Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular

De Viquitexts
Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular
Generalitat de Catalunya
Llei de la iniciativa legislativa popular (2006), publicat en el DOGC Núm. 4579, del 23 de febrer de 2006, p. 8829-8831 que deroga la llei anterior de l'any 1995
 Baixa


El president de la Generalitat de Catalunya

 Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent


LLEI

Preàmbul

 La participació ciutadana és una peça clau en el funcionament del sistema democràtic. La sobirania popular s'exerceix mitjançant els diferents canals de participació que estableixen la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la legislació de règim local, tant l'estatal com l'autonòmica.

 L'entramat institucional de la nostra societat s'ha anat consolidant des de la recuperació de la democràcia prenent com a base l'elecció democràtica dels representants dels ciutadans per sufragi universal, lliure i directe en eleccions periòdiques, tal com assenyala l'article 23 de la Constitució.

 No obstant això, la participació en aquestes eleccions no exhaureix les possibilitats d'implicació directa dels ciutadans en la gestió dels afers públics.

 La Generalitat, els ajuntaments i altres administracions i institucions han desenvolupat diversos projectes i iniciatives per acostar les actuacions públiques als ciutadans i per garantir llur participació tant en les fases de disseny com en les d'execució.

 En l'àmbit legislatiu, l'article 87.3 de la Constitució i l'article 32.6 de l'Estatut d'autonomia preveuen la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei, de manera que l'impuls de l'activitat legislativa pugui recaure també en els ciutadans, i no solament en el Govern i el mateix Parlament.

 La iniciativa legislativa popular consisteix en una proposta legislativa en què els proponents no tenen cap mena de poder decisori, però que permet completar la integració d'interessos que té lloc en el Parlament de Catalunya per mitjà de la irrupció en la discussió política de temes que, tot i ésser d'interès per a un sector de la població, potser no han estat plantejats per les forces polítiques parlamentàries.

 D'acord amb aquestes previsions i atès el compromís polític dels grups parlamentaris representats a la cambra catalana, hom impulsà i aprovà la Llei 2/1995, del 23 de març, de la iniciativa legislativa popular. Nogensmenys, la voluntat d'acostar més l'acció pública als ciutadans no queda prou reflectida en la dita llei, raó per la qual cal posar-la al dia, millorar-la i modificar-la formulant una nova llei.

 S'han tingut en compte l'experiència acumulada durant la vigència de la Llei 2/1995, els processos de debat ciutadà sobre aquesta figura, promoguts pel Govern, i les consultes a algunes entitats impulsores, que han fet aportacions que han de permetre una millora legislativa substancial.

 Per tot això, aquesta nova proposta d'iniciativa legislativa popular recull la voluntat de promoure la més àmplia participació ciutadana en els processos d'elaboració de les lleis i pretén afavorir l'accés i l'ús d'aquesta institució.

 D'acord amb el mandat dels articles 9.2 de la Constitució i 8.2 de l'Estatut d'autonomia, correspon a la Generalitat "facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social". L'article 32.6 de l'Estatut estableix, a més, que una llei ha de regular la iniciativa popular. Aquesta llei ha d'ésser una de les peces fonamentals que han d'ajudar a dur a terme la tasca de facilitar la participació ciutadana.

 El capítol I fa referència a l'objecte i l'exercici de la iniciativa legislativa popular. D'una banda, s'eixampla el ventall de persones que poden donar suport a la iniciativa amb les persones que tenen entre setze i divuit anys, d'acord amb la importància que la joventut té en la construcció de la convivència i en el futur de la societat catalana. D'altra banda, se sostrauen de la possibilitat d'ésser objecte de la iniciativa legislativa popular les matèries que l'Estatut d'autonomia atribueix singularment al Parlament o al Govern. A més, es regula el paper de la comissió promotora com a representant de les persones signants. Cal destacar, així mateix, que es rebaixa el nombre de signatures exigides a 50.000, amb la voluntat de fer més utilitzable aquesta eina de participació ciutadana en els afers públics.

 El capítol II fa referència a la fase prèvia a la recollida de signatures. Es regulen els requisits formals, l'examen d'admissibilitat per la Mesa del Parlament, el control del procés i els recursos possibles. El capítol III regula la recollida de signatures, els plecs en què s'han de recollir i el procés d'autenticació i acreditació. Cal destacar l'ampliació del termini a 120 dies i la possibilitat de prorrogar-lo per causes justificades. Es dóna així més flexibilitat a la tasca de la comissió promotora en aquesta fase de la seva actuació.

 D'altra banda, tenint en compte l'ampliació de la consideració de persones legitimades a les persones que tenen entre setze i divuit anys, s'habiliten les secretaries municipals per a acomplir la tasca d'acreditar que les dites persones estan inscrites en el padró, tasca que també poden acomplir l'Institut d'Estadística de Catalunya i l'òrgan responsable del cens electoral a cada circumscripció.

 El capítol IV, que fa referència a la tramitació parlamentària, remet genèricament als preceptes del Reglament del Parlament que regulen el procediment legislatiu, sens perjudici de les especialitats que especifica aquesta llei.

 El capítol V regula la indemnització per les despeses ocasionades amb motiu de la presentació de la proposició de llei i permet que en determinades ocasions s'atorgui una bestreta si se'n justifica la necessitat.

 Les disposicions addicionals estableixen que el Govern ha de dictar les instruccions pertinents per a la utilització de la signatura electrònica i que, pel que fa a les resolucions i a les notificacions corresponents, s'ha d'aplicar la legislació sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú. Les disposicions transitòries regulen la composició de la Comissió de Control fins que s'aprovi la llei electoral de Catalunya i es constitueixi la Junta Electoral. La disposició derogatòria deroga la Llei 2/1995. La disposició final primera conté un mandat al Govern perquè adeqüi la iniciativa legislativa popular a l'àmbit local, per tal d'afavorir la proposta ciutadana per a l'elaboració de disposicions de caràcter general, atès que els ens locals no tenen potestat legislativa. La disposició final segona autoritza el Govern a dictar les disposicions necessàries per a desplegar aquesta llei.

Capítol I[modifica]

Objecte i exercici de la iniciativa legislativa popular

Article 1[modifica]

Objecte de la iniciativa legislativa popular
 Poden ésser objecte de la iniciativa legislativa popular les matèries sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència i el Parlament pot legislar, d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'autonomia, llevat de les matèries que l'Estatut reserva a la iniciativa legislativa exclusiva dels diputats, els grups parlamentaris o el Govern, dels pressupostos de la Generalitat i de les matèries tributàries.

Article 2[modifica]

Persones legitimades
 1. Estan legitimades per a exercir la iniciativa legislativa popular les persones que tenen la condició política de catalans, d'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya, i no estan privades dels drets polítics.
 2. Estan legitimades per a exercir la iniciativa legislativa popular, a més de les persones a què fa referència l'apartat 1, les persones que no estan privades dels drets polítics, són més grans de setze anys, estan degudament inscrites com a domiciliades en el padró d'algun municipi de Catalunya i compleixen un dels requisits següents:
 a) Tenir la nacionalitat espanyola.
 b) Ésser ciutadans dels estats membres de la Unió Europea altres que l'Estat espanyol o ciutadans d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa.
 c) Residir legalment a Espanya, d'acord amb la normativa en matèria d'estrangeria.

Article 3[modifica]

Mitjà per a l'exercici de la iniciativa legislativa popular
 La iniciativa legislativa popular s'exerceix per mitjà de la presentació a la Mesa del Parlament d'una proposició de llei, amb el suport de les signatures, degudament autenticades, d'un mínim de 50.000 persones, les quals han de complir les condicions que estableix l'article 2.

Article 4[modifica]

La comissió promotora
 1. La comissió promotora exerceix la representació de les persones signants de la iniciativa legislativa popular als efectes que en deriven.
 2. La comissió promotora ha d'ésser formada per un mínim de tres persones, que han de complir les condicions que estableix l'article 2 i, a més, les condicions següents:
 a) Ésser majors d'edat.
 b) No ésser diputats al Parlament de Catalunya.
 c) No ésser membres de corporacions locals.
 d) No ésser membres de les Corts Generals.
 e) No ésser membres del Parlament Europeu.
 f) No incórrer en cap de les causes d'inelegibilitat o d'incompatibilitat que la legislació vigent estableix per als diputats al Parlament de Catalunya.

Capítol II[modifica]

Presentació i admissió a tràmit

Article 5[modifica]

Sol·licitud d'admissió
 1. La sol·licitud d'admissió de la iniciativa legislativa popular ha d'anar acompanyada dels documents següents:
 a) El text articulat de la proposició de llei, precedit d'una exposició de motius.
 b) Una memòria explicativa de les raons que aconsellen, segons el parer de les persones signants, la tramitació i l'aprovació de la proposició de llei pel Parlament.
 c) La relació dels membres que componen la comissió promotora i de llurs dades personals.
 2. Els serveis jurídics del Parlament han d'assessorar els membres de la comissió promotora per a facilitar-los el compliment dels requisits formals.

Article 6[modifica]

Admissió a tràmit
 1. La Mesa del Parlament ha d'examinar la documentació rebuda i s'ha de pronunciar de manera motivada en el termini de quinze dies hàbils sobre l'admissió o la inadmissió a tràmit de la proposició de llei. Si la iniciativa legislativa popular es presenta fora dels períodes de sessions del Parlament, aquest termini comença a comptar a partir de l'inici del període de sessions següent a la presentació de la documentació.
 2. Són causes d'inadmissibilitat de la proposició de llei:
 a) Que tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència.
 b) Que la proposició de llei i la documentació presentades no compleixin algun dels requisits que estableix l'article 5.1.
 c) Que reprodueixi una altra iniciativa legislativa popular de contingut igual o substancialment equivalent presentada durant la mateixa legislatura.
 d) Que faci referència a una matèria exclosa d'acord amb l'article 1
 3. La Mesa, si el Parlament està tramitant algun projecte o proposició de llei sobre les mateixes matèries de què tracta la proposició de llei de la iniciativa legislativa popular, ho ha de comunicar a la comissió promotora per tal que decideixi, en el termini de quinze dies hàbils, si manté la proposta o la retira. En cas que la comissió promotora opti per mantenir la proposta, la Mesa ha d'acordar que les iniciatives legislatives s'acumulin i es tramitin conjuntament i ho ha de comunicar a la comissió promotora.
 4. La Mesa del Parlament ha de comunicar a la comissió promotora l'existència, si s'escau, de qualsevol irregularitat que sigui esmenable, a fi que la dita comissió, en el termini de quinze dies hàbils, pugui corregir el defecte; altrament, la sol·licitud decau.
 5. La Mesa del Parlament ha de notificar la resolució sobre l'admissió o la inadmissió de la proposició de llei a la comissió promotora i, en cas que la resolució sigui d'admissió, a la Junta Electoral. Aquesta resolució s'ha de publicar d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament.

Article 7[modifica]

Recursos
 1. La comissió promotora pot interposar, en els termes que estableix la legislació aplicable, un recurs d'empara contra la resolució de la Mesa del Parlament per la qual aquesta no admet a tràmit la proposició de llei.
 2. La comissió promotora, si la sentència que resol el recurs d'empara considera que la irregularitat afecta només determinats preceptes de la proposició de llei, ha de manifestar a la Mesa del Parlament, en el termini de trenta dies hàbils a partir de la publicació de la sentència, si retira la iniciativa o si la manté amb les modificacions corresponents.

Capítol III[modifica]

Recollida de signatures

Article 8[modifica]

Plecs per a la recollida de signatures
 1. La comissió promotora, una vegada rebuda la notificació de l'admissió de la proposició de llei, ha de presentar a la Junta Electoral els plecs necessaris per a recollir signatures. Els plecs han de reproduir el text íntegre de la proposició de llei, que s'ha d'unir als fulls destinats a recollir signatures de manera que no en puguin ésser separats. La Junta Electoral ha de segellar i numerar els fulls i ha de retornar els plecs a la comissió promotora en el termini de dos dies hàbils.
 2. La Junta Electoral, a petició de la comissió promotora, per raons de caràcter tècnic, pot acordar que aquesta, en comptes de presentar tots els plecs per a recollir signatures alhora, els pugui anar presentant en grups de plecs successius i que, per tant, el termini de segellament per a cada grup de plecs presentat comenci a comptar a partir de la data de presentació respectiva.

Article 9[modifica]

Termini per a la recollida de signatures
 La comissió promotora ha de recollir les signatures en el termini de 120 dies hàbils a comptar del dia en què la Junta Electoral li hagi retornat el primer grup de plecs segellats. La Mesa del Parlament pot prorrogar aquest termini 60 dies hàbils si hi concorren causes degudament justificades.

Article 10[modifica]

Autenticació de les signatures
 1. Les persones proponents han de fer constar, juntament amb la signatura, el nom i els cognoms, el número de document nacional d'identitat o el número d'identificació d'estranger que figura en la targeta d'estranger i el domicili.
 2. Les signatures s'han d'autenticar. L'autenticació l'ha de fer un notari o notària, un secretari o secretària judicial o el secretari o secretària de l'ajuntament del municipi en què la persona signant està empadronada. S'ha d'indicar la data en què es fa l'autenticació, que pot ésser individual o col·lectiva, plec a plec, cas en el qual s'ha d'indicar el nombre de signatures que conté cada plec.
 3. La comissió promotora pot designar fedataris especials perquè autentiquin les signatures, sens perjudici del que estableix l'apartat 2.
 4. Poden adquirir la condició de fedataris especials les persones de més de divuit anys que compleixin les condicions que estableix l'article 2 i que jurin o prometin davant la Junta Electoral d'autenticar les signatures que s'adjunten a la proposició de llei.
 5. Els fedataris especials incorren, en cas de falsedat, en les responsabilitats que determinen les lleis.

Article 11[modifica]

Acreditació de la inscripció en el padró municipal o en el cens electoral
 1. La comissió promotora ha de fer acreditar que les persones signants estan inscrites en el padró municipal o en el cens electoral, per a la qual cosa ha de presentar els plecs de signatures als òrgans o ens que poden fer aquesta acreditació, que són els següents:
 a) La secretaria de l'ajuntament on estan empadronades les persones signants. En aquest cas, els plecs s'han de presentar en el registre de l'ajuntament corresponent.
 b) L'Institut d'Estadística de Catalunya.
 c) L'òrgan responsable del cens electoral a la circumscripció corresponent, si es tracta de signatures de persones de més de divuit anys.
 2. Els òrgans o ens a què fa referència l'apartat 1 han de deixar constància de la data d'entrada de la sol·licitud d'acreditació i de la del retorn a la comissió promotora amb les certificacions corresponents.
 3. La comissió promotora pot sol·licitar l'acreditació de totes les signatures alhora o pot sol·licitar que els òrgans o ens que les poden acreditar les vagin acreditant a mesura que la dita comissió els les vagi presentant en grups de plecs successius.
 4. El temps que els plecs de signatures estan en els òrgans o ens administratius competents per a l'acreditació, si la comissió promotora els lliura tots alhora i no continua recollint signatures, no compta als efectes del termini per a recollir les signatures que estableix l'article 9 o, si l'acreditació es fa una vegada exhaurit aquest termini, als efectes del termini per a lliurar les signatures que estableix l'article 12.1.

Article 12[modifica]

Lliurament de les signatures
 1. Els plecs amb les signatures autenticades, juntament amb les acreditacions de la inscripció de les persones signants en el padró municipal o en el cens electoral, s'han de lliurar a la Junta Electoral dins dels set dies hàbils posteriors al venciment del termini que estableix l'article 9. Altrament, la iniciativa legislativa popular caduca.
 2. La Junta Electoral, una vegada li han estat lliurats els plecs i les certificacions corresponents, els comprova i fa el recompte de signatures en un acte públic, al qual han d'ésser citades les persones representants de la comissió promotora. La Junta Electoral declara nul·les les signatures que no compleixin els requisits que estableixen els articles del 9 a l'11, les quals no es computen.
 3. La Junta Electoral, si el nombre de signatures vàlides és igual o superior a 50.000, ho ha de comunicar, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de la data de l'acte públic de recompte de signatures, a la Mesa del Parlament i li ha de trametre els plecs de signatures i les certificacions indicant el nombre total de les considerades vàlides.

Article 13[modifica]

Control del procediment
 Correspon a la Junta Electoral vetllar per la regularitat del procediment de recollida de signatures.

Capítol IV[modifica]

Tramitació parlamentària

Article 14[modifica]

Tramitació de la proposició de llei
 1. La tramitació parlamentària s'ha de fer d'acord amb el que estableixen els preceptes del Reglament del Parlament que regulen el procediment legislatiu, sens perjudici de les especialitats que especifica aquesta llei.
 2. La comissió parlamentària corresponent, una vegada tingut el debat de totalitat, si s'aprova de tramitar la iniciativa legislativa, pot escoltar les persones que representen la comissió promotora, en els termes que estableix el Reglament del Parlament per a les compareixences de les organitzacions i els grups socials, abans d'obrir el període de presentació d'esmenes a l'articulat.
 3. La comissió promotora pot fer arribar a la Mesa del Parlament propostes o queixes relatives a la tramitació de la iniciativa. La Mesa, una vegada escoltada la Junta de Portaveus, ha de respondre a la comissió en el termini de quinze dies a partir de la recepció de les dites propostes o queixes.

Article 15[modifica]

Manteniment de la iniciativa en cas de dissolució del Parlament
 1. La iniciativa legislativa popular que s'està tramitant en el moment en què es dissol el Parlament continua la tramitació en la nova legislatura.
 2. No es pot exigir en cap cas que es torni a acreditar el compliment dels requisits que estableix aquesta llei ni que es tornin a presentar les signatures.
 3. La Mesa del Parlament, d'acord amb la Junta de Portaveus, acorda el tràmit a partir del qual s'ha de reprendre el procediment legislatiu. Si acorda de tornar a començar el procediment i tenir un nou debat de totalitat, aquest s'ha de fer en els tres primers mesos hàbils del primer període de sessions.

Capítol V[modifica]

Indemnització per despeses

Article 16[modifica]

Indemnització per despeses
 La Mesa ha d'abonar a la comissió promotora una indemnització, a càrrec del pressupost del Parlament, de fins a 0,64 euros per signatura, amb el límit màxim de 40.000 euros, per les despeses degudament acreditades, sempre que la Mesa admeti a tràmit la seva proposta i que aquesta tingui el suport del nombre de signatures que estableix l'article 3. Tenen la consideració de despesa acreditada sense necessitat de justificació fins a un 10% de les efectuades. El Parlament pot revisar periòdicament aquesta xifra.

Article 17[modifica]

Atorgament de bestreta
 El Parlament pot acordar l'atorgament d'una bestreta no superior a 3.000 euros per a cobrir les primeres despeses de la recollida de signatures a petició de la comissió promotora, que n'ha de justificar la destinació.

Disposicions addicionals[modifica]

Primera[modifica]

Signatura electrònica en la presentació de la iniciativa
 El Govern, per a facilitar la signatura electrònica en la presentació de la iniciativa legislativa popular, ha de dictar les instruccions pertinents per a garantir l'eficàcia i la seguretat d'aquest mitjà teleinformàtic.

Segona[modifica]

Legislació aplicable a l'emissió de resolucions i a les notificacions
 La legislació sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú s'aplica a l'emissió de les resolucions i a les notificacions corresponents a què fa referència aquesta llei.

Disposicions transitòries[modifica]

Primera[modifica]

La Comissió de Control
 1. Les funcions que aquesta llei assigna a la Junta Electoral, fins que s'aprovi la llei electoral de Catalunya, les compleix la Comissió de Control, que és composta pels membres següents:
 a) Tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que han d'elegir d'entre ells el president o presidenta de la Comissió de Control.
 b) Tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política de prestigi reconegut, designats per la Mesa del Parlament a proposta conjunta dels grups parlamentaris.
 c) Tres juristes de prestigi reconegut, designats per la Mesa del Parlament a proposta conjunta dels grups parlamentaris.
 2. Actua com a secretari o secretària de la Comissió de Control un lletrat o lletrada del Parlament, que participa en les deliberacions amb veu però sense vot.

Segona[modifica]

Règim d'impugnacions
 Contra els acords de la Comissió de Control es poden interposar els recursos que estableixen les lleis electorals vigents.

Disposició derogatòria única[modifica]

 Es deroga la Llei 2/1995, del 23 de març, de la iniciativa legislativa popular.

Disposicions finals[modifica]

Primera[modifica]

Dret d'iniciativa ciutadana en l'àmbit dels ens locals
 El Govern ha de presentar, en el termini de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, un projecte de llei que reguli el dret d'iniciativa ciutadana per a proposar l'aprovació de disposicions de caràcter general als ens locals.

Segona[modifica]

Desplegament i compliment de la llei
 S'autoritza el Govern a dictar les disposicions necessàries per a desplegar i complir aquesta llei.
 Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 16 de febrer de 2006

Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya

Joan Saura i Laporta
Conseller de Relacions Institucionals

Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)