Cansó de las flors

De Viquitexts


CANSÓ DE LAS FLORS.

Quan las floretas riuhen
 ab las abellas,
¿no sabeu lo que diuhen
 ellas ab ellas?
De tota flor que cria
 mont y ribera,
N' es la Verge María
 sa Jardinera.

Ja la Pervinca bada
 sos ulls blavosos,
ja 'n veu obrir la prada
 de mes hermosos,
ja sembra pedrería
 la primavera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.


A l' ombra del Ginebre
 riu la Centaura,
y borralló de gebre
 que 'l sol hi daura,
la blanca Satalía
 diu riallera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.

Lo Galleret rumbeja
 sa barretina,
quan al matí festeja
 la Clavellina.
Diu á la Floravía
 la Didalera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.

Arrasserat á un Sálzer
 lo Lliri bada,
bada al matí son cálzer
 ple de rosada;
l' altar de la que 'l cria
 sa flayre espera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.


Per vestidura 's posa
 l' alta Ginesta
sa roba d' or hermosa
 de cada festa;
¿per qui s' enjoyaria
 tan matinera?
Per la Verge María
 sa Jardinera.

L' Hisop á fer asperges
 s' en entra al temple,
dels Angelets y verges
 prenent exemple;
portant sa creu lo guia
 la Passionera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.

D'espinas coronada
 floreix la Rosa,
De las flors de la prada
 la mes hermosa;
la que ab la Verge 's cria
 se torna vera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.


Pel bosch que mes ombreja
 va la Viola,
perque ningú la veja
 va tota sola.
La flor que s' humilía
 sempre prospera:
Que es la Verge María
 sa Jardinera.