De Viquitexts
Cançó del lladre
de
l'àmbit tradicional català
És una de les cançons de bandolers més coneguda.
| Versió 1[1] |
Versió 2 [2] |
Versió 3[3] |
1. Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia.
2. I ara, que ja sóc grandet,
m’he posat a mala vida:
me n’he posat a robar,
ofici de cada dia.
Adéu, clavell...
3. La justícia me n’ha pres
i en presó fosca em duïa,
la justícia me n’ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Adéu, clavell...
|
Quan jo n'era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
I ara, que ne sóc grandet,
m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
ofici de cada dia.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
Vaig robar un traginer
que venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duia.
Adéu, clavell morenet!
Adèu, estrella del dia!
Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat,
dient que m'hi casaria.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
La justícia m'ha pres
i en presó fosca en duia.
La justícia m'ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
|
Quan jo n'era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
I ara, que ne sóc grandet,
m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
ofici de cada dia.
Vaig robar un traginer
que venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duia.
Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat,
dient que m'hi casaria.
La justícia m'ha pres
i en presó fosca en duia.
La justícia m'ha pres
i em farà pagar amb la vida.
|
Versió nordcatalana interpretada per Gerard Jacquet a "Pop-Songs del Rosselló"
Quan jo n'era petitet festejava i presumia. , I ara, que ne sóm grandet, m'he posat a mala vida.
Adéu, clavell morenet! Adéu, estrella del dia!
Espardenya blanca al peu i mocador a la falsia.
Me sóm posat a robar, ofici de cada dia.
REFRANY
Vaig robar un traginer que venia de la fira, li prengué tots els diners i la mostra que duïa.
REFRANY
Quan he tingut prou diners, he robat també una nina, l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria.
REFRANY
La culpa no la tinc jo Ni ella tampoc la tenia Jo m'hi volia casar i els seus pares no ho volien
REFRANY
L'he mantinguda cinc anys per nobles ciutats i viles l'he gitada a la Bisbal que n'és vila divertida
