls significats sermones,
Tants n' hauràs á ton plaer,
 E tants d' élls porás dir ver,
Que 'l ver ton dir ornará
 A cell qui l' escoltará.

VI.

de la sisena distincció.

Si en questió vòls formar
 Novetats per ornat parlar,
Sic l' órde en ton parlament
 Qui es el questionament
D' est' Art, et ornen ton dictament
 Prenent d' éll lo comparament.
Car la veritat que hi está
 Lo teu dictament ornará;
Car béll hi está de bontat,
 De granea, d' eternitat,
E de tuyt li començament,
 Ab la qual farás ornament
Per tuas novas questions,
 Enquer per lurs solucions,
E la bellea de cascú
 Montiplica de ú, en ú,
E quant será montiplicada
 Será ta paraula ornada,
Si ab ella fás questió
 E autresí responsió.
Vet, donchs, com rhetòrica 's dada
 Per aquesta Art et mostrada.


DE MORALITATS.

I.

primera distincció.

Está sciencia moral
 Ço perque hom es ver et leyal,
Virtuós et digne de bé.
 Esta sciencia á hom vé
Ab mesclar los començaments,
 E hom ne fá aplicaments
A la sciencia moral,
 Qui sots éll es especial,
Axí con bontat ta virtut,
 Con á bonificar cregut,
Ab saviesa et amor,
 Veritat, gloria major,
Començament, mitjá é fi
 Ab las quals te son dret camí
A honrar Deu et sa bontat,
 Sa granea, é trinitat,
Son sauber, poder, et s' amor,
 E fay home bon servidor.

II.

de la segona distincció.

Ab las reglas virtut querrás,
 Car ab ellas l' atrobarás,
E mostrar t' han ço qu' ella es,
 E autresí çò de que es,
E si es ó no, et perque
 Es virtut, et trò hon s' esté.
Ab la regla qui de qual es,
 Coneixerás qual virtut es.
Ab la regla de temps, saubrás
 Virtut quant la començarás.
Ab la regla qui es de lòch,

 Saubrás virtut de qual lòch mòch,
Ni hon está, ni á qui vé,
 E la manera com se té
Contra vicis coneixerás
 Ab esta Art, é si ho fás
Haurás ab que l' atrobarás,
 E ab que mèrit tú haurás,
Perque sias remunerat
 E ab que vençrás ton peccat.

III.

de la terça distincció.

Si tú vòls virtut conseguir,
 Consegueixla ab diffinir,
Segons que 't n'es exempli dat
 En esta Art et demostrat.
Car segons que son diffinit
 En esta Art et establit
Li començament general,
 Diffinirás l' especial
Virtut, si fás concordament
 D' especial diffiniment
Ab cell qui está general.
 Vet, donchs, est' Art et quant te val
A ensercar morals virtuts,
 E per ellas haver saluts.

IV.

de la quarta distincció.

Si las virtuts vòls atrobar
 Qui son carreras de salvar,
Guarda las lurs condicions
 E fayne applicacions
Ab condicions, qui están
 En est' Art qui vá mostrán

Condicions especials
 Ab suas qui son generals;
Car per lo lur significat
 Atrobarás moralitat
De justicia, temprança,
 Fe, caritat et esperança,
Prudencia et fort coratge,
 Pasciencia et vassalatge,
Humilitat et pietat,
 Costancia et castetat;
E' n axí de cascuna
 Virtut, d' una en una,
Porás atenyer lur dever
 Ab est' Art et conquerer.

V.

de la sinquena distincció.

Ab aquesta distincció
 Montiplicarás abandó
Virtuts, si 'ls cercles sabs virar
 E coneix lur significar;
Lo qual aplich á la virtut
 Per la qual vòls haver salut, (14),
E 'ls significats qui son tants,
 Dar t' han de virtuts tants semblants,
Que moltas ne porás atenyer
 Si los semblants sabs depenyer.
E lo depeneyer saubrás fár
 Si segueix lo significar
Que 't fá cambra de b, c, d,
 E autra si de b, c, e;
Et enaxí de cascuna,
 E tu segueix de una en una
Ço qui es lur significar
 Per virtuts á montiplicar.


VI.

de la sisena distincció.

Si questió particular
 Moral vòls far ó ensercar,
Membret de las universals
 Questions, qui están hostals
Hon particulars son trobadas,
 Covén ellas son ensercadas
Concordant las especials
 Solucions ab generals,
Abstraent lo especial
 Significat, del general:
Car per aytal abstracció
 Saubrás solre la questió
Qu' et farán de moralitat.
 Vet, donchs, et com t' es donat
Sauber en las causas morals
 Ab est' Art qui es generals.



De la fí d' aquest libre.

Finí Ramon aquest escrit
 A honor del Sanct Espirit;
Escrit ab qu' hom sab aplicar
 A general significar,
Significar especial
 Qui es de general senyal.
Es en Maylorca la ciutat
 Aquest nòu escrit acabat,
Al nombre d' encarnació
 Mil et trescents con Deu hom fó,
Al mes de mars, é 's comenat
 A la divina Trinitat.



VARIANTES.


(1) Per tal natural hom enten,
(2) Per la primera regla da
(3) E no li fall en nulla re,
(4) De las letras, en qui 's estada
(5) La ú en l' altre, et guardar
(6) En las reglas sía enplegat.
(7) E si s' ha la essencia
(8) Car un semblant ab altre es pren
(9) En las reglas tol atrobar,
 Si ab ellas ho sabs sercar.
(10) La ú ab l' autre rè mesclat,
(11) E per sol començament
(12) O si es devensiment
(13) Cay quant hom au res nou dir
(14) Per la quals vòls haver salut