Les disperses (1912)/A un amic
A UN AMIC
A l'ombra fresca d'eixa vella alzina,
seguts en terra damunt l'herba espessa,
aquí voldria jo aprop meu trobar-te,
amic de l'ànima.
Aquí, oblidant les mundanals miseries
que'l cor rovellen i avans d'hora tornen
blanca la testa, del present alegre
sols parlariem:
de si aquells núvols qu' en la serra s'alcen,
i apilotats per lo cel blau travessen,
duhen la pluja de la terra amiga
o calô i fòra;
de les cepades de rahims negrosos
que am joia mira el bon pagès, i compta
els jorns que manquen fins que al trepitjar-los
sos peus emporprin;
del cà fidel allà ajegut prop nostre,
del vent que inquieta rondinaires canyes...
Després pel viarany venir veuriem
gentil donzella
plè l'ample canti d'aigua regalada,
i al demanarli que'ns en deixés beure,
ella, enrogides les molsudes galtes:
«Bevèu» diria.