La nit 18 de mars de 1869 vetlla en lo camp-sant sobra la tomba de ma filla
De Viquitexts
LA NIT 18 DE MARS 1869.
VETLLA EN LO CAMP-SANT SOBRA LA TOMBA DE MA FILLA.
1.-A'l cel, ó blanca lluna,
Diuma, á'l cel que fas?
Forsis la rassa humana
T'agrada contemplar?
Si es axi tu sola
Tempra la mia dolor y ma consola.
2.-Derrer de la montanya
Ta veig la tarde ixir,
Ma pòs al-lora en calma,
En èstas dols ta mir:
Ma torna la mia ruina
Cuant veig colgarta a'l fi de la marina!
3.-No ta cobrir de nuvols,
O amiga mia fael,
Ni empressis ta carrera,
No sias tanta cruel:
Ab quietut resclara
La tomba de ma filla ab tua llum clara!
4.-Un ràto curt encara
Concídi á'n aqueix cor
Que pugui aliviarsa
Ab llagrimas y plor:
Que plori un ràto espera
La nina de'ls meus ulls y la llumera!
5.-O Rosa mia vermella,
O meu blanch hermellí,-
Perqué axí minyoneta,
Perqué morirta axí?
Ara que mes donosa
Creixivas cada dia y carinyosa!?
6.-Complias dos anys apenas,
O enveja de'l vehí,
La tua cara era bella
Com l'alba de'l maiti:
Si á'l mon fossis viscuda,
Lo somni de'ls amants foras siguda!
7.-Per tota la mia vida
Sera'l ton dols recort
A'l meu cor afligit
De aliviu y de connort:
Servirá de dolsesa
A ma melancolia y ma tristesa!
8.-O tu massa ditxosa
Que'l port has aguaitat,
Y'ls perills de aqueix mon
Tan pronta has escapat!
Que á dona es perillosa
Navegar eixa mar tan borrascosa!
9.-Ja que tan jovencella
'L destí ta vulgué finar,
Ni pots de qui t'amava
Ser l'alegria y l'empar,
De'l Som de'l cel consol
Prega á la mamma tua y dormi sens dol!
10.-Cuant vivias ta dava
Tot mi y lo meu cor,
La mare tua mes darta
No pot ara que plor!
Y no podent mes tant
Jo donaré l'amor, lo plor y'l cant!
11.-O musa mia graciosa,
Tempra'l cant á dolor,
Canta ab veu llastimosa
Lo cant de l'aflició.
D'avuy mes altru cant
Alsaras que no sia dol y complanct!
12.-Com trista tortolella
Que plora á'l sol colgant
Per'ls valls y las alturas
Tothora s'va llamentant:
Tal yo la nit y'l dia
Ploraré la finada prenda mia!
13.-Ja'l ventitxol s'aixeca
Que'm diu que l'alba apar,
Y veig colgar la lluna
En mitj l'onda de'l mar:
Adios anima mia
Fins á tant que á ponènt sa mori'l dia.
14.-Dins de aqueixa tomba
Dormi, meu bell tresor,
En mitj de los perfums
De'l jasmí y de la flor;
Que yo de tant en tant
Vindré á portarta rosas, plor y cant!
