Cansó del Poeta

De Viquitexts


CANSÓ DEL POETA.

Diu que era blanca y rossa
de Montserrat la Flor;
blanca com una gebre,
rossa com un fil d' or:
  La vida mia,
rossa com un fil d' or,
  la mia Amor.

Dels Angels es la Reyna,
germana de las flors,
un Dèu la pren per Filla,
per Mare 'l pecador:
  La vida mia,
per Mare 'l pecador
  la mia Amor.


 Estrellas la coronan
d' una alba de claror,
la lluna la ha calsada,
la ha vestideta 'l sol:
  La vida mia,
la ha vestideta 'l sol,
  la mia Amor.

 Si n' era blanca, blanca
com neu de Canigó;
mes s' es tornat morena
guardant anyells pel bosch:
  La vida mia,
guardant anyells pel bosch,
  la mia Amor.

 Pastora moreneta,
Vos, que 'ls peixeu las flors,
ab los anyells y ovellas
guardaume á mí y tot:
  la vida mia,
guardaume á mí y tot
  la mia Amor.

 A vostres peus trencada
vos deixo ma arpa d' or;

si al cel m' en dau una altra
mon cant será mes dols:
  La vida mia,
mon cant será mes dols,
  la mia Amor.