Categoria:Ausiàs March
De Viquitexts
Dreceres ràpides:
navegació
,
cerca
Pàgines a la categoria «Ausiàs March»
Les següents 130 pàgines són dins d'aquesta categoria, d'un total de 130.
-
-Clamar no·s deu qui mal cerqua e troba
A
A Déu siau, vós, mon delit
A mal estrany és la pena estranya
A mi acorda un dictat
Ab molta raó me desenamore
Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua
Ab vós me pot Amor ben esmenar
Alguns passats donaren si a mort
Algú no pot haver en si poder
Als fats coman tot quant serà de mi
Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,
Amor se dol com breument yo no muyr
Aquell ateny tot quant atényer vol
Aquelles mans que jamés perdonaren
Aquesta és perdurable dolor
Ausiàs March
Axí com cell qui desitja vianda
Axí com cell qui·n lo somni·s delita
Axí com cell qui·s parteix de sa terra
Axí com cell qui·s veu prop de la mort
B
Bé·m maravell com l'ayre no s'altera
C
Callen aquells que d'Amor han parlat
Cell qui d'altruy reb enug e plaer
Cert és de mi que no me'n cal fer compte
Cervo ferit no desija la font
Clar és e molt a tots los amadors
Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta
Colguen les gents ab alegria festes
Coratge meu, a pendre sforç molt tart
D
Dona, si us am, no·m graescau amor
E
En aquell temps sentí d'Amor delit
Entre Amor ssó portat he Fortuna
Entre·ls ulls y les orelles
F
Ffantasiant, Amor a mi descobre
H
Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats
J
Ja de amor tèbeu jamés no sia!
Ja no esper que sia·mat
Ja tots mos cants me plau metr·en oblit
Junt és lo temps que mon goig és complit
L
L'ome pel món no munta·n gran valer
La gran dolor que llengua no pot dir
La mia por d'alguna causa mou.
La vida·s breu e l'art se mostra longa
Lexant a part l'estil dels trobadors
L cont.
Lexe la sort lo seu variat torn
Lo cinquén peu del moltó ab gran cura
Lo jorn ha por de perdre sa claror
Lo temps és tal que tot animal brut
Lo tot és poch ço per qué treballam
Lo viscahí Qui·s troba·n Alemanya
Los ignorants Amor e sos exemples
Là só atés d'on só volgut fugir
M
Ma voluntat, amant-vos, se contenta
Malament viu qui delit pert de viure
Maleyt lo jorn que·m fon donada vida
Malventurós no deu cerquar Ventura
Mentre d'Amor sentí sa passió
Mes voluntats, en gran part discordants
Molt he tardat en descobrir ma falta,
Molt me par bo que pens de l'altre món
Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna
Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
N
No cal dubtar que sens ulls pot hom veure
No guart avant ne membre lo passat
No pens algú que m'allarch en paraules
No pot mostrar lo món menys pietat
No sech lo temps mon pensament innoble
No só gosat en demanar mercé
No·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa
No·m fall recort del temps tan delitós
No·m pren axí com al petit vaylet
No·s maravell algú perqué m'enyor
O
O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons
O vós, mesquins, qui sots terra jaheu
On és lo loch on ma penssa repose?
P
Paor no·m sent que sobreslaus me vença
Per lo camí de mort é cercat vida
Per molt amar ma vida és en dupte
Per qué m'és tolt poder delliberar?
Por de pijor a molts fa pendre mort
Pren-me'n axí com al patró qu·en platga
Puix me penit, senyal és cert que baste
Puys me trob sol en amor, a mi sembla
Puys que sens Tu algú a Tu no basta
Q
Quant més amau, tant més temor teniu
Quant plau a Déu que la fusta peresqua
Qui ne per si ne per Déu virtuts husa
Qui no és trist, de mos dictats no cur
R
Retinga'm Déu en mon trist pensament
S
Sens lo desig de cosa desonesta
Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau
Si bé mostrau que mi no avorriu
Si per null temps creguí ser amador
Si prés grans mals un bé·m serà guardat
Sia cascú per ben hoir attent
Si·m demanau lo greu turment que pas
Si·n algun temps me clamí sens rahó
Sobresdolor m'à tolt l'imaginar
Sí com aquell qui per sa·nfinitat
Sí com hun rey, senyor de tres ciutats
Sí com l'om rich que per son fill treballa
Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert
Sí com rictat no porta béns ab si
Sí co·l malalt que·l metge lo fa cert
Sí co·l malalt qui lonch temps ha que jau
T
Tal só com cell qui penssa que morà
Tant en Amor ma pens·à consentit
Tant he amat que vinch en desamar
Tant he amat, que mon grosser enginy
Tot entenent amador mi entengua
Tot laurador és pagat del jornal
Tot metge pren càrech de consciença
Tots los delits dels cors he ja perduts
Tots los desigs escampats en lo món
V
Veles e vents
Vengut és temps que serà conegut
Volgra sser nat cent anys ho pus atràs
Vós qui sabeu de la tortra·l costum
Y
Yo crit lo bé si·n algun loch lo sé
¡
¡O Mort, qui est de molts mals medecina
¡O quant és foll qui tem lo forçat cas
¿
¿Qual serà·quell que fora si mateix
¿Qui serà aquell del món superior
¿Qui és aquell qui en Amor contemple
¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor
¿Quins tan segurs consells vas encerquant
¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar
¿Qui·m tornarà lo temps de ma dolor
¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor
¿Qué val delit puys no és conegut
Categories
:
Autors-M
|
Autors en català
|
Autors valencians
Vistes
Categoria
Discussió
Edita
Historial
Eines de l'usuari
Provau Beta
Inicia una sessió / crea un compte
Navegació
Pàgina principal
Portal comunitari
La taverna
Canvis recents
Pàgina a l'atzar
Ajuda
Canal IRC
Donatius
Imprimeix/exporta
Crea un llibre
Descarrega com PDF
Versió per a impressora
Cerca
Eines
Què hi enllaça
Seguiment d'enllaços
Pàgines especials
Enllaç permanent