El poema de La rosa als llavis/I quan confiats els arbres

                                1

i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit        dia        sol        estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
                                     damunt la cripta ufana
                                     que flameja el seu cos

vas de l'amor
                       llet i mel en son clos
                                                          flor d'atzabeja:

-quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la Primavera

 
                               i 2
com una fletxa el seu mentó
                                               quan besa
-com una fletxa els seus braços alçats

la seva sina com una sageta
-una sageta el seu gest marxant

fletxa
          arc
                 sageta
                             sagrari de carn:

i la joguina                  com la més tallant