La Cançó de l'Esteve
| ← L'Amor traidora | La Cançó de l'Esteve 30 cançons populars catalanes |
La mort de la missenyora → |
LA CANÇÓ DE L'ESTEVE
U - na can çó vui can -
tar, no hi ha molt que s'és dic ta - da, tre - ta
n'és d'un fa-dri - net de la pri-me - ra vo
la da. Ti - ri ti ri tinc, ti - ri tinc tina
Una cançó vui cantar,
no hi ha molt que s'és dictada,
treta n'és d'un fadrinet
de la primera volada.
Tiri, tiri tinc, tiri, tinc, taina;
tiri, tiri, tinc.
Esteve se diu per nom,
que en té gran anomenada;
no hi ha aplec ni sarau
que l'Esteve ja no hi vaiga.
La primera que hi fa anar
és la seva enamorada.
Ella sempre està dient:
— Esteve, no et cansis massa,
que en sería un bon perill
de rebre'n alguna airada. —
Quan ne són a mig sarau
van a fer la refrescada,
i ella amb el mocadoret
si li'n eixuga la cara.
I ella, sempre està dient:
— Esteve, per què no et cases?
— De casar ja em vui casar,
pro jo no em puc casâ encara;
tinc de gonyar lo diner
per arrendar-ne una casa. —
Qui li'n havía de dir!
Quina noia tan galana!
Si serà d'un veiot,
o d'un veí de can Saumanya,
de can Saumanya de Boix,
que n'és capità de banyes!
