Cant de la eternitat

De Viquitexts
(S'ha redirigit des de: Espronceda/Cant de la eternitat)



CANT DE LA ETERNITAT.
___


 Tu'ls segles trepitjarás,
Va dir la veu de l' altura,
Passar los homes veurás
Y del mòn la edat futura
Com lo mòn tu correrás.

 Lo sol qu' huy naix en Orient
Y que il-lumina ton front
Passarán ay! edats cént
Y com huy resplandexént
Il-luminará lo mòn.

 Lo crú ivern, lo sombríu,
Del pintat abril las flors,
Las galas del bosch festiu,
Las rigorosas calors
De los mesos del estiu.

 Passarán y contarás
Hora á hora y mes á mes
Y un any y un altre veurás
Y un segle y altre després
Y may lo fi trobarás.

 Y eternament navegant,
Y bogant sempre sens' fi,
Sens' trobar descans passant
Anirás tu caminant
Sense acabar ton cami.

 Y los segles rodarán
En eternal moviment,
Y las nacions morirán,
Y sentirán ton acent
Tots los segles que vindrán.

 Mès si pèr cas tu algun dia
Ploras pot ser ta horfandat
Y al cel demanas pietat ,
Y en llastimòsa agonia
Renegas ta eternitat;

 Recordat que tu vas ser
Lo qui fixá ton destí
Qu' inmortal ser vas voler
Y vas llansá al torbellí
De las edats á ton ser.

 Y que 'l mòn te donará
Cuant lo mòn dins sèu ne te ,
Que tèu tot lo mòn será
Y ja pera tu prevé
Cuant ha tingut y tindrá.