Bon sempre de gloria eterna en lo cel

De Viquitexts


BON SEMPRE
DE GLORIA ETERNA EN LO CEL,
ALCANSA AQUELL QUE SE EXERCITA EN MEDI-
TAR LAS PENAS, QUE PATEXEN LOS CONDEM-
NATS EN LO INFERN; Y HUMILMENT DEMA-
NA Á DEU GRACIA PER NO ESSER UN DE
AQUESTOS DESGRACIATS.


Per gloria de Deu, y bè de las animas, fins de aquells que no saben de llegir, publica aquest present quadern; J. R. P.

AB LLICENCIA.
Vich: per Ignasi Valls, Estamper Real.
Mars de 1831.


Quis poterit habitare de vobis cum igne devorante? Quis habitabit ex vobis cum ardoribus sempiternis? Isai. cap. 33.


 ¿Qui tindrá forsa y valor
Per habitar dins lo infern
Cremantse ab foch etern,
Poch viu y de tan ardor?
¿Aguantarás, pecador,
Lo estar de foch abrasát
Y de llamas penetrat?
¿Podrás sufrir? Pensaho bè;
Puix meditarho convè,
Si no vols ser condemnat.

 Si bon sempre vols lograr,
Aquell sempre considera
Que de Cel ó infern te espera
Y que sempre ha de durar;
Si al infern, viu, sabs baxar,
mort, al infern no caurás;
Dels condemnats apendrás
Un escarment important,
So es: aquell que va al devant
Avisa al que va detrás.



PER TOTS LOS DIAS

ANTES DE COMENSAR LA

MEDITACIÓ.

 Com vius Cristiá?
Sabent tant de cert,
Que lo infern obert
Per tragarte está!

Si paras allá,
Dirás desditxat:
℟. Ay que eternament
Estich condemnat!

Gran per cert y espantosa ha de ser la sorpresa, que en la hora de la sua mort esperimenta lo pecador adormit en lo pecat, al veurer que lo mateix es espirar, que ser arrebatada la sua anima dels dimonis y sepultada en lo profundo del infern. Apenas entra lo infelis en aquell lloch de torments, quina diferencia tan terriblement notable no esperimenta en la sua desventurada situació! Párat aqui anima cristiana, y entretente á meditar la sua sort tan desastrada, y la horrenda mudansa que presenta tot lo seu estat. Un instant antes se trobava en un llit de mes ó menos conveniencia, rodejat de amichs y parents que se condolian de las suas penas, y un instant despres en un llit de foch rodejat de dimonis, que lo atormentarán per tota una eternitat. Assi en lo mon acostan la candela á la boca del cos per saber si ha espirát, y en lo Infern acostan á la anima llamas de sofre ences per martirisarla. Assi lo cos encara calent, y allá la anima ja li apar que mil anys ha que pateix. Assi! lo cos amortallát, y allá la anima amarrada ab cadenas de foch. Assi prevenint llum y dol per honrar al cos que ha de pudrirse, y allá prevenint penas y mes penas per la anima, que may han de acabarse. Assi convidant parents per assistir als funerals; y allá convocant dimonis per aumentar la ignominia. Assi los sacerdots pregant per son repós, y allá aquesta desesperantse entre renéchs y blasfemias. Assi cantant requiescat in pace, en pau descanse, y allá responent nulla est redemptio: per ella no hi ha remey. O diferencia espantosa!
 Y qui será lo desditxat que parará á tanta desgracia? Ay! Ay! que seré jo si moro en pecat mortal. Que dech pues fer per evitar tanta infelicitat? Practicar lo consell que dona S. Bernat de baxar moltas vegadas, vivint, ab la consideració en lo Infern, per no baxarhi despres de mort en la realitat. Descendant in infernum viventes, ne descendant morientes.

PER CANTAR AB ALTRE TO.

 Germá: si tu quant mórias
Vols al Infern no anar,
Deus tant tristas memorias
Mentres vius renovar:
Tu serás insensible,
Un tonto, un loco, un cego
Si un Infern tant terrible
Not' commou ara luego.
 Si vols vencer los vicis,
Quet' tenen dominát;
Recòrdat dels suplicis
Que passa l' condemnat:

Ell en va se lamenta
En lo abisme infernal:
Tu en son cap escarmenta
Mentre escarment te val.
 A ferho Deu te exorta,
Está á ton cor cridant;
¿No li obrirás la porta?
¿Tardarás un instant?
Si á sa veu not' rendías,
Germá, que avuy la sents,
Tal volta ho pagarias
Ab eterns torments.



VEUS DEL CONDEMNAT,

 Pósat á pensar,
Que presó es aquesta
Tant trista y funesta,
Hont tot es penar;

Y aqui tinch de estar
Per sempre tancát:
℟. ¡Ay... que eternament
Estich condemnat!


ORACIÓ AL ETERN PARE.
¡O Pare celestial! ¡Que desventura seria la mia si tingues la desgracia de caurer en tan horrenda presó! ¡O miseria la mes gran haver de ser tancat ab aquells, que serian los meus majors enemichs! ¡Que desesperació no seria ja ara la mia en un lloch tan horrible, si luego quem' vas rebelar contra Vos, me haguesseu llevat la vida! ¡Ay Pare meu! Aqui conech bè la vostra misericordia infinita, y quant gran ha estat la mia malicia: no meresch anomenarme fill vostre; havent estat tanta la mia ingratitut. Confesso que á no haver estat sens limits la vostra bondat, havía ja de habitar la mia anima en aquell lloch de torments. ¡Ay Pare amorosissim! Perdoneume tots los meus pecats; encaraque mes en número que las estrellas del Cel, mes que las fullas dels arbres y que las arenas del mar; esperant en Vos, jo espero que mels perdonaréu, y que no seré confús per tota una eternitat. No, Pare clementissim, nom' llanseu á la presò del Infern, no, ó gran Deu de pietat; recordeuvos que sò obra de las vostras mans; que sò criat á vostra imatge y semblansa; y que sò redemit ab lo preu infinit de la sanch inestimable de vostre divino Fill. Salveu en mi lo que es vostre, y destruíu lo que es meu, que es la maldat. Concediume la gracia de que sapia aborrirla ara, tant com ella mereix serho; que será com Vos ho voleu, y del modo que Vos ho voleu. Jo ja veig que so indigne de un tal favor; pero digne es y dignissim lo vostre Fill de que no mel' negueu. Per èll pues y per sos merits vos demano ara esta gracia, y despres la vida eterna en lo Cel, ahont vos benehesca y alabe per tota una eternitat. Amen.

 Altres lamentos del Condemnat.

 Sort cruel! sort deplorable!
Sò al Infern condemnat..!
¿Hi ha res de comparable
Al meu rabiós estat?
Los mals mes dolorosos
Tots junts del altre mon,
Prop dels meus horrorosos
Sombra y figura son.
 Presó y fosca sens llum
Ab foch sens resplandor,
Foch de sofre ab tant fum
Que la umpleix de fetor.
Estam amontonats
Uns sobre altres tants mils,
Comprimits y apretats
Com sardina en barrils.
 Jo que de llibertat
Tant volia gosar;
Aqui del foch lligat
Ni un sol pas puch donar:
Amarrát ab cadenas
Estich sens moviment;
En mitg de mas cruels penas
No descanso un moment.


VEUS DEL CONDEMNAT.

 Estaré cremant
Aqui sempre mes
De llamas encés
Y tot flamejant:

Llenya aní tallant
Quant fiu un pecat:
℟. ¡Ay que eternament
Estich condemnat.


ORACIÓ AL FILL DE DEU.

O divino Fill del Etern Pare, qual estaria jo ara en aquells abismes de foch, si despres de haver comes la primera culpa mortal, hagues tingut la desgracia de morir en pecat, y ser arrebatat en cos y anima en lo profundo del Infern, com ha succehit á tants altres! ¡Ah! tot flamejant de foch ¡com rabiaría ja sens remey, y per tota una eternitat! Bulliria la sanch dintre de las venas, lo cervell dintre del cap, y lo moll dels ossos dintre dels matexos ossos! Foch per fora y foch per dins sería lo mateix que un tió ences! ¡y que torment tan insufrible no seria lo meu! Si ara no puch aguantar per un instant lo ardor de una candela, com podria aguantar aquell foch devorador que ha de durar per tota una eternitat? !O que pena tant terriblement sensible! ¿y á qui so deutor, ó divino Verbo, sino á Vos de no estar ja en aquells incendis? ¡Ay bon Deu! sols per un efecte de vostra misericordia no sò ja del número dels condemnats. Ea donchs, ó divino Senyor, no retireu de mi lo bras de la vostra infinita bondat. No permetau haja de parar á tanta desgracia: est favor vos demano per alló que vos pot mes obligar. No atengau Senyor á qui ho demana; ateneu si al amor que Vos mateix vos teniu: pues per èll, aborrint antes de tot cor tots los meus pecats, espero alcansar de Vos esta gracia, junt ab la corona perpetua de la gloria. Amen.

 Altres lamentos del Condemnat.

 En esta presó horrible
Sols hi ha brasers ardents
Un udolar terrible
Y cruximent de dents.
En quin lloch tan horrendo
M'he jo precipitat!
!Ay quin foch tan tremendo
Patesch jo desgraciat!
 Un foch del mon enter
Ab aquest comparat
Foch fret vindria á ser,
Y un foch tant sols pintat.
D'est foch dirse podría
Qu' una espurna no mes
En lo mon cremaría
Fins lo que incremable es.
 ¡O foch tu en mi derramas
Diluvis de torment!
Me abraso en estas llamas
De foch tant viu y ardent:
Est ardor quem' devora
Me fa estar enrabiat:
Foch dintre, foch defora,
Foch viu de tot costat.


VEUS DEL CONDEMNAT.

 Mos companys serán
Dimonis malvats,
Y los condemnats
Que me aborrirán

Ab odi molt gran:
Puix no hi ha amistat.
℟. Ay que eternament
Estich condemnat.


ORACIÓ AL ESPERIT SANT.

Si es de tant desesperada condició una mala companyia, que com Vos mateix vos haveu dignat revelar, ó divino Esperit, en las santas escripturas, mes val habitar ab un lleó y ab un drach que ab una dona malvada; quanta no será la infelicitat dels condemnats havent de viurer per tota una eternitat entre mitg de tants y tants companys de perdició, que revestits de entranyas de tigre se tindrán un odi lo mes encarnissat y rabiós? Si una sola dona de mala condició afligeix de tal manera lo ánimo de son marit, y li llaga de tal modo lo cor, que, com assegurau Vos mateix, aquell que tè la desgracia de tenirla pot dir que tè un escurpí; quanta no será la rabiosa aflicció del pecador en aquells abismes de foch, acompanyat no de un, sino de mil y mil enemichs los mes cruels y desapiadats? ¡Ay Senyor! ¿y tindré jo la infelicitat de arribar á tanta desventura? Jo que cabalment so tant desitjós de que tothom me complaguia, y que en tot se fassa la mia voluntat? Ay Esperit divino! Temps ha que ja estaria acompanyat ab tant mala companyía, á no haverme donat una mirada de compassió, cridantme ab los tochs interiors de tantas inspiracions, sufrintme com á la forsa de la fanguera de la mia iniquitat. No permetau pues, ó, divino Esperit, se malogre en mi lo fruit de la vostra divina gracia. Arrastreume á Vos ab las dolsas cadenas de vostre amor; y si mos pecats me fan indigne de exa gracia, penetrat ara del mes viu dolor vos demano perdó, ó Deu meu, de lo mes intim del meu cor; dientvos una y mil vegadas, que sols per ser Vos qui sou, Deu de infinita bondat, me pesa de haver pecat.

 Altres lamentos del Condemnat.

 Mos companys me aborrexen
Y èlls son per mi aborrits;
Tots élls me malehexen
Y èlls son per mi malehits;
Sens poderme apartar
D'estos companys inichs,
Aqui tinch de cremar
Entre cruels enemichs.
 En esta companyía
La compassió no hi es;
Puix un á altre se faría
Tot lo mal que pogués:
Aqui nos' troba amor,
No hi ha amich ni parent,
Sino rábia y furor
Y un odi permanent.
 May paran los gemechs,
Llantos, suspirs y plors,
Las blasfemias, renèchs,
Ays tristos, y clamors:
Sens ordre ni concert
No se aten lley ni rahó,
La cortesia s' pert,
Y tot es confusió.


VEUS DEL CONDEMNAT.

 Al Deu que he ofés
Per seguir mon gust
Per cástich molt just
Ja nol' veuré mes:

Penaré en excés
Sent de Deu privat:
℟. Ay! que eternament
Estich condemnat!


ORACIÓ A JESUCRIST.

Divino y Soberano Redemptor de la mia anima, per la vostra infinita misericordia vos suplico vos digneu gravar en lo centro de la mia anima lo conexement de aquella terrible pena, que patirán los condemnats, haventvos perdut á Vos, que sou la alegria del Cel, ¡Ah! ¡si jo entengues bè lo sentit que importan estas paraulas, estar eternament apartat de Vos, que sou lo centro de las animas! Tenint aquestas mes tendencia á unirse ab Vos, que forsa tè una bala quant ix de un canó de artillería, qui podrá compendrer lo que estas patirán, vehentse eternament impedidas de acercarse á Vos, ó Deu meu, á Vos que sou tot lo meu bé y totas las mias cosas! ¡Que violencia tant gran no esperimentaría la mia anima, si morint en pecat, me vejés apartat de Vos que sou lo meu Pare, lo meu amor, y tota la mia gloria! ¡Ay! no, Pare meu, no; no permetau en mi tanta desgracia; ja empendré de aqui en avant una vida nova. Y si fins al present he estat un vil, un ingrat, y un indigne de vostres favors, ja proposo desde ara, dulcissim Jesus meu, ser un altre en lo esdevenidor. Salveume ó Espòs de la mia anima; á Vos no'us costará cap nou sacrifici aquesta gracia, que per mi será un favor lo major. Si las culpas que fins ara he comes son impediment de tanta misericordia, aqui m' teniu, ó duenyo del meu cor, aqui m' teniu postrat á las vostras plantas, fer un mar de llagrimas, detestantlas y aborrintlas totas fins la mes petita, no tant per los danys que ocasionan, com per sas ofensas, contra Vos, que per infinits titols merexéu ser estimat de totas las criaturas. ¡O si may vos hagues ofés! ¡O si morís ara de pur dolor! Tant es Senyor lo quem' pesa havervos ofés y agraviat.

 Altres lamentos del Condemnat.

 A Deu que era ma ditxa
L'he perdut per no res:
!Deu perdut!!! ¡que desditxa..!
Nol' trobaré mes.
De Deu infinit bè
Per sempre estich privat:
¡Ay! may mes lo veuré...
¡O! ¡que infelicitat..!
 Ser de Deu apartat
M'es lo major torment,
Mes que la activitat
D'est foch tan viu y ardent.
Perdrer Deu es un mal
Que compendrer nos' pot,
Puix sent bè universal,
Perdent Deu se pert tot.
 ¡Haver perdut la gloria...!
!Al Cel no poder entrar...!
¡Ay! aquesta memoria
Me fa sempre rabiar.
Los Sants plens de contentos
En lo Cel decansant,
Y jo entre ays y lamentos
En est infern renegant..!


VEUS DEL CONDEMNAT.

 Fou per culpa mia
Caurer en est lloch;
¡Ay de mi! ab quant poch
Salvarme podia!

Ocasions tenia,
Y ja era avisat:
℟. ¡Ay! ¡que eternament
Estich condemnat!


ORACIO AL S. ANGEL DE LA GUARDA.

O estimadissim Custodi meu, á qui só encomanat ja desde mon naxament per un especial favor de la providencia de mon Deu y Senyor, vos suplico per las entranyas de la vostra pietat, y per alló que vos pot mes obligar, que no vos aparteu de mi, y que no me abandoneu al furor, ni á las suggestions de mos conjurats enemichs. Fèu ab los tochs interiors de las vostras inspiracions, que jo no me olvide jamay, ans bè que tinga sempre bèn fixa en la memoria, aquella horrenda pena que ha de causar al condemnat lo cuch rosegador de la conciencia. !Ay Angel Sant! Mil y mil vegadas mes fiero aquest verdugo que un aspid, ó que un basilisco, ¡que torments tan insufribles no ha de descarregar sobre lo desventurat pecador! ¡Quin roséch, quina desesperació tant rabiosa no li ha de causar la sola memoria de que per un deleite de un moment, per lo desahogo de una passió brutal, que passá en un tancar y obrir de ulls, per un vil interés, per la venjansa de un no res, ha de sufrir y patir per tota una eternitat! Que han passat ja totas aquellas ocasions, que tenia per aprofitarse; que de tant temps malgastat non' tornará venir ni tant sols un instant per arrepentirse; que de aquells avisos saludables que li donavan los confessors y predicadors non' sentirá may mes cap per convertirse: y axis que no li queda sino lo plorar, lo desconsol, la rábia y la desesperació! ¡O estat de infinita miseria! ¡O torment imponderable! Assistiume Angel Sant: teniume sempre baix de vostra protecció y amparo: alcanseume ara una verdadera contrició de tots mos pecats, á fi de que aborrintlos ab tot lo cor, y vivint conforme á las inspiracions de la vostra direcció, arribe algun dia en companyía vostra á veurer y gosar de Deu per sempre. Amen.

 Altres lamentos del Condemnat.

 De ma propia conciencia
Lo cuch rosegador
M'apreta ab vehemencia,
Y es un cuch que may mor.
¡O! quant, quant m' afligeix
Y m' fa rabiar aqui,
Veurer que jo mateix
Tinch la culpa! !Ay de mi!
 ¡Que podent jo salvarme
Ab gran facilitat
Haja ara de trobarme
Per sempre condemnat!
¡Per un deleyte breu;
Per un gust de un moment
Estar privat de Deu
Patint etern torment...!
 Si m'hagues fet violencia
Per vencer mas passions,
Si hagués fet penitencia,
Fugint las ocasions;
Ara nom' trobaria
En est lloch de torment:
Al contrari, veuria
A Deu eternament.


VEUS DEL CONDEMNAT.

 ¡Ay! si estich perdut
La culpa tinch jo;
Puix condemnat só
Per haver volgut;

¡O temps qu'he tingut!
¡O temps malgastat!
℟. ¡Ay que eternament
Estich condemnat!


ORACIÓ ALS SANTS ADVOCATS.

Sants gloriosos y protectors meus estimats N.N., jo se bè que vosaltres encara que libres y bèn segurs de no caurer jamay en las horrendas penas del infern, teniu un vivissim interes en que no arribe jamay á tanta desgracia ningú de aquells que se refugian baix la vostra protecció y amparo. Vos suplico pues per lo amor que teniu á mon Deu y Senyor, que redobleu las vostras súplicas per deslliurarme de tanta miseria. ¡Ay Patrons meus estimadissims! Sem' gela la sanch dintre de las venas ab la sola consideració de aquella rábia ab que se desesperarán per tota una eternitat los desventurats pecadors! A mes del foch devorador quels' encendrá mes que un ferro quant ix de la fornal; á mes de la companyía dels Dimonis verdugos tant cruels; á mes del cuch de conciencia quel's rosegará al cor, seran atormentats ab aquella tristesa de mort; ab aquella rabia que despedassará las suas animas, al mirarse perduts sens remey, y per un no res; com y tambè veurer que han perdut pera sempre aquella felicitat de que gosan los justos en lo Cel: y que ells podian tambè haver lográt facilment: aumentantse la sua rabia, y desesperació vehent que los justos, que estan gosánt de las delicias del Cel se complauhen en la gloria que resulta á la divina justicia, en la sua condemnació, y en veurerlos patir y desesperar sens lo mes petit consol. ¡Ay Advocats gloriosos! Aqui si que sem' pert lo enteniment, y me horroriso de la mia locura en volerme exposar á tant desgracia per un deleite de un instant. Teniume, Patrons meus estimats, ab la ma de la vostra protecció, interposeu los vostres grans mérits ab mon Deu y Senyor, á fi de que nom' vegia en tant miseria. Si vos retrauhen de mi las mias moltas maldats, aquim' teniu á las vostras plantas derramant amargas llágrimas, y detestant y aborrint tots los meus pecats: alcanseume mes y mes dolor, fins á plorarlos com dech, per no arribar á tanta desgracia. Aqueix favor vos demano per lo amor que tenin á Jesucrist mon Deu y Senyor, que ab lo Pare y Esperit Sant viu y regna per tots los sigles dels sigles. Amen.

 Altres lamentos del Condemnat.

 La conciencia m' deya,
Que penitencia fés;
Jo entretant no la feya
Esperant per despres:
Cada dia esperant
Y de demá en demá,
La mort vingué entretant
Y al infern me tirá.
 Perdut só sens remey,
Só al infern condemnat;
Trencar la santa lley
!Ay de mi! ¡hont m'ha llansat!

Del Cel la porta oberta
Tant de temps que tinguí,
Ara es cosa ben certa
Qu'es tancada per mi.
 De obrar bè no cuidava
Ni menos de esmenarme,
Y no obstant esperava
Lograr axi salvarme:
¡Ay! exa presumpció
De volverme salvar
A desesperació
Ha vingut á parar!


VEUS DEL CONDEMNAT.

 No puch apartar
De mon pensament
Qu' aquest meu torment
May s'ha de acabar;

Puix ha de durar
Una eternitat.
℟. ¡Ay! ¡que eternament
Estich condemnat!


ORACIÓ Á MARIA SANTISSIMA.

¡O Divina Mare de mon Redemptor Jesus, jo interposo devant del Trono de vostra gracia las bellas prerrogativas que vos adornan de Mare de pietat y de misericordia que Vos tant apreciau, á fi de que per ellas me alcanseu de vostre divino Fill, (que algun dia ha de ser lo meu Jutge,) la gracia de no ser condemnat eternament en son divino tribunal, del modo que merexen los meus pecats. Si bè que tart, ja conech ara la gravedat de las mias ofensas, ja entench lo desordre mostruós que he comes, estimant mes las criaturas que á mon divino Criador; y preferint á èll, (que es mon Pare, mon Deu, y tot mon bè,) un vil interés, y un deleite de bestias. Conech tambè la justicia summa ab que serian castigadas per tota una eternitat las mias faltas; que tot axó merexen y encara molt mes, sent comesas per mi, á qui Deu per un efecte de la sua divina misericordia se ha dignat illuminar ab la llum de la fé. Ea donchs, ó divina advocada, aquexos ulls vostres tants misericordiosos gireulos Senyora envers aquest pobre desventurat pecador: no permetau que arribe á tanta desgracia de ser del número dels perduts sens remey per tota una eternitat. ¡Ay divina Mare! Y que pena tant insoportable seria per mi lo estar per sempre apartat de Deu, que es la gloria dels benaventurats, y de Vos que umpliu de alegria á tots los cels; y tenir per enemichs, y tenirlos per tota una eternitat, á tot un Deu omnipotent, y á Vos que podeu per gracia lo que èll pot per naturalesa? O castich cruel, ó martiri insufrible! Alcanseume, ó divina Mare, la gracia de ser castigat ara en aquest mon, mentres no hi sia despres per tota la eternitat. Esta gracia vos demano per aquella ternura que esperimentá lo vostre cor, quant vos saludá la primera vegada vostre divino Fill ab lo tierno y dulcissim nom de Mare, com y tambè un vivissim dolor de totas las mias culpas y pecats; á fi de que aborrintlos ara ab tot lo meu cor, y dient quem' pesa del intim de la mia anima de haverlos comés, conseguesca la remissió plena de tots èlls, que es prenda segura de la gloria, ahont tinga la ditxa de cantar per tota una eternitat en companyía vostra las misericordias del Senyor. Amen.

 Altres lamentos del Condemnat.

 ¡O mort! mort desitjable
Vina acabar ab mi...
Decret irrevocable
Es lo penar sens fi:
Horrorisa pensarhi
Ab est foch del infern;
¡Qu' ha de ser estarhi,
Cremant ab foch etern!
 Gran torment experimento
Ab foch de esta caverna;

Pero lo que mes sento
Es lo ser pena eterna.
Cent mil anys de penar
Espanta certament:
¿Que será pues cremar
Sempre perpetuament?
 Vingan torments, rigors
Quants pugan inventarse,
Ab dimonis pitjors
Sols vinga acabarse:
¡Ay! may se acabará
Est patir en excés,
Sens remey durará
Sempre, per sempre mes.


Lo Illm. Senyor D. D. Pau de Jesus de Corcuera y Casserta Bisbe de Vich, en 22 de Janer de 1831. concedeix 40 dias de Indulgencia per cada vegada que llegesquian ó ohirán llegir aquest llibret: altres 40 per cada vegada que se cantian los versos que en ell estan escrits: altres 40 per cada vegada que se aconsellia á altres que la llegesquian.


REMEYS PER CURAR LA IMPACIENCIA.


R.e Si acás vols tenir paciencia,
ó la que tens aumentar,
paciencia deurás gastar
en qualsevol ocurrencia;
perque gastarne ab freqüencia,
per tenirne, axó sol basta,
puix es joya de tal casta
quel' gastarla no empobreix;
entes bè gastantse creix,
yn' tè mes qui mes ne gasta.
 Tu impacient aqui tens
una recepta segura,
ab que ton mal tindrá cura
si tal medicina prens;
sens gastar diners ni bens
per pagar lo apotecari,
ni del metge lo salari;
basta que vajas prenent
bons tragos de sufriment
quant vinga un succés contrari.

 PAX TECUM.