Cansons de la terra - Volum I/La dida del infant

De Viquitexts



LA DIDA DEL INFANT.



\version "2.14.2"

\header {
  % Eliminar el pie de página predeterminado de LilyPond
  tagline = ##f
}

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Bar_number_engraver"
  }
}

global = {
  \set Score.tempoHideNote = ##t
  \tempo 4 = 40
  \key g \minor
  \time 2/4
  \partial4
  \override Staff.Rest #'style = #'classical
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #1
}

right = \relative c'' {
  \global
  % La música continúa aquí.
  \autoBeamOff
  g8 g
  bes8 a^\( d c\) \break
  bes8_[ a]^\espressivo^\fermata fis g
  bes8 a^\( d c\) \break
  bes8\( a16\) r^\mf d8 c
  \stemDown
  b8 \stemNeutral c a bes \break
  g8^[_\( fis\)]^\espressivo^\fermata d d
  f8 f g a16^\>^[-\( e\)]
  e8\!_\( d\)^\fermata \bar"|."
}
dinamicR = {
  s8. s16^\markup{\italic {dolce con espressione}}
  \repeat unfold 4 {s2}
  s8. s16^\markup{\italic{dim.}} s4
  s8. s32 s32^\pp s32 s32^\markup{\italic{é cres _ cendo}}
}
left = \relative c {
  \global
  \stemDown
  % La música continúa aquí.
  <g bes d>8 <g c es>
  <g bes d>8 <a c d fis> <bes d g> <c es g>
  <d g bes>8 <d fis a>^\fermata <c d a'> <bes d g>
  <g d' g>8 <a c d fis>^\< <bes d g> <c es g>
  <d g bes>8^\> <d fis a>\! <b d g> <c es g>
  <d f g>8 <es g> <f c' es> <bes d>
  <es, bes' cis>8 <d a' d>^\fermata <bes f' bes> <g' bes>
  <d a' d>8 <bes' d> <e, bes' d> <a cis>^\>
  <d, g a cis>8 \!<d f a d>^\fermata
}
dinamicL = {
  s16^\p s16^\markup{\italic{é cresc. un poco.}} s8
  s2
  s8. s16_\p s4
  s2
  s8. s16_\mf s4
  s8. s16_\markup{\italic{dim.}} s4
  s8. s32 s32_\pp s32 s32_\markup{\italic{é cres _ cendo}}
}
lletra = \lyricmode {
  Lo bon rey sen va_á cas -- sar
  lo bon rey y la re -- gi -- na
  no's que -- da nin -- gú_al pa -- lau
  si -- no l'in -- fant y la di -- da.
}

\score {
  \new StaffGroup \with {
    instrumentName = \markup {
      \center-column \bold {ADAGIO SOSTENUTO}
    }
    systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
  } <<
    \new Voice = "right" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } <<\right \dinamicR>>
    \new Lyrics \lyricsto "right" {
      \lletra
    }
    \new Staff = "left" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } { \clef bass <<\left \dinamicL>>}
  >>
  \layout {
    indent = 25
    %    ragged-last = ##t
    line-width = 125
  }
  \midi {}
}

Lo bon rey se 'n va á cassar — lo bon rey y la regina,
no 's queda ningú al palau — sino l' infant y la dida.

L' infantò no vol dormir — ni ab bressol ni ab cadira,
ni tampoch ab un pom d' or — que la dida li tenia.

La dida feya un gran foch — per veure si dormiria,
ab l' ardoreta del foch — la dida s' es adormida.
quan la dida 's despertá — trobá l' infant cendra viva,
la dida ne fa un gran crit: — ¡Válgam la Verge María!
que si Vos no m' ajudéu — de tothom seré aborrida
de comptes y de barons — y gent d' alta gerarquía.
Verge si 'm tornéu l' infant — corona de or vos faria,
y á vostre fill preciós — corona de plata fina.
Ja surt lo criat del rey: — ¿Que 'n teniu la meva dida?
—He perdut lo pomet d' or — la prenda que mes valia.
—Dida véus aquí diners — compréune un á la botiga.
—Com lo pom que jo he perdut — no 'n venen á las botigas.
—Dida véus aquí diners — compréune á la argentería,
y si allí no 'n venen d' or — compréune de plata fina.
Quan ella es á mig carrer — troba la Verge María:
—Verge si 'm tornéu l' infant — corona d' or vos faria,
y al vostre fill preciós — corona de plata fina.
—Tornéusen prompte á palau — no estigáu tan afligida,
allí trobaréu l' infant — que tot sol ne fa joguinas.
Se 'n torna dintra 'l palau — troba al rey ab la regina.
—¿Hont teniu, dida, l' infant — que 'l rey véurelo volia?
—Posadet dins del bressol — jo l' hi deixat que dormia.

Estant en eixas rahons — l' infant sent plorar la dida:
ja se 'n puja escala amunt — ab una gran alegria.
Se me 'l veu dins del bressol — dins del bressol fent joguinas.
—¡Válgam la Mare de Dèu! — ¡Válgam la Verge Maria!

Variants.

Vers 1.

Allá en lo palau del rey — un gran convit n' hi havia.

Vers 3.

Don Dalmau no vol dormir — ni ab bressol ni ab cadira,
sino á la bora del foch — y á la falda de la dida.

Vers 5.

La dida feya un gran foch — de llenya verda d' alzina.

Vers 14.

—N' he perdut un volqueret — lo mes bo que 'l rey tenia.

Vers 16.

—Dels volquerets qu' he perdut — no 'n venen á cap botiga.

Vers 29.

Y al entrant del quarto hi véu — la hermosa Verge Maria:
— Véuse aquí dida l' infant — mes bonich que no 'l teniau.

NOTAS.

Eixa cansó es de las que serveixen pera fer dormir las criaturas y que se 'n diuhen de bressol.
Al cantarla, cada cop que 's comensa la tonada se torna á repetir la lletra dels dos hemistichs del vers darrerench.

Coneixém del mateix cant eixa versiò provençal:


Lou rei á 'no nourriço — plus belo que lou jour;
elo s' es endourmido — lou Dauphin au coustat,
mai quand s' es revelhado — l' a trouvat estouffat.
N' en pren sa courbelheto — les pedas vai lavar.
Lou rei qu' es en fenestro — la regardo passar:
—Et ounte vas, nourriço, — que Dauphin plourará?
—N'aguetz pas poou, moun mestre, — iou l'ai ben malhoutat.
—Entouerno-te, nourriço, — servanto l' y anará.
La nourriço s' entouerno — plourant et souspirant.
—Mai que n' as-tu, nourriço, — que sies tant estounad'?
—Pardoun, pardoun, beou sire, — vous l' auge pa' avouar.
—Ah! digo tout, nourriço, — te será perdounat.
—Iou me siou endourmido — lou Dauphin au coustat,
quand me siou revelhado — l' ai trouvat estouffat.
Au bout de tres quarts d' houro — la mandon pendourar.
Quand es sur la pontenci — Dauphin s' es revelhat:
—N' en pendetz pas ma maire — que l' a pas meritat,
pendetz n' en la servanto — que m' avié 'mpouissounat.

No posém la traducció d' aquest cant, per que es prou fácil l' entendrel' en la llenga mateixa en que está escrit. Lo desenllás es diferent del de la cansò catalana. Sens pòr de fer errada en nostre judici, podèm ben bè assegurar que nostra cansò valt molt mes que la provençal.

Eix argument se troba en altras versions contat de diferents maneras; n' hi ha una en que la dida se 'n va á fer dir una missa á la mare de Dèu de la Pietat, y 'l noy resucita quan son al Evangeli. En una altra lo infant parla aixís qu' arriva la justicia y mentres que la dida 'l cus dins de la mortalla. De totas maneras se véu en eixa cansò un fondo de vritat histórica molt mes marcat que en altras que per tals passan y son tingudas.