La Santa Espina

Som i serem gent catalana
tan si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passa-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l´aucell, el riu, la planta,
canta la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
lo passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot, canta el Montserrat.