El poema de La rosa als llavis/Rails i més rails

rails i més rails
-i més rails
                   i més rails-
(la xemeneia fa el seu nom blanc
                                      en marxa)

jo resto pres per la xarxa dels rails:
cor i desig com unes mans lligades

(si xiula fort
                    penso que m'ha cridat)
-perquè enyora l'amant
i jo l'amor del cos
               i el de l'amor només de l'estimada

i ara imagino
el seu bes i el seu braç
i és sols l'agulla dels rails
                                           i la màquina

     MÉS RAILS QUE VOLS D'OCELL
             LA MATINADA CLARA