- LXVII: Ja de amor tèbeu jamés no sia!
- LXVIII: No·m pren axí com al petit vaylet
- LXIX: Clar és e molt a tots los amadors,
- LXX: Per qué m'és tolt poder delliberar?
- LXXI: ¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor,
- LXXII: Paor no·m sent que sobreslaus me vença,
- LXXIII: No pens algú que m'allarch en paraules
- LXXIV: Als fats coman tot quant serà de mi,
- LXXV: ¿Qui és aquell qui en Amor contemple
- LXXVI: On és lo loch on ma penssa repose?
- LXXVII: No pot mostrar lo món menys pietat
- LXXVIII: No guart avant ne membre lo passat:
- LXXIX: O vós, mesquins, qui sots terra jaheu
- LXXX: Tot laurador és pagat del jornal
- LXXXI: Axí com cell qui·s veu prop de la mort,
- LXXXII: Quant plau a Déu que la fusta peresqua,
- LXXXIII: Sí co·l malalt qui lonch temps ha que jau
- LXXXIV: Tant he amat que vinch en desamar,
- LXXXV: Lexe la sort lo seu variat torn;
- LXXXVI: Si·m demanau lo greu turment que pas,
- LXXXVII: Tot entenent amador mi entengua,
|
- LXXXVIII: Malament viu qui delit pert de viure
- LXXXIX: Cervo ferit no desija la font
- XC: No·s maravell algú perqué m'enyor,
- XCI: En aquell temps sentí d'Amor delit
- XCII: Aquelles mans que jamés perdonaren
- XCIII: ¿Qui serà aquell del món superior
- XCIV: Puys me trob sol en amor, a mi sembla
- XCV: ¿Qué val delit puys no és conegut,
- XCVI: La gran dolor que llengua no pot dir
- XCVII: Si per null temps creguí ser amador,
- XCVIII: Per lo camí de mort é cercat vida,
- XCIX: Aquesta és perdurable dolor.
- C: Entre Amor ssó portat he Fortuna,
- CI: Lo viscahí Qui·s troba·n Alemanya,
- CII: ¿Qual serà·quell que fora si mateix
- CIII: Aquell ateny tot quant atényer vol,
- CIV: Qui ne per si ne per Déu virtuts husa,
- CV: Puys que sens Tu algú a Tu no basta,
- CVI: Lo tot és poch ço per qué treballam
- CVII: ¡O quant és foll qui tem lo forçat cas,
- CVIII: No·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa;
|
- CIX: Dona, si us am, no·m graescau amor;
- CX: Là só atés d'on só volgut fugir;
- CXI: Axí com cell qui·s parteix de sa terra
- CXII: Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta,
- CXIII: La vida·s breu e l'art se mostra longa;
- CXIV: Retinga'm Déu en mon trist pensament,
- CXV: Puix me penit, senyal és cert que baste
- CXVI: Cert és de mi que no me'n cal fer compte
- CXVII: Lo cinquén peu del moltó ab gran cura
- CXVIII: No cal dubtar que sens ulls pot hom veure,
- CXIX: Maleyt lo jorn que·m fon donada vida,
- CXX: Si·n algun temps me clamí sens rahó,
- CXXI: Molt me par bo que pens de l'altre món,
- CXXII a: Tots los delits dels cors he ja perduts,
- CXXII b: Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
- CXXIII: Mentre d'Amor sentí sa passió,
- CXXIV: Ab molta raó me desenamore
- CXXV: Entre·ls ulls y les orelles
- CXXVI: Quant més amau, tant més temor teniu,
- CXXVII: A Déu siau, vós, mon delit,
- CXXVIII: A mi acorda un dictat
|
Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
