L'irradiador del Port i les gavines/Pantalons llargs
De Viquitexts
| ← Vespreja i neva | Pantalons llargs L'irradiador del Port i les gavines |
Tot l'enyor de demà → |
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
tant si és bella com no –cavallet tot pintat,
campaneta daurada– i que us deixi al terrat.
