Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català (1914)
De Viquitexts
| Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar al Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor. Altres dades: |
DICCIONARI
CATALÀ-CASTELLÀ
&
CASTELLÀ-CATALÀ
COMPOST EN PRESENCIA DELS DICCIONARIS
PUBLICATS FINS AL DIA I DE LES PRINCIPALS
OBRES LITERARIES I FILOLÒGIQUES CATALANES,
ESPECIALMENT LES D'EN POMPEU FABRA,
I ENRIQUIT AMB ALGUNS MILERS DE MOTS
QUE ENCARA NO S'HAVÍEN CATALOGAT
PER
A. ROVIRA I VIRGILI
___
BARCELONA
ANTONI LÓPEZ, EDITOR
1914
Contingut |
[edita] PRÒLEG
El diccionari de més ús i de major utilitat pràctica, a la nostra terra, és, evidentment, el doble diccionari català-castellà i castellà-català. Tothom, a Catalunya, el necessita i tothom ha de consultar-lo sovint. I per una estranya deficiencia, ja fa molts anys que no es troba en les llibreríes un diccionari d'aquesta mena que reuneixi les condicions exigibles. Existeixen obres parcials, generalment diccionaris catalans amb la correspondencia castellana; però no diccionaris moderns de les dugues llengües, amb llur mutual correspondencia.
Això no vol dir que no s'hagin publicat diccionaris lloables, de valua. Tenim, entre altres, el d'En Labernia i el d'En Saura. Però es tracta d'obres envellides. Malgrat les edicions i esmenes de que en edicions successives han estat objecte, ja no serveixen gaire per a les necessitats d'avui. Una multitut de mots del modern català literari i de les varietats dialectals del nostre idioma han quedat fòra de les seves planes. El considerable cabal de mots amb que des d'En Verdaguer ençà han anat enriquint i cisellant la nostra llengua els prosistes i els poetes més eminents, sols en una petita part està recollit dins aquelles obres.
En els nostres temps els diccionaris se fan vells aviat. Peró s'ho fan més depressa els diccionaris catalans. Perquè? Perquè el català—com molts dels llenguatges renaixents—se troba encara en un període d'elaboració, de formació, de reforja. El vell llenguatge literari ha caigut, si bé se'n pot treure preciosos materials per a la construcció del nou llenguatge, construcció que és la feina més gloriosa, més feconda i més ardua de la renaixença catalana. Després de les deformacions i de les corrupcions que sofrí la nostra llengua en els llargs segles de la decadencia nacional, quan ja estava a punt de caure definitivament en la categoría d'un trist patois, les recerques folklòriques, històriques i filològiques d'una part, i la restauració dels Jocs Florals, de l'altra, obraren el miracle de la resurrecció literaria del català.
Commençà aleshores la tasca de restaurar la pobre llengua malmesa i enlletgida. Filòlegs i literaris—els literats molt més que'ls filòlegs, puix la ciencia filològica ha estat fins fa poc rudimentaria a Catalunya—han anat contribuint a la gran tasca, fent pujar a la llengua catalana els esgraons de la seva dignificació. Sobre'l corromput llenguatge popular han vingut venturosament les aportacions del català antic, de les parles dialectals, de la llengua mare llatina i de les llengües germanes novo-llatines.
I així passa que a cada punt ressuciten mots i formes del català antic, entren mots i formes dialectals en el llenguatge literari, s'accepten llatinismes i neologismes. En plè període de creixença la llengua catalana, el moviment d'assimilació hi és molt més actiu que en les lengües ja definitivament formades.
S'ha dit que les obres d'En Verdaguer són l'única pedrera d'on se pot extreure materials per al modern català literari. Ens sembla insostenible tal afirmació. Les obres d'En Verdaguer seràn la més rica pedrera; peró no pas l'única. En les obres de la lluida plèiade dels prosistes i els poetes de la nova generació literaria hi hà també riques pedreres. S'hi troba també una admirable abundor de lèxic i un lloable esforç per a la fixació de les formes. Les obres d'En Victor Català, d'En Ruyra, d'En Costa i Llobera, d'En Llorenç Riber, d'En Joan Alcover, de N'Alomar, d'En Josep Carner, d'En Bertrana, et., etc., tenen un cabal de mots i de formes que ha vingut a enriquir el comunal tresor de la llengua catalana. En les obres d'En Victor Català, d'En Ruyra i d'En Bertrana, predomina l'aportació de mots comarcals; en les d'En Costa, En Riber i N'Alcover, l'elegant i feliç fixació de la forma de certs mots especialment els cultes; en les d'En Josep Carner, l'utilizació encertadíssima dels termes del vell català; en les de N'Alomar, ademés de l'elegancia de forma propia de la branca mallorquina de la nostra literatura, s'hi remarca la savia introducció de neologismes.
En el camp filològic, de rendiment més escàs, per la penuria d'intel·ligents conreuadors, cal indicar, dins l'actual període, la labor altament meritoria d'En Pompeu Fabra, el més aciençat i clarivident depurador del nostre idioma. Coneixedor de les llengües clàssiques i de les principals llengües vives europees, de les novollatines especialment, versat en el català antic, posseidor dels moderns mètodes de la filología, En Fabra ha pogut tenir en compte totes les fonts que concorren a la formaciò del nostre llenguatge i ha pogut legislar amb autoritat sobre molts dels nombrosos problemes de la llengua literaria.
Més obscura, però ben útil i lloable, és la feina d'En Bulbena, qui, equivocat en algunes qüestions segons el nostre entendre, ha tingut en força d'altres ver acert i ha arribat a l'essencia mateixa del geni de la llengua catalana. En Pompeu Fabra ha aprofitat per a la seva obra de conjunt els estudis d'En Bulbena. A aquest és deguda la fixació de certes formes, com l'ús de la tz en els mots terminats en itzar, itzaciò, cosa que han volgut censurar i àdhuc ridiculitzar els ignorants—els autodidactes, com els anomena En Manuel de Montoliu—que són el flagell de la llengua nostra; però que és fruit d'un pregón estudi del català i que escau a aquest perfectament.
En els pocs anys que de la nova centuria s'han escolat, aquesta doble feina dels literats i dels filòlegics ha produit una esplèndida brostada en l'arbre de l'idioma. El català d'avui és un català, no pas perfecte, però sí molt millorat. És un català viu, fresc, rejovenit. En quinze anys s'ha fet un bon troç de camí. I bé: ¿no era hora de fer entrar en un diccionari pràctic tota aqueixa noble riquesa lingüística? ¿No era hora que hi hagués un manual català-castellà i castellà-català que correspongués als avenços de la llengua catalana en la seva formació literaria?
Perque hem cregut que aquesta hora és arribada— i que ja fa algún temps que ho és—ens hem emprès la feina de redactar el present diccionari. No havent-ho fet encara altra persona més entesa i autoritzada, ens l'hem empresa nosaltres, amb una audacia que sols el nostre bon propòsit pot disculpar.
Hem treballat tres anys en l'obra. Sols els qui hem provat la feina de redactar un diccionari català sabem les seguides i toçudes dificultats amb que's xoca al fer-la. En cada plana del diccionari hi ha deu, o vint, problemes filològics, difícils en sa majoría, i alguns d'ells no resolts fins ara per les nostres autoritats lingüístiques. Davant d'aquests problemes, hem procurat seguir sempre l'opinió dels més eminents escriptors i dels més aciençats gramàtics. Més no l'hem trobada en tots els casos aquesta opinió que cercàvem, i, quan l'hem trobada, no ha estat sempre prou categòrica.
Tot diccionari català s'ha de ressentir forçosament de l'estat de confusió que no ha desaparegut encara—bon troç se n'hi falta!—de la llengua de Catalunya. Manquen estudis lexicogràfics, que aclareixin la fixació de les formes ortogràfiques, que rectifiquin corrupcions vulgars i incorreccions literaries, que distingeixin bé els casos de corrupció inadmissible dels casos d'evolució filològicament explicable. Manquen estudis i vocabularis dels dialectes catalans. Manquen estudis seriosos de geografía lingüística. Tot això fa que, en molts casos, el confeccionador d'un diccionari hagi de caminar d'esma. Algunes de les coses que en aquest punt avui ens manquen, estàn, per fortuna, en víes de realització.
En els tres anys que ha durat la confecció de l'obra, els mateixos escriptors i filòlegs que'ns han servit de guia han rectificat en diversos punts les propies opinions, i han resolt—no sempre definitivament—alguns problemes que no estaven resolts encara quan vàrem fer la nostra feina.
No fa pas gaire que l'Institut d'Estudis Catalans promulgà les seves Normes Ortogràfiques. Les hauríem aplicades íntegrament i de bona gana si hi haguessim estat a temps. No-res-menys, hem tingut el conort de veure que la nova ortografía coincideix quasi en tot amb la que nosaltres adoptàrem al començar el diccionari. Les principals diferencies estàn en l'empleu de la ç i en el de tz en els mots terminats en itzar, ització, etc. Sols hem estat a temps a aplicar del tot l'ortografía de l'Institut en la col·lecció de refrans, que va al final de l'obra, i en el pròleg present. En aquesta qüestió no podem fer altra cosa que recomanar que's consulti el nostre Vocabulari ortogràfic, el qual pot servir de complement al Diccionari.
La nostra feina ha estat llarga i dura, i el mèrit que hi pugui haver ha d'ésser ben petit. Però no tenim pretencions en aquesta materia. Acceptem per endavant les lliçons dels qui en saben més.
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
- L'AUTOR
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
[edita] ABREVIATURAS
_________________
| a.—activo. | Juris.—término de Jurisprudencia. | ||
| adj.—adjetivo. | loc.—término local o dialectal. | ||
| adv.—adverbio. | Lóg.—término de Lógica. | ||
| Agri.—término de Agricultura. | m.—masculino. | ||
| Alg.—término de Algebra. | Mar.—término de Marinería | ||
| amb.—ambiguo. | Mat.—término de Matemáticas. | ||
| Anat.—término de Anatomía. | Mec.—término de Mecánica. | ||
| ant.—palabra anticuada. | Med.—término de Medicina. | ||
| Arit.—término de Aritmética. | Meta.—término de Metafísica. | ||
| Arquit.—término de Arquitectura. | Mil.—término militar. | ||
| art.—artículo. | Min.—término de Mineralogía. | ||
| Art. y Of.—término de Artes y Oficios. | Mit.—término de Mitología. | ||
| Astron.—término de Astronomía. | Mús.—término de Música. | ||
| aum.—aumentativo. | n.—neutro. | ||
| Bot.—término de Botánica. | n. p.—nombre propio. | ||
| Cir.—término de Cirugía. | Náut.—término de Náutica. | ||
| Com.—término de Comercio. | num.—numeral. | ||
| com.—común de dos géneros. | Ópt.—término de Óptica. | ||
| con.—conjunción. | Ornit.—término de Ornitología. | ||
| dim.—diminutivo. | p. a.—participio activo. | ||
| Ecles.—término eclesiástico. | Pat.—término de Patología. | ||
| Entom.—término de Entomología. | Pin.—término de Pintura. | ||
| expr.—expresión. | pl.—plural. | ||
| f.—femenino. | Poét.—término de Poética. | ||
| fam.—familiar. | Pol.—término de Política. | ||
| Farm.—término de Farmacia. | p. p.—participio pasivo. | ||
| fig.—término figurado. | prep.—preposición. | ||
| Filos.—término de Filosofía. | pron.—pronombre. | ||
| Fís.—término de Física. | Quím.—término de Química. | ||
| Fisiol.—término de Fisiología. | r.—recíproco o reflexivo. | ||
| For.—término forense. | Ret.—término de Retórica. | ||
| Fort.—término de Fortificación. | s.—substantivo. | ||
| fr.—frase. | sing.—singular. | ||
| Geog.—término de Geografía. | sup.—superlativo. | ||
| Geol.—término de Geología. | Teol.—término de Teología. | ||
| Geom.—término de Geometría. | Tex.—término textil. | ||
| Gram.—término de Gramática. | V.—Véase. | ||
| Her.—término de Heráldica. | v.—verbo. | ||
| Ictiol.—término de Ictiología. | Vet.—término de Veterinaría. | ||
| Imp.—término de Imprenta. | vulg.—vulgarismo. | ||
| interj.—interjección. | Zool.—término de Zoología. |
[edita] DICCIONARIO
CATALÁN - CASTELLANO
_________________ PRECIPICIO
_________________
[edita] Abb - Abh
_________________
Abbate, m. Abate.
Abcés, m. Absceso.
Abcessió, f. Med. Abscesión.
Abciac, ga, adj. Aciago, infausto, desgraciado. Véase ABZIAC.
Abdicació, f. Abdicación.
Abdicar, v. a. Abdicar.
Abdiencia,
Abdiensa, f. ant. Véase AUDIENCIA.
Abdó, n. p. m. Abdón.
Abdomen, m. Anat. Abdomen.
Abdominal, adj. Abdominal.
Abdós, abdues ó abdugues, adj. Ambos, ambos á dos, los dos, uno y otro.
Abdosos, adj. Como ABDÓS.
Abducció, f. Zool. Abducción.
Abductor, adj. Zool. Abductor. || Músculo abductor.
Abduir, v. a. Practicar la abducción.
Abduy, es, adj. ant. Véase ABDÓS.
Abduys, adj. ant. Véase ABDÓS.
Abecé, m. Abecedario, alfabeto.
Abecedari, m. Abecedario, alfabeto.
Abeceroles, f. pl. Cartilla. Véase BECEROLES.
Abec, m. Véase ABAC.
Abecuitar, v. n. Ir aprisa, apresurarse.
Abedoll, m. Bot. Abedul.
Abedollada, f. Abedular, lugar de muchos abedules.
Abedollar, m. Abedular.
Abedull, m. Véase ABEDOLL.
Abedullada, f. Véase ABEDOLLADA.
Abedullar, m. Véase ABEDOLLAR.
Abegot, m. Abeja macho. || Abejarrón. Véase ABELLOT.
Abeia, f. y derivados. Véase ABELLA.
Abelir, v. a. ant. Véase ABELLIR.
Abella, f. Abeja.
Abellam, Conjunto de abejas.
Abellar, f. Colmenar.
Abellenc, a, adj. Abejuno, relativo o perteneciente a las abejas.
Abeller, a, m. y f. Abejuno. || Colmenero.
Abellera, f. Colmenar.
Abelleró, m. Zool. Véase ABELLEROL.
Abellerol, m. Zool. Abejaruco. || Abellerol blau. Alionín.
Abellerola, f. Véase ABELLEROL.
Abelles, f. Bot. Abejera, flor de la abeja.
Abelliment, m. Embellecimiento. Véase EMBELLIMENT.
Abellir, v. a. ant. Embellecer. Véase EMBELLIR.
Abellir-se, v. r. ant. Embellecerse. Véase EMBELLIR-SE.
Abellit, da, adj. ant. Embellecido, hermoseado. Véase EMBELLIT.
Abellol, m. Contracción de ABELLEROL.
Abellot, m. Abeja macho, zángano. || Abeja grande. || Abejarrón. Véase ABEGOT.
Abercoc, m. Bot. Albaricoque. Véase ALBERCOC y AUBERCOC.
Abercoquer, m. Bot. Albaricoquero. Véase ALBERCOQUER y AUBERCOQUER.
Aberració, f. Aberración, extravío.
Aberrant, p. a. El que sufre aberración.
Aberrar, v. n. Sufrir aberración.
Abestiat, da, adj. Bestializado, bruto, embrutecido.
Abet, m. bot. Abeto, pinabete.
Abeurador, m. Abrevadero, bebedero, pilón. || El que abreva. Abrevador.
Abeurament, m. Acción de abrevar.
Abeurall, m. Pasta muy clara que se da á los animales.
Abeurar, v. a. Abrevar. || Regar, empapar.
Abeuratge, m. Brevaje.
Abhorrir y derivados. Véase ABORRIR.
_________________
[edita] Abi - Abn
_________________
Abiaixadament, adv. De una manera oblicua. Sesgadamente.
Abiaixament, m. Sesgo.
Abiaixar, v. a. Sesgar.
Abiaixat, da, adj. Sesgado.
Abietina, f. Quím. Abietina, abetinose.
Abili, n. p. Abilio.
Abilior, f. Habilidad, posibilidad de hacer alguna cosa. Véase HABILIOR.
Abillament, m. Vestido, adorno. Véase HABILLAMENT.
Abillar, v. a. Vestir, adornar.
Abillat, da, adj. Vestido, adornado. Véase HABILLAT.
Abim, m. Abismo. Véase ABISME.
Abimar, v. a. Véase ABISMAR.
Abiment, m. Aparejo, cosa arregalada ó preparada.
Abimentar, v. a. Aparejar, preparar ó arreglar alguna cosa.
Abimentat, da, adj. Aparejado, arreglado.
Ab intestat, locución derivada del latín, Ab intestato.
Abis, m. ant. Abismo. Véase ABISME.
Abisal, adj. ant. Abismal. Véase ABISMAL.
Abisar, v. a. ant. Abismar.
Abism, m. ant. Abismo. Véase ABISME.
Abismal, adj. Abismal, relativo o perteneciente al abismo.
Abismar,v. a. Abismar. || Abatir.
Abismar-se, v. r. Abismarse.
Abismat, da, adj. Abismado.
Abisme, m. Abismo, precipicio. Véase ABIM.
Abísmic, a, adj. Abismal.
Abissí, nia, m. y f. Abisinio, de la Abisinia.
Abitament
Abitatge, m. ant. Habitación. Véase HABITATGE.
Abjecció, f. Abyección.
Abjectament, adv. Abyectamente.
Abjecte, adj. Abyecto, envilecido.
Abjuració, f. Abjuración.
Abjurar, v. a. Abjurar.
Abjurar-se, v. r. Abjurarse.
Ablació, f. Ablación.
Ablactació, f. Destete.
Ablactar, v. a. Desterar. Véase DESMAMAR.
Ablactat, da, adj. Destetado.
Ablanar, v. a. y derivados. Como ABLANIR.
Ablaniment, m. Ablandamiento. || Suavización.
Ablanir, v. a. Ablandir, reblandecer, mullir. || Mitigar, suavizar, templar, ablandar.
Ablanir-se, v. r. Ablandarse, reblandecerse. || Templarse, mitigarse.
Ablanit, da, adj. Ablandado, mitigado.
Ablasmadament, adv. Ignominiosamente.
Ablasmar, v. a. Vituperar. Véase BLASMAR.
Ablatiu, m. Caso de la declinación. Ablativo.
Ablavir-se, v. r. Azularse, azulearse.
Ablució, f. Ablución.
Abnegació, f. Abnegación.
Abnegadament, adv. Abnegadamente.
Abnegar, v. a. Renunciar generosamente. Abnegar.
Abnegat, da, adj. Abnegado, generoso.
_________________
[edita] Abo
_________________
Abobar, v. a. Abobar, entontecer.
Abobar-se, v. r. Abobarse, entontecerse.
Abobat, da, adj. Abobado, entontecido.
Abocada, f. Acto de abocar o verter. Abocamiento.
Abocador, a, s. Vertedor, envasador. || Lugar donde se vierte. Vertedero.
Abocament, m. Abocamiento.
Abocar, v. a. Verter, echar, vaciar. || Embrocar, trasegar. || Derramar, tirar. || Abocar.
Abocar-se, v. r. Derramarse, verterse. || Abalanzarse, echarse encima.
Abocat, da, adj. Echado, vaciado. || Derramado, trabucado.
Abocellar, v. a. Arquit. Abocelar, bocelar.
Abocetat, da, adj. Abocetado.
Abocinar, v. a. Arquit. Abocinar.
Abocinat, da, adj. Arquit. Abocinado.
Abofetejar, v. a. y derivados. Abofetear. Véase BOFETEJAR.
Abofiar, v. a. y derivados. Levantar ampollas.
Abojornar, v. a. Abochornar.
Abojornar-se, v. r. Abochornarse.
Abolible, Abolible.
Abolició, f. Abolición.
Abolicionisme, m. Abolicionismo.
Abolicionista, s. Abolicionista.
Abolir, v. a. Abolir, derogar, abrogar, anular.
Abolit, da, adj. Abolido, anulado, abrogado.
Abolori, m. ant. Abolengo, ascendencia.
Abominable, adj. Abominable.
Abominablement, adv. Abominablemente.
Abominació, f. Abominación, execración.
Abominar, v. a. Abominar, execrar, detestar.
Abominat, da, adj. Abominado.
Abonable, adj. Abonable.
Abonador, m. Abonador.
Abonament, m. Abono, suscripción.
Abonansar, v. a. Abonanzar, mejorar el tiempo.
Abonansar-se, v. r. Abonanzarse, templarse.
Abonansat, da, adj. Abonanzado, mejorado, calmado.
Abonar, v. a. Abonar. || Salir fiador.
Abonaré, m. Abonaré, documento por el cual se asegura un pago.
Abonar-se, v. r. Abonarse, suscribirse. || ant. Abonanzarse.
Abonat, da, adj. Abonado.
Abondonar, v. a. Destrozar un plantío.
Abono, m. Abono. Véase ABONAMENT.
Abonyegadura, f. Abolladura.
Abonyegar, v. a. Abollar. || Hacer chichones.
Abonyegar-se, v. r. Abollarse. || Hacerse chichones.
Abonyegat, da, adj. Abollado. || Lleno de chichones.
Aboquillar, v. a. Arquit. Aboquillar, abocinar.
Abordable, adj. Abordable.
Abordador, a, s. Abordador. || Acometedor, agresor.
Abordar, v. n. Náut. Abordar, arrimar una embarcación á otra. || v. a. Acometer, arremeter. || Zuzar. || fig. Emprender, empezar.
Abordar-se, v. r. Azuzarse. || Abordarse las embarcaciones.
Abordatge, m. Náut. Abordaje.
Abordaire, s. Abordador.
Aborigens, adj. pl. Aborígenes.
Abornar, v. a. Abordar. || Amojonar.
Aborrallonar-se, v. r. Aborregarse, hablando del cielo.
Aborrallonat, da, adj. Aborregado.
Aborrascar-se, v. r. Aborrascarse, ponerse borrascoso el tiempo.
Aborrascat, da, adj. Aborrascado.
Aborrèixer, v. a. Aborrecer. Véase ABORRIR.
Aborrellonar-se,v. r. Véase ABORRALLONAR-SE.
Aborrible, adj. Aborrecible, detestable.
Aborrició, f. Aborrecimiento, odio.
Aborridament, adv. Aborrecidamente. || Aburridamente.
Aborridor, a, n. Aborrecedor. || Aburridor.
Aborriment, m. Aborrecimiento, odio. || Aburrimiento.
Aborrit, da, adj. Aborrecido, odiado, detestado.
Aborronar, v. a. y derivados. Espeluznar. Véase ESBORRONAR.
Abort, m. Aborto, mal parto. Véase GASTAMENT.
Abortament,m. Abortamiento, aborto.
Abortar, v. a. Abortar, malparir. || fig. Fracasar, malograrse.
Abortiu, va, adj. Abortivo, el nacido en el aborto. || Lo que hace abortar.
Abortó, m. Abortón, aborto en los animales.
Abossar-se, v. r. Obstruirse. Véase EMBOSSAR-SE.
Abotifarrar, v. a. Hinchar, abotargar.
Abotifarrar-se, v. r. Hincharse.
Abourar, v. a. y derivados. Véase ABEURAR.
_________________
[edita] Abr
_________________
Abra, Mar. Abra. || Moneda polaca antigua. Abra.
Abracadabra, m. Palabra cabalística. Abracadabra.
Abracadabràntic, a, adj. Abracadabrántico.
Abragonar, v. a. y derivados. Véase ABRAONAR.
Abrancar, v. a. ant. Abrahonar, agredir.
Abrandar, v. a. Encender, inflamar, quemar.
Abrandar-se, v. r. Encenderse, inflamarse, quemarse.
Abraonar, v. a. Abrahonar, agredir, agarrar en riña, asir.
Abraonar-se, v. r. Abrahonarse, agarrarse en riña, agarrafarse.
Abràs, m. Abrazo. Véase ABRASSADA.
Abrasador, a, m. y f. Abrasador, devorador, ardiente.
Abrasar, v. a. Abrasar, quemar. Véase ABRUSAR.
Abrasar-se, v. r. Abrasarse, quemarse.
Abrasir, v. a. y derivados. Véase ABRASAR.
Abrasonar, v. a. y derivados.Véase ABRAONAR.
Abrassable, adj. Abrazable.
Abrassada, f. Abrazo. || Brazada.
Abrassadera, f. Abrazadera.
Abrassament, m. ant. Abrazamiento, abrazo.
Abrassar, v. a. Abrazar. || Abarcar.
Abrassar-se, v. r. Abrazarse, darse un abrazo ó brazos.
Abre, m. Arbol. Véase ARBRE.
Abrecoc, m. Véase ABERCOC.
Abrecoquer, m. Véase ABERCOQUER.
Abreda, f. Arboleda. Véase ARBREDA.
Abrediu, m. Arboleda. Véase ARBREDIU.
Abrent, m. Laurente.
Abrenunciar, v. a. Abrenunciar, detestar.
Abrenuncio, m. palabra latina. Abrenuncio, detestación.
Abrer, adj. Véase ARBRER.
Abret, dim. de Abre. || Planta de jardín. Nicaragua, adorno.
Abreujadament, adv. Abreviadamente.
Abreujament, m. Abreviación.
Abreujar, v. a. Abreviar.
Abreujat, da, adj. Abreviado.
Abrevidació, f. Abreviación, concisión, compendio. || Abreviatura.
Abreviadament, adj. Abreviadamente.
Abreviament, m. Abreviación, abreviatura.
Abreviar, v. a. Abreviar, compendiar. || Acelerar, apresurar.
Abreviatura, f. Abreviatura.
Abreviaturía, f. Oficina de la Nunciatura. Abreviaturía.
Abribar, v. a. y derivados. Véase ABRIVAR.
Abric, m. Abrigo. || Asilo, albergue, guarida.
Abrigall, m. Abrigo. || Ropa de cama, manta.
Abrigallar, v. a. Abrigar.
Abrigament, m. ant. Abrigo.
Abrigar, v. a. Abrigar.
Abrigar-se, Abrigarse, arroparse.
Abrigat, da, adj. Abrigado, arropado.
Abrigossar, v. a. Abrigar, arropar.
Abrigossar-se, v. r. Abrigarse, arroparse.
Abrigossat, da, Abrigado, arropado.
Abril, m. Abril, cuarto mes del año.
Abrilenc, a, adj. Abrileño.
Abrillantar, v. a. Abrillantar.
Abrinat, da, adj. Véase ABRIVAT.
Abriolar, v. a. Náut. Abriolar.
Abriulls, m. pl. Bot. Abrojo.
Abrivadament, adv. Briosamente.
Abrivar, v. a. Impulsar, dar brío.
Abrivat, da, adj. Brioso, impetuoso, diligente.
Abroar-se, v. r. Náut. Abroarse.
Abrogable, adj. Abrogable, abolible.
Abrogació, f. Abrogación, abolición.
Abrogar, v. a. Abrogar, abolir.
Abrogat, da, adj. Abrogado.
Abroma, f. Bot. Abroma.
Abroquellar, v. a. Abroquelar.
Abroquellat, da, adj. Abroquelado.
Abroquerar, v. a. Abroquelar.
Abroquerar-se, v. r. Abroquelarse. || Escudarse, atrincherarse.
Abroquerat, da, adj. Abroquelado.
Abrós, m. Margen de un bosque ó cultivo.
Abrotonar, v. a. Véase BROTONAR.
Abrumador, a m. y f. Abrumador, molesto, pesado en grado extremo.
Abrumar, v. a. Abrumar.
Abrumat, da, adj. Abrumado.
Abrupció, f. Med. Abrupción.
Abrupte, a, adj. Abrupto.
Abrusador, a, adj. Abrasador, ardiente.
Abrusar, v. a. Abrasar, quemar, tostar, achicharrar.
Abrusar-se, v. r. Abrasarse, quemarse, achicharrarse.
Abrusat, da, Abrasado, achicharrado.
Abrutar, v. a. y derivados. Véase ABRUTIR.
Abrutidor, a, adj. Embrutecedor.
Abrutiment, m. Embrutecimiento.
Abrutir, v. a. Embrutecer.
Abrutir-se, v. r. Embrutecerse.
Abrutit, da, adj. Embrutecido, abrutado.
_________________
[edita] Abs
_________________
Abscencia, f. Véase ABSCENCIA.
Abscés, m. Absceso.
Abscindir, v. a. Abscindir, dividir, separar, romper.
Abscis, a, adj. Blas. Absciso. || Castrado.
Abscisa, f. Geom. Abscisa.
Abscisió, f. Geom. Abscisión, ruptura, separación.
Abscón, sa, adj. Escondido, oculto.
Abscondidament, adv. Escondidamente.
Abscondir, v. a. Esconder, ocultar.
Abscondir-se, v. r. Esconderse, ocultarse.
Abscondit, da, adj. Escondido, oculto.
Abscondre, v. a. Esconder, ocultar.
Abscondre-s, v. r. Esconderse, ocultarse.
Absconci, m. Escondite.
Absencia,
Absensa, f. Ausencia.
Absent, a, adj. Ausente.
Absenta, f. Líquido aperitivo. Ajenjo.
Absentar, v. ant.
Absentar-se, v. r. Ausentarse.
Absentisme, m. Absentismo ó ausentismo.
Absida, f. Véase ABSIDE y ABSIS.
Absidal, adj. Absidal.
Absidat, da, adj. Absidado.
Abside, f. Abside. Véase ABSIS.
Absidiola, f. Absis lateral y menor que la principal. Absidiola.
Absintat, m. Quim. Absintato.
Absintic, a, adj. Absíntico.
Absintina, f. Absintina.
Absintita, f. Infusión de absenta en el vino. Absintita.
Absis, f. Áside.
Absoldre, v. a. Absolver.
Absolgut, da, adj. Véase ABSOLT.
Absolre, v. a. ant. Absolver.
Absolt, a, adj. Absuelto, perdonado.
Absolta, f. Responso, responsorio. Ja li poden cantar les absoltes. (fr.) Contadle entre los muertos.
Absolució, f. Absolución.
Absolut, a, Absoluto. || Tiránico, despótico, imperioso.
Absoluta, f. Licencia del servicio militar. Absoluta.
Absolutament, adv. Absolutamente. || Completamente, enteramente, íntegramente.
Absolutesa, f. Cualidad de lo absoluto.
Absolutisme, m. Absolutismo. || Tiranía, despotismo.
Absolutista, s. y adj. Absolutista.
Absolutori, a, adj. Absolutorio.
Absonar, v. n. y derivados. Discordar, desentonar.
Absorbencia,
Absorbensa, f. Absorbencia.
Absorbent, adj. Absorbente.
Absorbible, adj. Absorbible.
Absorbir, v. a. Absorver. Véase XUCLAR.
Absorció, f. Absorción.
Absort, a, adj. Absorto, admirado, pasmado. || Distraído.
Absorvir, v. a. Véase ABSORBIR.
Absorvre, v. a. ant. Absorver.
Abstemi, a, adj. Abstemio, que no bebe vino.
Abstenció, f. Abstención.
Abstencionisme, m. Abstencionismo, abstención sistemática.
Abstencionista, adj. y s. Abstencionista.
Abstenensa, f. ant. Abstinencia.
Abstenir-se, v. r. Abstenerse.
Abstergent, adj. Abstergente, purificante.
Abstergir, v. a. Absterger, limpiar, purificar.
Abstersió, f. Abstersión.
Abstersiu, va, adj. Abstersivo, detersivo, abstergente.
Abstindre-se, v. r. Abstenerse, refrenarse, contenerse, privarse.
Abstinencia,
Abstinensa, f. Abstinencia.
Abstinent, p. a. Abstinente.
Abstingut, da, adj. Abstenido.
Abstracció, f. Abstracción.
Abstractament, adv. Abstractamente.
Abstracte, a, adj. Abstracto.
Abstractici, a, adj. Quím. Abstractivo.
Abstractiu, va, adj. Filos. Abstractivo.
Abstractivament, adv. Abstractivamente.
Abstraent, adj. Abstraente, que abstrae.
Abstraure, v. a. Véase ABSTREURE.
Abstrer-se, v. r. Abstraerse.
Abstret, a, Abstraído.
Abstreure, v. a. Abstraer.
Abstreure-se, v. r. Abstraerse, extraviarse. || Excusarse.
Abstrús, a, adj. Abstruso, recóndito, oculto, difícil de comprender.
Abstrusament, adv. Abstrusamente.
Absurd, a, adj. Absurdo.
Absurdament, adv. Absurdamente.
Absurde, m. Absurdo, despropósito, tontería.
Absurde, a, Véase ABSURD.
Absurditat, f. Absurdidad.
_________________
[edita] Abt - Abz
_________________
Abtesa, f. Aptitud. Véase APTESA.
Abuar, v. a. y derivados. Levantar ampollas.
Abufetejar, v. a. Abofetear. Véase ABOFETEJAR y BOFETEJAR.
Abugot, m. Abejón. Véase ABEGOT.
Abuhir, v. a. ant. y derivados. Abundar.
Abuixir, v. a. Azuzar.
Abujot, m. Abejón, Véase ABEGOT.
Abulenc, a, s. y adj. Abulense, de Avila.
Abulia, f. Abulia, falta de voluntad.
Abúlic, a, adj. Abúlico, faltado de fuerza de voluntad.
Abulomri, m. Especie de buitre fabuloso. Abulomri.
Abultadament, adv. Abultadamente.
Abultador, a, m. y f. Abultador.
Abultament, m. Abultamiento.
Abultar, v. n. Abultar. || fig. Exagerar, ponderar.
Abultat, da, adj. Abultado. || Exagerado, ponderado.
Abultaire, Como ABULTADOR.
Abundi, n. p. Abundio.
Abundament, m. Abundamiento, abundancia.
Abundancia, f. Abundancia. || Facundia.
Abundant, adj. Abundante, copioso, rico.
Abundantment, adv. Abundantemente.
Abunyolat, da, adj. Abuñuelado.
Aburellar, v. a. Aburelar.
Aburellar-se, v. r. Aburelarse.
Aburellat, da, adj. Aburelado.
Aburrir, v. a. y derivados. Véase ABORRIR.
Abús, m. Abuso.
Abusar, v. n. Abusar.
Abusió, f. Abusión, abuso. || Superstición.
Abusiu, va, adj. Abusivo.
Abusivament, adv. Abusivamente.
Abutarda, f. Zool. Gallarón.
Abutifarrar, v. a. Abotargar, hinchar. Véase ABOTIFARRAR.
Abutifarrar-se, v. r. Abotargarse, hincharse. Véase ABOTIFARRAR-SE.
Abutifarrat, da, adj. Hinchado.
Abutor, m. Zool. Ave toro.
Abutxacament, m. Abolsamiento.
Abutxacar, v. a. Abolsar, afollar.
Abuira, f. ant. Mal agüero.
Abuirar, v. n. y derivados, ant. Abundar. || Derramarse.
Abvacuació, f. Abvacuación, evacuación abundante o excesiva.
Abziac, ga, adj. Aciago, infausto, desgraciado, funesto.
_________________
[edita] Aca
_________________
Aca, f. Jaca. No hi ha tal aca. (fr.) No hay tales carneros.
Acabada, f. Acabamiento, final.
Acabadament, adv. Acabadamente.
Acabador, a, m. y f. Acabador.
Acabaduries, f. pl. Postrimerías, acabamiento.
Acabalar, v. a. Acaudalar.
Acabalat, da, adj. Acaudalado, rico.
Acaballes, f. pl. Postrimerías, acabamiento.
Acaballerat, da, adj. Acaballerado, noble, educado. Véase ACAVALLERAT.
Acabament, m. Acabamiento, fin, final, conclusión. || ant. Perfección absoluta.
Acabar, v. a. Acabar, finalizar, terminar, concluir. || Perfeccionar, dar la última mano. || Apurar, consumir. || Aniquilar, exterminar.
Acabar-se, v. r. Acabarse, concluirse. || Aniquilarse, extinguirse. || Desfallecer. || Morir, matarse.
Acabat, da, adj. Acabado. || Extinguido, aniquilado. || Muerto. || Perfecto, consumado.
Acabdillar, v. a. Acaudillar. Véase ACAPDILLAR.
Acabronar-se, v. r. Acabronarse.
Acabronat, da, adj. Acabronado, parecido al cabrón.
Acabussar, v. a. y derivados. Como CABUSSAR.
Acacia, f. Bot. Acacia.
Acadar, v. a. ant. y derivados. Sosegar, tranquilizar, aquietar.
Academia, f. Academia.
Acadèmicament, adv. Académicamente.
Acadèmic, a, subs. y adj. Académico.
Academisar, v. a. Academizar, pintar o esculpir alguna figura desnuda tomada del natural.
Acadenar, v. a. Acadenar.
Acadenat, da, adj. Acadenado, acadenillado.
Acalancar, v. a. Náut. Meter una nave en una pequeña caja.
Acalar, v. a. Bajar, agachar. || Prender, atar, unir.
Acalar-se, v. r. Bajarse, agacharse.
Acalibar, v. a. Véase ESCALIBAR.
Acalicini, a, adj. Bot. Acalicino, flor que no tiene cáliz.
Acalorada, f. Acaloramiento, arrebato.
Acaloradament, adj. Acaloradamente.
Acalorar, v. a. Acalorar, enardecer, encender, avivar.
Acalorar-se v. r. Acalorarse, enardecerse.
Acalorat, da, adj. Acalorado, excitado, enardecido.
Acallar, v. a. Acallar, aquietar.
Acaminar, v. n. Véase CAMINAR.
Acampament, m. Acampamiento. || Campamento.
Acampanar, v. a. Acampanar, dar á una cosa forma de campana.
Acampanar-se, v. r. Acampanarse.
Acampanat, da, adj. Acampanado.
Acampar, v. n. Acampar.
Acanació, f. Medición por canas.
Acanador, a, m. y f. Medidor.
Acanalar, v. a. Acanalar, dar forma de canal. || Encañar, encauzar.
Acanalar-se, v. r. Estriarse.
Acanalat, da, adj. Acanalado, estriado.
Acanar, v. a. Medir. || Medir por canas.
Acandiment, m. Decaimiento. Como DECANDIMENT.
Acandir-se, v. r. Debilitarse. Como DECANDIR-SE.
Acanonar, v. a. Arcaduzar, conducir el agua por una cañería.
Acanonar-se, v. r. Encañonarse, meterse por una cañería.
Acanonat, da, adj. Arcaduzado.
Acantonament, m. Acantonamiento.
Acantonar, v. a. Distribuir la tropa en diferentes parajes.
Acantonar-se, v. r. Acantonarse, ponerse de lado de la tropa.
Acanutar-se, v. r. Acanutillarse, encarrujarse.
Acanyament, m. Encanijamiento.
Acanyar, v. a. Encanijar. || Matar de hambre.
Acanyar-se, v. r. Encanijarse.
Acaparrossar, v. a. Acaparrosar, dar a una cosa color ó carácter de caparrosa.
Acapissar, v. a. loc. Atropellar.
Acaponat, da, adj. Acaponado, parecido al capón.
Acapta, f. y derivados. Véase CAPTA.
Acapte, m. Der. Escritura en que se establece el feudo, ó la enfiteusis ó "rabassa morta". || Aparte, censo que se presta por el feudo ó enfiteusis.
Acaputxat, da, Acapuchado.
Acarameladament, adv. Acarameladamente.
Acarameladura, f. Acarameladura.
Acaramelar, v. a. Acaramelar.
Acaramelar-se, v. r. Acaramelarse.
Acaramelat, da, ad. Acaramelado.
Acaramullament, m. Colmo. Amontonamiento.
Acaramullar, v. a. y derivados. Véase CARAMULLAR.
Acarar, v. a. Carear, acarar, confrontar.
Acarar-se, v. r. Avistarse, carearse.
Acarcanyar-se, v. r. Hartarse de agua.
Acardiac, a, adj. Anat. Acardíaco, que no tiene corazón.
Acarejament, m. Acareamiento.
Acarejar, v. a. Carear, acarar.
Acarenar, v. a. ant. Cubrir, tapar, cobijar.
Acariciador, a, adj. Acariciador. || Halagüeño, halagador.
Acariciar, v. a. Acariciar. || Halagar. Véase ACARONAR.
Acarnissar-se, v. r. ant. Véase ENCARNISAR-SE.
Acaronador, a, adj. Acariciador.
Acaronar, v. a. Acariciar.
Acarrejar, v. a. Véase CARRETEJAR. || fig. Acarrear, atraer, motivar, ocasionar.
Acarrerar,v. Hacer paso, indicar calle ó camino, guiar.
Acartronar-se, v. r. Véase ENCARTRONAR-SE.
Acàs, m. Azar, acaso, casualidad, accidente imprevisto. || Adv. acaso, casualmente. Per un si acàs. Por si acaso.
Acasarat, da, adj. Véase ACASERAT.
Acaserar, v. a. Dar ganas de casarse.
Acaserar-se, v. r. Venirle á uno deseos de casarse.
Acaserat, da, adj. Muy deseoso de casarse.
Acassar, v. a. ant. Alcanzar, conseguir.
Acastellanar-se, v. r. Castellanizarse.
Acastellanat, da, adj. Acastellanado.
Acastorar, v. a. Acastorar, dar á un tejido la suavidad del castor.
Acastorat, da, adj. Acastorado, parecido al castor.
Acatable, adj. Acatable.
Acatalanar-se, v. r. Catalanizarse, acatalanarse.
Acatalanat, da, adj. Acatalanado, catalanizado.
Acatalèctica, f. Acataléctica.
Acatalèctic, a, adj. Acataléctico.
Acatalepsia, f. Med. Acatalepsia. || Acataléctica.
Acatalèptic, a, adj. Acataléptico.
Acatament, m. Acatamiento, respeto. || Reverencia.
Acatar, v. a. Acatar.
Acatarrar-se, v. r. Acatarrarse.
Acatarrat, da, adj. Acatarrado.
Acatar-se, v. r. ant. Percatarse, advertir.
Acatifar, v. a. Véase ENCATIFAR.
Acaudalar, v. a. Acaudalar, atesorar, acopiear, adquirir. Véase ACABALAR.
Acaudalat, da, adj. Acaudalado, adinerado.
Acaure, v. n. ant. Acontecer, suceder.
Acavalladura, f. Acaballadura.
Acavallament, m. Acaballamiento.
Acavallar, v. a. Acaballar, efectuar la cópula carnal del caballo ó del asno con una yegua ó una burra.
Acavallat, da, adj. Acaballado, parecido al caballo.
Acavallerar, v. a. Acaballerar, hacer que alguien se conduzca como caballero.
Acavallerar-se, v. r. Acaballerarse.
Acavallerat, da, adj. Acaballerado, caballeroso.
_________________
[edita] Acc
_________________
Accedent, adj. Accedente.
Accedir, v. n. Acceder, asentir, otorgar, conceder.
Acceleració, f. Aceleración.
Acceleradament, adv. Aceleradamente.
Accelerades, f. pl. Aceleradas, especie de galeras ó grandes carros de transporte.
Accelerador, a, m. y f. Acelerador.
Accelerar, v. a. Acelerar, adelantar, precipitar, apresurar.
Acceleratiu, va, adj. Acelerativo.
Acceleratriu, f. Fis. Aceleratriz.
Accent, m. Acento.
Accentar, v. a. ant. Véase ACCENTUAR.
Accentuació, f. Acentuación.
Accentuadament, adv. Acentuadamente.
Accentuar, v. a. Acentuar.
Accepció, f. Acepción.
Acceptable, adj. Aceptable.
Acceptablement, adv. Aceptablemente.
Acceptació, f. Aceptación.
Acceptador, a, m. y f. Aceptador.
Acceptant, p. a. Aceptante.
Acceptar, v. a. Aceptar, admitir.
Accepte, a, adj. Acepto, grato, bienquisto.
Acceptilació, f. For. Aceptilación.
Acceptilador, a, m. y f. For. Aceptilador.
Acceptilar, v. a. For. Aceptilar.
Acceptilat, da, adj. For. Aceptilado, exento de un compromiso.
Accés, m. Acceso.
Accessibilitat, f. Accesibilidad.
Accessible, adj. Accesible.
Accessiblement, adv. Accesiblemente.
Accessió, f. Accesión, acceso.
Accessit,, m.
Accessiu, va, Accesivo.
Accessori, a, adj. Accesorio, accidental. || Anejo, adherente.
Accessoriament, adv. Accesoriamente.
Accessories, fl. pl. Accesorias. || Adyacentes, anejas, adegaños.
Accidencia, f. Accidencia.
Accident, m. Accidente, cualidad no esencial. || Accidente, casualidad. || Ataque, enfermedad súbita, alferecia.
Accidentadament, adv. Accidentadamente.
Accidental, adj. Accidental, no esencial. || Fortuito, casual, contingente.
Accidentalment, adv. Accidentalmente.
Accidentar-se, v. r. Accidentarse, sufrir un accidente.
Accidentat, da, adj. Accidentado.
Acció, f. Acción.
Accionar, v. n. Accionar.
Accionista, m. Accionista.
_________________
[edita] Ace
_________________
Acèfal, adv. Acéfalo, sin cabeza.
Acefalia, f. Acefalia.
Acefalins, m. pl. Zool. Acefalinos.
Acefalisme, m. Acefalismo, secta y doctrina de los acefalistas.
Acefalista, m. Acefalista, hereje que no admite el principio de autoridad en las comunidades religiosas.
Acenefa, f. Véase CENEFA.
Acensador, m. Censualista, el que toma á censo una propiedad.
Acensar, v. a. Acensuar, dar ó tomar á censo.
Acensat, da, adj. Acensado, acensuado.
Acequia, f. Véase CEQUIA.
Acer, m. Acero.
Acera, v. Acera.
Acerador, a, m. y f. Acerador, aguzador.
Acerar, v. a. Acerar.
Acerbament, Acerbamente.
Acerbitat, f. Acerbidad. || fig. Crueldad, severidad.
Acerb, a, adj. Acerbo.
Acercencia, f. Farm. Acercencia, disposición á agriarse.
Acercent, da, adj. Acercente.
Aceró, m. Aceradura, pedazo de acero que se coloca en cierto instrumento.
Acèrrim, a, adj. Acérrimo, muy constante, entusiasta.
Acèrrimament, adv. Acérrimamente.
Acert, m. Acierto.
Acertadament, adv. Acertadamente.
Acertar, v. a. Acertar.
Acetat, m. Quím. Acetato.
Acètic, a, adj. Quím. Acético.
Acetificació, f. Quím. Acetificación.
Acetilè, Quím. Acetileno.
Acetímetre, m. Acetímetro.
Acetona, f. Quím. Acetona.
Acetós, a, adj. Acetoso, agrio.
Acetrer, m. ant. Acetrero, halconero.
Acetreria, m. ant. Cetrería, arte de criar aves de presa para cazar con ellas.
Acevament, m. ant. Véase ACIBADAMENT.
_________________
[edita] Aci
_________________
Ací, adv. Aquí. D'ací y d'allá. De aquí y de allí, de acá y de acullá.
Aciavant, adv. ant. Adelante, de aquí en adelante.
Acibadament, m. ant. Acebadamiento, encebadamiento, enfermedad de las caballerías que han bebido agua en exceso después de comer cebada.
Acibadar, v. a. Encebadar, dar demasiado trigo ó cebada á las caballerías.
Aciculat, da, adj. Aciculado, de forma de aguja.
Aciculiforme, adj. Aciculiforme, de forma de aguja.
Acid, a, adj. Ácido, agrio.
Acidesa, f. Acidez.
Acidificable, adj. Quím. Acidificable.
Acidificació, f. Acidificación.
Acidificant, adj. Acidificante.
Acidificar, v. a. Acidificar.
Acidificar-se, v. r. Acidificarse, agriarse.
Aciditat, f. Acidez.
Acidular, v. a. Acidular.
Aciensat, da, adj. Ilustrado, conocedor de las cosas. || Cuerdo, sensato.
Acimat, da, Encumbrado.
Acimbellar-se, v. r. Encorvarse.
Acistellat, da, adj. Acestado, de forma de cesto.
Aciutadanisar, v. a. Dar derecho de ciudadania.
_________________
[edita] Acl
_________________
Aclamació, f. Aclamación.
Aclamar, v. a. Aclamar.
Aclaparament, m. Extenuación, enervamiento, debilitación, cansancio.
Aclaparar, v. a. Extenuar, enervar, abrumar, cansar, debilitar. || Derrotar.
Aclaparat, da, adj. Extenuado, abrumado, agobiado, debilitado, acobardado.
Aclaració, f. Aclaración.
Aclarar, v. a. Véase ACLARIR.
Aclarar-se, v. r. Véase ACLARIR-SE.
Aclarat, da, adj. Véase ACLARIT.
Aclaratiu, va, adj. Aclarativo, aclaratorio.
Aclaridor, a, adj. Aclarador.
Aclariment, m. Aclaración, esclarecimiento. || Entresaca, entresacadura.
Aclarir, v. a. Aclarar, poner en claro. || Entresacar, despejar. || Clarificar.
Aclarir-se, v. r. Aclararse. || Serenarse el tiempo. || Clarificarse, asolarse.
Aclarit, da, adj. Aclarado. || Chapodado. || Clarificado.
Aclimatació, f. Aclimatación.
Aclimatament, m. Aclimatación.
Aclimatar, v. a. Aclimatar.
Aclimatar-se, v. r. Aclimatarse, connaturalizarse.
Aclit, m. ant. Aclido, arma antigua.
Aclivillar-se, v. r. Véase CLIVELLAR-SE.
Aclivillat, da, Véase CLIVELLAT.
Aclofar, v. a. Hacer caer sentado en tierra. || Chafar, hundir.
Aclofar-se, v. r. Dejarse caer sentado en el suelo. || Hundirse.
Aclofat, da, Hundido, chafado.
Aclotar-se, v. r. Véase ENCLOTAR-SE.
Aclucar, v. a. Cerrar los ojos.
Aclucar-se, v. r. Cerrarse los ojos. || fig. Hacer la vista gorda.
_________________
[edita] Aco
_________________
Acobardiment, m. Acobardamiento.
Acobardir, v. a. Acobardar.
Acobardir-se, v. r. Acobardarse, amilnarse, acoquinarse.
Acoblament, m. Acoplamiento, cópula. || Reunión.
Acoblar, v. a. Acoplar. || Reunir, juntar.
Acocolir, v. a. y derivados. Véase ACOBARDIR.
Acodolament, m. Amojonamiento.
Acodolar, v. r. Amojonar.
Acogolar, v. a. Véase COLGAR.
Acolar, v. a. Acolar.
Acòleg, m. Acólogo.
Acolivar, v. a. Abrigar, arropar.
Acolivar-se, v. r. Abrigarse, arroparse.
Acòlit, m. Acólito.
Acología, f. Acología, farmacología.
Acolografía, f. Véase ACOLOGIA.
Acolorament, m. Teñidura.
Acolorar, v. a. Colorear, teñir.
Acolorat, da, adj. Coloreado, teñido.
Acoloriment, m. Véase ACOLORAMENT.
Acolorir, v. a. Véase ACOLORAR.
Acolzar-se, v. r. Véase RECOLZAR-SE.
Acoltellejar, v. a. Acuchillar.
Acoltellejar-se v. a. Acuchillarse
Acoltellejat, da, adj. Acuchillado.
Acollador, s. y adj. Acollador, sujetador.
Acollament, m. Acollamiento.
Acollar, v. a. Acollar, sujetar. || Acoplar los naipes. || Juntar.
Acollar-se, Reunirse, juntarse.
Acollat, da, adj. Sujeto, unido.
Acollonir, v. a. vulg. Acoquinar, acobardar.
Acollonir-se, v. r. vulg. Acoquinarse, acobardarse.
Acollonit, da, adj. vulg. Acoquinado, acobardado.
Acomanar, v. a. ant. Véase ENCOMANAR.
Acomatisar, v. a. Fis. Acomatizar.
Acomboiar-se, v. r. Juntarse, reunirse.
Acomesa, f. Acometida, agresión, ataque. Véase ESCOMESA.
Acometedor, a, m. y f. Acometedor.
Acometivitat, f. Acometividad.
Acometre, v. a. Acometer, arremeter, embestir. || Atacar. Véase ESCOMETRE.
Acometre-se, v. r. Acometerse, atacarse..
Acomiar, v. a. ant. Despedir.
Acomodable, adj. Acomodable.
Acomodadament, adv. Acomodadamente.
Acomodador, a, m. y f. Acomodador.
Acomodament, m. Acomodamiento. || Arreglo.
Acomodar, v. a. Acomodar, ajustar, adecuar.
Acomodar-se, v. r. Acomodarse, conformarse, adecuarse.
Acomodat, da, adj. Acomodado. || Acomodado, rico, pudiente. || Colocado, casado.
Acomodatici, a, adj. Acomodaticio.
Acompanyador, a, m. y f. Acompañador, compañero.
Acompanyament, m. Acompañamiento, comitiva, séquito.
Acompanyar, v. a. Acompañar.
Acompanyat, da, adj. Acompañado.
Acompassable, adj. Acompasable.
Acompassadament, adv. Acompasadamente.
Acompassar, v. a. Acompasar, compasar, poner á compás.
Acompassat, da, adj. Acompasado, compasado.
Acomplir, v. n. Cumplir.
Acondormir, v. a. y derivados. Véase CONDORMIR.
Aconductar-se, v. r. Conductarse, igualarse, convenirse con el médico, el farmacéutico, etc., para los servicios de éstos.
Aconductat, da, adj. Conductado, igualado.
Aconduiment, m. Iguala, ajuste.
Aconduir, v. a. Conducir.
Aconduit, da, adj. Conductado. || Conducido.
Acongoixament, m. Congoja, angustia.
Acongoixar, v. a. Acongojar, angustiar.
Acongoixar-se, v. r. Acongojarse, angustiarse.
Aconhort, m. y derivados. Véase ACONORT.
Acònit, m. Acónito, nápelo, anasarca.
Aconitela, f. Aconitela, acónito
Aconitina, f. Quím. Aconitina.
Aconort, m. Consuelo, resignación.
Aconortar, v. a. Consolar.
Aconortar-se, v. r. Consolarse, resignarse, conformarse.
Aconortat, da, adj. Consolado, resignado.
Aconseguir, v. r. Conseguir, alcanzar, lograr.
Aconsellar, v. a. Aconsejar.
Aconsellar-se, v. r. Aconsejarse, tomar consejo.
Aconsolador, a, m. y f. Consolador.
Aconsolar, v. a. Consolar.
Aconsolar-se, v. r. Consolarse, resignarse, conformarse.
Aconsolat, da, adj. Consolado, resignado.
Aconsonantar, v. a. Acosonantar.
Aconsonantat, da, Aconsonantado.
Aconstelat, da, Astrol. Aconstelado.
Aconteixement, m. Acontecimiento, suceso. Véase ESDEVENIMENT.
Acontèixer, v. n. Acontecer, suceder.Véase ESDEVENIR.
Acontentar, v. a. Contentar, complacer, alegrar.
Acontentar-se, v. r. Contentarse, quedar contento, conformarse.
Acopador, m. Acopador, util de hierro usado por los hojalateros.
Acopadura, f. Acopadura.
Acopar, v. a. Acopar, dar forma de copa.
Acopat, da,adj. Acopado.
Acopi, m. Acopio, provisión.
Acopiar, v. a. Acopiar.
Acoplar, v. a. y derivados. Véase ACOBLAR.
Acoquinament, m. Amilanamiento, acoquinamiento.
Acoquinar, v. a. Acobardar, acoquinar, amilanar.
Acoquinar-se, v. r. Acoquinarse, amilanarse, acobardarse.
Acor, m. ant. Amargura, congoja, angustia, aflicción.
Acorar, v. a. ant. Acongojar, angustiar, afligir.
Acorat, da, adj. Acongojado, afligido, angustiado.
Acord, m. Acuerdo. || Ajuste. || Acorde.
Acordansa, f. Acuerdo, conformidad, armonía.
Acordar, v. a. Acordar, tomar acuerdos. || Concordar, ajustar.
Acordar-se, v. r. Acordarse, ponerse de acuerdo.
Acorde, adj. Acorde, conforme. || Mús. Armónico, consonante.
Acordeó, n. Acordeón.
Acordillar, v. a. Acordelar, tirar á cordel.
Acordillat, m. Acordelado.
Acordonament, m. Acordonamiento.
Acordonar, v. a. Acordonar.
Acornar, v. a. Acornar, acornear, cornear.
Acorralar, v. a. Acorralar.
Acórrer,v. a. ant. Avergonzar, correr. || Socorrer. || v. n. Suceder, acontecer.
Acorriolar-se, v. r. Abrirse camino.
Acorruar, v. a. Alinear, poner en fila.
Acort, m. Véase ACORD.
Acoscollat, da, Achaparrado.
Acossar, v. a. Acosar, estrechar, apurar.
Acossejar, v. a. Véase COSSEJAR.
Acostadís, sa, adj. Allegadizo.
Acostament, m. Acercamiento. acostamiento, aproximación.
Acostar, v. a. Acercar, aproximar, allegar.
Acostar-se, v. r. Acercarse, aproximarse.
Acostes, adv. A cuestas. || A costa.
Acostumar, v. Acostumbrar, habituar.
Acostumar-se, v. r. Acostumbrarse, habituarse.
Acotar, v. a. Agachar, encorvar, agobiar. || Acornar, cornear.
Acotar-se, v. r. Agacharse, encorvarse.
Acotxar, v. a. Abrigar, arrebujar. || Bajar, agachar, inclinar. || Acostar, meter en la cama.
Acotxar-se, v. r. Abrigarse, arrebujarse. || Bajarse, agacharse, inclinarse. || Acostarse, meterse en la cama.
_________________
[edita] Acr - Acu
_________________
Acracia, f. Pol. Acracia, anarquismo. || Pat. Acracia, debilidad, impotencia.
Ácrata, m. y f. Ácrata, anarquista, libertario.
Acre, adj. Acre, agrio.
Acreditadament, adv. Acreditadamente.
Acreditar, v. a. Acreditar, aseverar, certificar. || Devengar. || Dar crédito, dar fama, afamar.
Acreditar-se, v. r. Acreditarse, adquirir crédito ó fama.
Acreditat, da, adj. Acreditado.
Acreditatiu, va, adj. Acreditativo.
Acreedor, a, m. y f. Acreedor.
Acreixement, m. Acrecentamiento.
Acréixer, v. a. Aumentar, acrecentar.
Acrement, adv. Acremente.
Acriminació, f. Acriminación.
Acriminador, a, m. y f. Acriminador.
Acriminar, v. a. Acriminar, vituperar, acusar de algún crimen ó delito.
Acrimonia, f. Acrimonia, acritut, aspereza, acerbidad.
Acrimoniós, a, adj. Acrimonioso.
Acrisolar, v. a. Acrisolar, afinar, purificar.
Acrisolat, da, adj. Acrisolado.
Acristianar, v. a. Cristianar, hacer cristiano.
Acritut, f. Acritud, acrimonía, aspereza.
Acrobacia, f. Acrobacia.
Acròbata, s. Acróbata.
Acromàtic, a, adj. Acromático.
Acromatisar, v. a. Opt. Acromatizar.
Acròpoli, f. Acrópolis.
Acròstic, a, adj. Acróstico.
Acta, f. Acta.
Acte, m. Acto, hecho, acción. || Acto, jornada, en las obras teatrales.
Actitut, f. Actitud, postura, situación.
Actiu, va, adj. Activo.
Activament, adv. Activamente.
Activar, v. a. Activar, acelerar, avivar, apresurar.
Activitat, f. Actividad, prontitud, viveza.
Actor, m. Actor, cómico. || Agente. || For. Actor, el que pone una demanda judicial.
Actora, f. Actriz, cómica.
Actriu, f. Actriz, cómica.
Actuació, f. Actuación.
Actual, adj. Actual.
Actualisar, v. a. Actualizar, convertir en acto.
Actualitat, f. Actualidad.
Actualment, adv. Actualmente.
Actuar, v. a. Actuar, hacer actos, obrar, accionar. || For. Actuar, instruir.
Actuari, m. For. Actuario.
Acudir, v. n. Acudir, concurrir. || Recurrir, echar mano. || Saltar, ocurrir.
Acudit, m. Ocurrencia, arranque. || Chiste.
Acueducte, m. Acueducto.
Acuidament, m. ant. Desafio, provocación, fuerza, violencia. || Prisa.
Acuidar, v. a. ant. Desafiar. || Perseguir. || Violentar, oprimir.
Acuitadament, adv. ant. Penosamente, apuradamente.
Acuitament, m. ant. Acuitamiento, cuita.
Acuitar, v. a. Apurar, apretar, afligir, oprimir, angustiar.
Acuitar-se, v. r. Acuitarse, apenarse, afligirse, desalentarse.
Acular, v. n. fam. Acular. || Retroceder.
Acular-se, v. r. Dar culata.
Acullent, adj. Hospitalario, benévolo.
Acullida, f. Acogida. || Acusar.
Aculliment, m. Acogimiento, acogida, hospitalidad. || Amparo, refugio, asilo.
Acullir, v. a. Acoger. || Albergar. || Amparar.
Acullir-se, v. r. Acogerse, ampararse. || Albergarse.
Acumulable, adj. Acumulable.
Acumulació, f. Acumulación, amontonamiento, reunión.
Acumulador, a, m. y f. Acumulador. || Acriminador, acusador.
Acumular, v. a. Acumular, amontonar, reunir, acopiar. || Acusar.
Acumular-se, v. r. Acumularse, amontonarse, reunirse.
Acumulatiu, va, adj. Acumulativo.
Acunsar, v. a. ant. Aguzar.
Acuradament, adv. Cuidadosamente.
Acurar, v. a. Cuidar.
Acurat, da, adj.
Acurós, a, adj. Cuidadoso, cuidado.
Acursar, v. a. Acortar. Véase ESCURSAR.
Acurtar, v. a. Acortar. Véase ESCURSAR.
Acurullar, v. a. Colmar. Véase CURULLAR.
Acusació, f. Acusación.
Acusador, a, m. y f. Acusador.
Acusar, v. a. Acusar.
Acusar-se, v. r. Acusarse.