Discurs llegit en lo solemne acte de la inauguració de la Capella del SS. Sagrament de Sant Pau del Camp y restauració dels claustres

De Viquitexts


Dolors Monserdá de Maciá

DISCURS LLEGIT EN LO SOLEMNE
ACTE DE LA INAUGURACIÓ DE LA
CAPELLA DEL SS. SAGRAMENT DE
SANT PAU DEL CAMP Y RESTAU-

RACIÓ DELS CLAUSTRES.





BARCELONA. GENER DE 1908



 Eminentíssim Senyor:
 Senyores:
 Senyors:

I
nvitada pel Reverent senyor Rector y per la llustre Obra de la iglesia de Sant Pau del Camp, á pendre part en aquesta festa en que se inaugura la capella que acaba de construirse, dech dirvos quan difícilment puch esbrossar la honrosa comanda que, ab més amabilitat sèva que ab mereixements meus, me ha estat encomanada.
 Si en lloen de recordarvos de la meva humil persona, haguéssiu fet l'encarrech á algun erudit historiayre ¡quán diferenta fora en aquestos moments la vostra dolectació! Ell, esbargint, ab la llum do la ciència històrica, les foscors del passat, vos hauria dut per la misteriosa via dels sigles, fins a trobar rastres carlovinges de Sant Pau, prop del mar y de Montjuich; y tot esplicantvos la fundació benedictina de la modesta aula monástica de que sembla parlar la llegenda grabada á la llinda de la porta, y de la pedra sepulcral del fill de Wifred, primer compte de Barcelona; tot passant á parlarvos de la restauració que en el sigle XII hi feren Robert Gotart y sa muller Rotlandis, se extendria en sociológiques consideracions fins á demostrarvos la importància de les Comunitats religiosas; sa acció dulcificadora de les crueses del feudalime, y per fi son pas civilisador á través de segles més propers, íngratament pagat ab les fogueres que abrandaren en lo any 35 les macises parets dels nostres capdals monastirs, y del mateix que en aqueixos moments nos aixopluga.

 Si, en lloch del historiayre, haguessiu triat á algun expert artista, ¡oh! ¡qué vos en hauria dit de belles coses! Encés pe'l fervorós sentiment del art, vos hauría explicat com en aquelles llunyanes époques les cúpules y 'ls campanars floríen en els camps, portant la vida á les afores; com eis temples prenien ayres de fortaleses, puig que'l santuari tenia d'ampararse ab la forsa de les armes; com, ja més endevant, l'art y la civilisacíó feyen evolucionar l'arquitectura monástica, donantli la expressió del sentiment religiós y de la poesia del poble; y, passant á la estructura de ses línies, ab l' entussiasme dels grans devots, vos parlaria del mistich esperit de contemplació que apar despendres d'aquexes fexugues voltes, pera volar pels oberts semicercols vers al cel.
 Y, per últim, si la vostra comanda s'haguès dirigit à un poeta, ¡oh! la gran, la somniadora, la sublim concepció del inspirat, ¡cóm hauria omplert de màgiques evocacions, d' artístiques imatges aquest lloch, desgranantvos, com á perles arrancades de la capdal corona de l'art, la fantasiosa poesia, la sugestiva forsa del misteri que cristallisa en aqueixes obertures de curves moresques, en que la migrada llum que hi filtra no es prou pera esvahir les ombres que envolten les lloses sepulcrals; aqueixa feresa sublim de les velles tombes que s'alsa y engrandeix baix les aclaparadores severitats del art románich. ¡Cóm, al foch creador de sa paraula, enumeraría les maravelles d' aqueixes esbeltes columnes, la valiosa originalitat de sos capitells, en los que les ayroses cistelles y les retallades fulles se retorsen y barreijen ab capritxosoa monstres y dragons, toscament treballats, com si l'artista 's complagués en deixar entre'ls primors del art románich el sagell de barbàrie de la època en que's feu la construcció! ¡Oh cóm la fantasiosa pensa y la cisellada paraula del poeta s'agermanaríen y completaríen pera deixar gravades en enlayrades estrofes la incomparable poesia que durant tants anys ha restat reclosa y amagada entre mitj d'eixes rònegues parets , pera ressorgir ab tota la riquesa de ses gales, en la gloriosa aubada de la potenta renaixensa de la patria catalana!
 ¡Oh! l' historiayre, l' artista y el poeta, ¡quina joya n'haurían fet del acte que ara celebrém! Pero jo, pobre dona reclosa dins dels estimats, pero reduhits límits de la propia llar, tan sols puch acontentarme en esser breu y vulgar cronista dels esforsos y dificultats que representa la construcció de eixa capella; y, mullant la ploma en la rosada del cor, y escribint en el vell pergamí dels recorts, vos faré una ingènua confessió dels motius que ha portat la meva humil y pobre intervenció en aquestes obres, dihentvos que allá en l'aubada de la meva joventut, quan encara no havia traspassat els primers quinze maigs de la vida, jo n' era feligresa de aqueixa antiga esglesia; jo hi ohia la santa Missa en los dies de festa; y en els feyners, dins la rònega capella que'l foch abrandà, devant de la imatge de Jesús clavat en creu, y de s'amorosa Mare martiritsada pe'ls sofri- ments del séu diví Fill, jo, corpresa per les primeres il·lusions del amor de tota la meua vida, posada als peus de la Verge Santíssima, li contava les sensacions, les temenses y ansietats, que no m'atrevia encara á explicar a la meva bondadosa mare; y la celestial Regina, perdonantme que pensés més ab els sentiments del meu cor que ab aquella espasa que Ella duya clavada en mitj del pit, escoltá les meves revelacions y atengué 'ls meus preehs. Y després... després ja no vaig ésser més feligresa de la vella parroquia de Sant Pau del Camp, y les felicitats nuvials, fruhides a l'ombra de la capdal iglesia de Santa Maria del Mar me feren oblidar egoistament, ingratament, del apartat camí que menava al rónech temple de Wifred; y passaren anys, ¡molta anys! y un matí me digueren que un foch intencionat havia omplert ab ses flames la capella del Santíssim y carbonisat les imatjes de la Verge y de Jesús elavat en creu; y aleshores... aleshores com nos sol succehir ab tot lo que ja no te remey, se'm presentà ab tota sa cruesa la negror de la meva ingratitut, y junt ab ella, la pobresa de l'apartada iglesia, la poca ajuda que's podia esperar d' aqueixa barriada obrera y cosmopolita; lo molt dificil que les gents piadoses, habitadores de barris més afortunats, vejessin per sos propis ulls l'apremianta necessitat de que'ls cors adolorits per la tribulació, en aquesta urb eminentment proletaria, poguessen, en adequada capella, reconfortar ses ànimes desolades en el sagrat bálsam de la Eucaristia!
 Y aquestes dificultats que jo veya de lluny, el reverent senyor Rector d'aquesta parroquia les presenciava ab totes ses tristes conseqüències; y, com en les caixes de les iglesies pobres, en lloch de capitals de reserva, tan sols hi ha deutes, mossèn Pau Ferrer comensá un dolorós pelegrinatge, una llarga capta d'almoynes, á la que'm plau fondament ferho constar en aquestes planes, les senyores de Barcelona hi respongueren noble y generosament. A totes se'ls hi deu un entussiaste vot de gràcies.
 Pero, malgrat els seus esforsos, la empresa era difícil; el temps de les profanacions artístiques felisment s'havia esvahit; el renaixement de Catalunya, portant ab ell el respecte y veneració per les joyes del passat, no permetia fer una capella vulgar; era precis construir y restaurar pera dir á les generacions venideres que 'ls noucentistes barcelonins sabien esmenar les malifetes dels profanadors; pero ¡ay! que ahont se necessitava un pilar sols hi havia un gra de sorra, y cada pedra que'l paleta aixecava se'n enduya ab ella una moneda que no tenia substitució.
 Y les dificultats econòmiques cada dia eren més grans, y de l'antiga sala capitular, el llapis del reputat arquitecte Sr. Villar ne feya sorgir la nova capella que ha de hostatjar al Santíssim Sagrament; y, baix la seva direcció, les seculars escales mudaven de lloch, y de les eabeltes columnes del hermosissim claustre, ne queyen les barroheres mortalles que durant tants anys les havien empresonades, pera que, com altres Llàtzers, ressortissen á la llum del dia, y als ulls admirats de les generacions presents, les esculpturals belleses que allá en la fondal dels segles, inspirats per la fe y l'amor á Deu hi obraren les nostres passades generacions.
 ¡Ah! senyors que m' escolteu, ¡volgueu tenirhi part on aqueixa artística ressurrecció! Cada hu de vosaltres en el cercle de les vostres amistats, treballeu pera que les gents dels barris aristocrátichs s' arrivln flns á aquesta urb obrera y vegin ab sos propis ulls lo que ha sigut precís fer pera aixecar eixa capella y pera que ressorgís ab tota sa puresa'l maravellós claustre d' aquest historich temple, únich á Catalunya, aquest momonument que ¡tríst es consignarho! mentres que hi ha barcelonins que ni sols el coneixen y altres que'l tenen en la major indiferencia, dotzenes d'estrangers venen de llunyes terres pera véurel y admirarlo.
 Feu aquest petit esfors; perque, si be la capella está acabada, es molt lo que resta pera pagar; y 'ls accessoris falten tots. La porta no tè reixat, el Santíssim no tè llantia adequada, l'altar no tè estoballes, ni canalobres, en fi, que hi manquen fins els ornaments més necessaris pera la celebració del culte.
 Interesseuvos, donchs, pera que la caritat de les persones piadoses acabi lo que està pera fer; y, si no es possible que 'ls vostres noms y'ls de tota els que ab lea seves almoynes han contribuit á la terminació d'aquestes obres, restin grabats en les seves parets, les ànimes dels gloriosos reys que les aixecaren, les dels abata y monjos que devall d'aquestes voltes, hi entornaren el ritme dels seus resos, y les dels que en mitg de les revoltes del passat segle, hi ensenyaren ab els moderns estudis de la filosofia y de les matemàtiques, els càlculs de Newton y'l sistema de Copérnich, aquestes ànimes, que tenen devall de les lloses del vell claustre, la pols de sas carnale vestidures, els escriuràn ab la roaada del agrahiment, allé ahont ni el temps ni lea rencunies dels homea els podràn esborrar may més.