La presó de Lleida

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos, mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró.
lireta, liró.

Si n'hi ha trenta-tres presos,
canten una cançó;
l'ha treta i l'ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.

La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
ne davalla un graó,
lireta, liró.

Els presos se n'adonen
i paren la cançó.
- Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-me la cançó,
lireta, liró.

- Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?
- Que us falta menjar o beure,
petita, bonica,
o us quiten la ració,
lireta, liró.

- No ens falta menjar i beure,
ni ens quiten la ració;
el que ens falta, senyora,
petita, bonica,
les claus de la presó,
lireta, liró.

- Canteu, canteu-me, presos,
acabeu la cançó;
petita, bonica,
que me’n captiva el so,
lireta, liró.

Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Qui és que l'ha dictada,
petita, bonica,
tan bonica cançó?
lireta, liró.

- El del barretet negre,
el més jove de tots. -
ja se'n va n'el seu pare,
petita, bonica,
a demanar-li un do,
lireta, liró.

- Ai pare, lo meu pare,
jo vos dema'n un do;
no vos dema'n València,
petita, bonica,
ni tampoc Aragó,
lireta, liró.

Ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.
- Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
quin do vols que jo et do?
lireta, liró.

- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no,
lireta, liró.

Els presos fugirien,
com quedaria, jo?
Digues per què vols, filla,
petita, bonica,
les claus de la presó?
lireta, liró.

- Ai pare, lo meu pare,
per treure'n l'animador.
- Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
qui és ton animador?
lireta, liró.

- Ai pare, lo meu pare,
el més petit de tots.
- Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no!
lireta, liró.

Han cremat la Garriga,
Conflent i Rosselló.
- Dels presos que allà canten,
petita, bonica,
digueu, què en fareu, vós?
lireta, liró.

- s'acosta el sant dissabte,
els penjaran a tots.
- Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
no pengeu l'animador!
lireta, liró.

- Ai, filla, Margarida,
serà el primer de tots.
Les cordes són filades,
petita, bonica,
que en costen a pes d'or.
lireta, liró.

- Ai pare, lo meu pare,
pengeu-me a mi i tot;
feu les forques de plata,
petita, bonica,
feu-ne los dogals d'or,
lireta, liró.

I a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors;
perquè la gent que passi
petita, bonica,
sentin la bona olor
lireta, liró.

Resin un parenostre
per l'anima dels dos,
i diguin "Ai la trista,
petita, bonica,
que ha mort per l'animador!
lireta, liró.

Déu la perdó, floreta,
mardí de cada flor.
- Qui és aquesta donzella
petita, bonica,
que és morta per amor?
lireta, liró.

Néta és del rei d'Hongria,
parenta d'Aragó.
déu l'haja perdonada,
petita, bonica,
la filla del baró."-
lireta, liró.

Mentre el baró dormia
la filla no dorm no,
li n'ha dat dormitori,
petita, bonica,
dormitori del bo,
lireta, liró.

Que de vint-i-quatre hores
no tornarà a raó.
Sota el coixí li troba,
petita, bonica,
les claus de la presó,
lireta, liró.

- Eixiu, eixiu, los presos,
eixiu, eixiu-ne tots;
aneu's-en cap a França,
petita, bonica,
i feu-ne una cançó,
lireta, liró.

La filla vos lliberta,
la filla del baró.-
El qui no se'n vol moure,
petita, bonica,
n’és lo seu animador,
lireta, liró.

- Anem, anem, la bella,
a fira a Tarascó;
us compraré les robes,
petita, bonica,
del més bonics colors,
lireta, liró.

Les tallaran set sastres,
cosint-les vint-i-dos;
a cada estisorada,
petita, bonica,
durem un ram de flors,
lireta, liró.

A cada punt d'agulla
refermaré l'amor.
Quan les tindreu cosides,
petita, bonica,
ens casarem tots dos.-
lireta, liró.

Els presos tots corrien,
no corre l'animador.
girat cap endarrera,
petita, bonica,
guaitava el seu amor,
lireta, liró.