El poema de La rosa als llavis/Ser mestre d'amor

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
← I el vent deixava Ser mestre d'amor
El poema de La rosa als llavis
Sota el meu llavi el seu →

Ser mestre d´amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l´aprenenta em tira.

De dir la lliçó
tota Ella s´afina-
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.

Qui és mestre d´amor
del guany ja pot viure.