Breu compendi de la historia de la literatura catalana
BREU COMPENDI
de la
HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
BREU COMPENDI
de la
HISTORIA
DE LA
LITERATURA CATALANA
per
Norbert Font y Sagué
BARCELONA
——
estampa "la catalana" de J. Puigventós
Dormidor de Sant Francesh, 5.
Al donar al públich aquest Breu Compendi de la Historia de la Literatura Catalana, cal fer alguna aclaració pera que no sía mal jutjat ó interpretat. Fá ja uns tres anys que l' avuy Mossen N. Font y Sagué, me 'l va donar per si volia editarlo, cosa que allavors no vaig creure oportú per moltes rahons; peró ara, al cap de un any d' haver editat lo Compendi de la Historia de Catalunya, del mateix N. Font y Sagué, en vista del gran éxit que aquesta obra ha obtingut, m' he determinat traure de la fosca á les ja roges quartilles de la altra, convençut de que també será ben rebuda. He manifestat lo meu pensament al autor y m' ha contestat de la següent manera:
«En Jaume Puigventós.
Volgut Puigventós: La nova de que volíau publicar lo meu Compendi de la Historia de la Literatura Catalana, m' ha sorprés perque ja ni 'm recordava de semblant obra, y si vos tinch de ser franch no 'm plau gayre que 's publique tal com deu estar, ple de defectes y omissions involuntaries, especialment per lo que respecta al actual renaxement, puix si no recordo mal lo vaig escriure á corre-cuyta durant la febre de producció que tinguí dels 19 als 21 anys. Sé que allavors vaig ensenyarlo á alguns literats distingits qui me 'l corretgiren y m' animaren á publicarlo, peró no me 'n fío; si persistiu en la intenció d' estamparlo ensenyeulo abans á alguna persona prou entesa é independent y feu lo que ella vos digui que per mí estará ben fet; lo que sí dech advertirvos es que no penséu que jo 'm pose ara á arreglar lo que tinch escrit de tant temps, ó mellor á ferho de nou, com me sembla caldría; la nova y dreturera direcció que en tots los meus estudis he imprés desde aquest any, per iniciativa de mon estimadissim Bisbe lo Dr. Morgades y de mon sabi y volgut mestre lo Dr. Almera, me impedexen distreurem en histories y literatures. Corretgiulo, donchs, ó feulo corretgir, afeginthi adanés lo més interessant per la historia literaria dels 4 ó 5 anys que han transcorregut desde que 'l vaig escriure.
Lo vostre afectíssim y S. S.
En vista d' açó he procurat arreglar aquest Breu Compendi de la Historia de la Literatura Catalana, y assessorat per una persona inteligent en les lletres patries lo dono al públich sense altra pretensió ni desitg, que aportar un humil grá de sorra á la grandiosa obra del Renaxement Catalá ab tan coratge y lluhiment empresa per nostres literats, artistes é historiayres.
Deu faça que aquest Breu Compendi moga á un altre á escriure la verdadera Historia de la Literatura Catalana.
de la
HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA
— ¿Qué es la literatura?
— La literatura es lo desenrotllo escrit ó parlat de les idees y sentiments de la inteligencia y de 'l cor del home.
— ¿Catalunya té llengua y literatura propies?
— Sí; donchs sería veritablement estraordinari que un poble quals anals començan ab Carle-Many, qui tingué en bona hora son govern, ses lleys y ses costums particulars, qui durant sis sigles ha anat junt y ha tractat de igual a igual ab les primeres potencies de Europa, no tingués, com tots los altres, sa llengua y sa literatura.
— ¿Quina era la llengua literaria immediatament després de la invasió dels alarbs?
— Un llatí corromput.
— ¿Quán començá á parlarse 'l catalá?
— Quan lo llatí dexá d' esserho per la massa de les populacions de la Europa occidental.
— ¿En lo catalá hi ha barreja d' altres llengues?
— Sí; de llatí, grech, hebreu, gótich y árabe.
— ¿Quines son les predominants?
— Lo llatí y lo gótich.
— ¿Lo catalá es dialecte solament?
— De tal lo califican nostres adversaris, sens dupte per enveja, demostrant ab açó la seva ignorancia; puix si volen significar que es dialecte del llatí en igual cas se troban la llengua castellana, la italiana y altres; de lo contrari, no sabém pas de quina llengua puga ésser dialecte, puix com veurém, lo catalá fou perfecte y tingué una rica literatura abans que 'l castellá y l' italiá.
— ¿Mereix, donchs, lo nom de idioma?
— Sí, certament; puix mentres les altres llengues germanes seves anavan perdent sa fisonomía á la altra part del Pirineu, ell, lo catalá, aná prenent carácter propi; y una parla que serveix pera tots los usos de una gran nacionalitat, com era la catalana en la edat mitja, mereix lo nom de idioma, devent per lo tant ésser anomenada per son verdader nom de llengua catalana com axís la calificaren Muntaner y tots los escriptors que vivían abans del sigle xvi.
— ¿No s' ha anomenat llemosina també á la llengua catalana?
— Sí; peró fou sols quan era una matexa la llengua d' abdues vessants dels Pirineus; puix actualment lo catalá está separat completament de ses germanes estrangeres, ab fesomía propia y ab un nom geográfich que es sa espressió histórica.
— ¿Qué es lo que predomina en lo carácter catalá?
— Un esperit essencialment práctich, amich del fet y de la realitat, y una energía indomable que 'ls més grans contratemps no poden abatre.
— ¿Sa llengua y sa literatura oferexen semblant carácter?
— Sí, donchs se distingexen no per la pompa, la abundancia y l' oripell, sinó per la justesa, la netedat y la mesura.
— ¿Quin carácter domina en la llengua catalana?
— Com totes les neo-llatines, barreja de idiomes barbars ab lo llatí corromput, presenta casi les matexes arrels que lo castellá, lo provençal, l' italiá y lo portugués. Mes una cosa li es particular, la brevetat y la concisió en lo desenrotllo de les arrels. Ab la comparació de una paraula pot veures:
Mezquino (castellá, 3 sílabes y 7 lletres.) Meschino (italiá, 3 sílabes y 7 lletres.) Mesquinho (portugués, 3 sílabes y 8 lletres.) Mesquin (provençal, 2 sílabes y 6 lletres.) Mesquí (catalá, 2 sílabes y 5 lletres.)
— ¿Es cert que la llengua catalana es tosca y pobra?
— No; lo mateix Dant diu que es la llengua més dolça y harmoniosa de tot Europa.
— ¿Quina fou la llengua vulgar del mitg-día de Europa que primer pogué presentar una rica literatura?
— La Catalana.
— ¿Quines son les obres dominants en exa literatura?
— Les que tenen per fí la vida real y tendexen á un resultat práctich; escrits histórichs, quadros de costums y divulgació de les ciencies.
— ¿Porta algun altre carácter distintiu?
— Sí; la sinceritat y la bona fé en tots sos escrits.
— ¿No hi ha també obres de pura ficció?
— Son rares, y en tot cas sempre están subgectes á les lleys de la semblança. En les especulacions de la inteligencia com en la práctica de la vida, domina la rahó.
— ¿La literatura catalana ha sentit la influencia de alguna altra?
— Sí, principalment de la Provençal y de la italiana en una proporció més forta que les altres literatures de la Europa; peró per çó té son fons propi, independent de tota imitació estrangera y procedent directament del carácter nacional.
— ¿Cóm pot, donchs, calificarse la literatura catalana?
— De viu resplandor de la historia de la civilisació de Catalunya; ó mellor, de manifestació de les vicissituts del esperit catalá.
— ¿Pot fixarse son començament?
— Es impossible, com en totes les literatures, puix aleshores s' escriu poch y 's llegeix menos; sols hi ha sentiments y amor que s' espressan baix una forma harmoniosa; per çó en totes les literatures la poesía ha precedit á la prosa.
— ¿La poesia no exerceix gran influencia en les costums?
— Sí, y en nostra Catalunya fou estraordinaria, contribuhint també en gran manera al renaxement de les lletres y les ciencies.
— ¿Cóm deu estudiarse la literatura catalana?
— Dividintla en cinch grans époques:
I.ª La provençal, desde sa naxensa fins al sigle xii.
2.ª La catalana, que comença en lo sigle xiii ab En Jaume lo Conqueridor, fins á mitjans del xiv.
3.ª La valentina, que comença en lo sigle xv comfonentse ab la anterior, fins á darrers del xvi.
4.ª La de la decadencia, que comprén los sigles xvii y xviii. 5.ª La del renaxement, ó sía la del sigle actual.
— ¿Per qué s' anomena provençal aquesta época?
— Perque sa Cort principal fou á Provença.
— ¿Quins sigles abraça?
— Desde 'l ix fins al xii.
— ¿De quan daten los primers documents escrits en catalá?
— No se n' han trobat d' anteriors al sigle ix, y encara d' aquell sigle sols se 'n conexen dos de duptosos, l' un en vers, que es l' epitafi del Comte Bernat, y l' altre en prosa, que es lo compromís de Lluis lo Germánich.
— ¿Podrias citarme algun fragment pera ferme cárrech de la llengua en que están escrits?
— Lo primer diu axís:
«Assi jay lo comte Bernad,
Fisel credeire al Sang Sacrat,
Que sempre prud' hom es estat,
Pregueu la Divina Bontat,
Qu' aquela fi que lo tuat,
Poscua son aima aber salvat.»
Y 'l Compromis diu:
«Pro Deus amor et pro kristian poblo, et nostro comun salvamen d' ist di enavant in quant Deus savir et podirme donat, si salvarai lo cist meon fratre Karlo et in ajudha et in cadhuna cosa, si com hom per dreit son fradre salvar dist.»
— ¿Cóm es que hi ha tanta diferencia entre la llengua d' abdós documents?
— En primer lloch per haver sigut escrits en diferent indret, lo qual hi influeix en gran manera, especialment en los primers temps de la formació de una llengua, y en segon lloch perque en totes les literatures la dicció poética 's purifica més aviat que la prosa.
— ¿Cóm están escrits los demés documents de aquest sigle?
— En un llatí desastrós, barrejat ab paraules vulgars.
— ¿Com estan escrits la major part de documents del sigle x?
— En llatí, peró s' hi començan á barrejar cláusules senseres en llengua vulgar.
— ¿Quin carácter té la poesía?
— Es fosca, com si 'ls poetes no sapiguessen espressar clara y precisament sos conceptes. Per lo que respecta á la llengua no s' havía progressat gayre, com pot veures ab aquest fragment del poema de Boeci:
«Nos Jove omne, quan dius que nos estam,
De gran follia per soledat parlam,
Quan nos no membra per cui viure esperam,
Quí nos sosté, tan quan per terra anam,
E qui nos pais que nos murem de fam
Per qui salves m' esper per tan qu' ell clamam»
— ¿Com es que hi ha tantes paraules llatines?
— Perque es molt natural que al passar la llengua vulgar de la paraula al escrit, y ab la costum d' haverse escrit fins aleshores en llatí, fos de prompte un obstacle pera compondre en catalá pur.
— ¿Quan comença á purificarse la llengua?
— Cap á la fí del sigle xi en que la locució es mes pura, lo llenguatge mes castís y l' estil mes elegant, com pot veures ab aquesta mostra:
Ma encar s' en troba algun al temps present
Lical son manifest á mòlt poc de la gent:
La vía de Jeshu Xrist molt fort vorrian mostrar
Ma tan son persegú que apena ho poyon far;
Tan son li fals Xristian enseca per error.
— ¿No s' escrigué en exa época una obra molt important?
— Sí, los Usatges, part en llatí y part en catalá.
— ¿Com se caracterisa 'l sigle xii?
— Pel gran desenrotllo que pren la poesía en mans dels trovadors.
— ¿Aquesta poesia era esclussiva de Provença?
— No, sinó que fou simultánea en tota aquesta Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/19 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/20 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/21 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/23 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/24 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/25 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/26 Bernat Metge, autor de los Quatre llibres de somnis: y 'l popular Fra Anselm Turmeda.
—¿Y en la poesía?
—Los poetes catalans d' aquella época foren los estojadors de la tradició trovadoresca y continuadors de la escola provençal; entre 'ls qui merexen eterna llohança podém citar: Vidal de Besalú, un dels fundadors del Consistori de la Gaya Ciencia de Tolosa v autor de la Dreita manera de trovar, códich dels poetes fins á les Leys d' Amor; Marfré Ermengol, autor del «Breviari d' Amor:» Jaume Febrer, autor de un poema y citat per ses troves; Jaume Arnau y Pere March de sanch de poetes; y Mossen Jordi del Rey, celebrat del mateix Petrarca per ses troves.
— ¿Quins foren los fundadors dels Jochs-Florals de Barcelona?
— Lluís d' Aversó, autor de un Art poética y del Torcimany ó intérprete del Gay Saber, y Jaume March, qui escrigué lo Llibre de concordances, de ri- mes y de concordans apellat Dictionari.
— ¿Baix los auspicis de quí 'ls fundaren?
— D' En Joan I, gran protector dels poetes y aymant del Gay Saber, per lo qual li diu la historia l'aymador de la gentilesa
— ¿En aquella época s' escrigué pera 'l teatre?
— Domingo Mascó pot considerarse com lo fundador del teatre catalá, y Andreu Febrer traduhí tres comedies de Dant.
— ¿Cóm s' explica que durant aquella época, contra lo acostumat, la prosa estiga més adelantada que la poesía? Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/28 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/29 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/31 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/32 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/33 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/34 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/35 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/36 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/37 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/38 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/39 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/40 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/41 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/42 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/43 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/44 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/45 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/46 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/47 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/48 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/49 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/50 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/51 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/52 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/53 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/54 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/55 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/56 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/57 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/58 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/59 Pàgina:Breu compendi de la historia de la literatura catalana (1900).djvu/60
