Llibre de les besties (1905)/De la mort de na Renart
| ← De la batalla del lleopart i de l'onça | De la mort de na Renart Llibre de les besties (1905) |
Glosari → |
DE LA MORT DE NA RENART
NO s'oblidà na Renart de tractar la mort del rei, i oblidà l'honrament que l rei li havia fet sobre tots los barons de sa cort. Un dia digué na Renart a l'orifany que hora era que l rei morís, i majorment con també era aparellat, que en sa cort no havia altre conseller mas na Renart. Llongament considerà l'orifany en çò que na Renart deia, i hagué conciencia en consentir en la mort del rei. D'altra part temia que si ell era desobedient a na Renart, que na Renart no l descobrís i que tractas sa mort. Finalment s'acordà l'orifany que no consentís a na Renart, car gran conciencia havia que l rei morís. D'altra part temia-s que si ell era rei, que na Renart no l traís, així com traía l rei; i l'orifany amà més estar en perill de mort, que fer traició contra son senyor natural.
Dementre que l'orifany en així considerava, ell digué entre sí mateix que en així com na Renart amb maestria volia fer occiure l rei, que en així ell ab maestria fes occiure al rei na Renart; car si en lo cor de na Renart cab traició i certesa i maestria, ¡quan més, digué l'orifany, en mon cor, que es tant gran, deu cabre llealtat, saviesa i maestria!
Estant que l'orifany considerava en açò, li digué na Renart:
— Senyor n'orifany, ¿vós en què considerau, ni per què vós no us cuidau con siau rei, ans que torni la serpent de la missatgeria, la qual es trop savia i mestra?
L'orifany, adoncs, concebé i proposà que esperas la serpent, ans que tractas neguna cosa contra na Renart, i que ab la serpent tractas com lo rei occiés na Renart.
Con na Renart vegé que l'orifany era negligent de son negoci, hagué temor que la serpent no vingués i que l'orifany no l descobrís, i adoncs digué a l'orifany que s cuitas, car si ho feia, ell tractaria en tal manera l fet, que vindria a perfecció, mellor i abans que ell no s pensava. Gran por hagué l'orifany de la maestria de na Renart, i demanà a na Renart en quina condició volia esser ab ell, si era rei. Na Renart digué que ell volia esser en aital condició ab ell com era ab lo rei, çò es a saber, que fos son conseller tant solament, i que l conill fos son cambrer i lo paó son porter.
Aprés que na Renart hagué dita la condició a l'orifany, l'orifany demanà a na Renart la manera qual seria perquè l rei morís, i na Renart recomptà a l'orifany la manera la qual s'havia pensada en la mort del rei, i digué aquestes paraules:
— Entre l senglar i el rei jo metré discordia i malvolença, car lo senglar cuida esser par en persona i en força al rei; i jo diré al senglar que s guardi del rei, qui l vol occiure; i puxes diré al rei que s guardi del senglar, qui ha desig d'esser rei, i tractaré que l rei occía l senglar. I con lo senglar será mort, i el rei serà hujat en la batalla que haurà haguda ab lo senglar, adoncs vós, senyor orifany, podreu occiure lleugerament lo rei, i podreu esser rei.
En la manera que s'hagué pensada na Renart, proposà-s l'orifany que enganas na Renart, i digué a na Renart aquestes paraules:
— Vana es tota prometença sense testimonis, i per çò tinc per bo — digué l'orifany — que vós, na Renart, hagueu testimoni de la promesa que vós voleu que jo us faça, çò es a saber, que vós siau mon conseller tant solament, i que l conill sia mon cambrer, i el paó sia mon porter, car sens testimonis, si jo us negava vostra promesa, vós no ho podrieu provar, i jo per aventura, con seria rei, no m tindria tant obligat a vos honrar, com faig ara que no son rei i que vós sou conseller del rei.
Na Renart considerà llongament en çò que l'orifany deia, i hagué por que ls testimonis no la descobrissen de la traició. Con l'orifany vegé estar na Renart concirós, ell digué a na Renart que ls mellors testimonis que ell podia haver eren lo conill i el paó, que temien na Renart, i que haurien plaer que fossen sos oficials, i no li calia haver temor que aquells la descobrissen de neguna cosa secreta. Na Renart tengué per bo l consell que l'orifany li donava, i en presencia del conill i del paó fermà la promesa a na Renart; i d'altra part lo conill i el paó prometeren a l'orifany i a na Renart que ho tindrien secret.
Aprés aquestes paraules, l'orifany consellà na Renart que primerament digués al porc que l rei lo volia occiure, i puxes que ho digués al rei. Na Renart anà ab lo porc parlar primerament, i l'orifany, dementre que na Renart parlava ab lo senglar, parlà ab lo rei, al qual digué tot çò que havia emprès ab na Renart, i demanà al rei perdó, per çò com havia concebuda traició envers ell, i digué-li com sen penedia, i com amava més esser lleial sotsmès que traidor rei.
— I com — digué l rei — podria jo esser cert que çò que vós, n'orifany, dieu, es veritat?
I I'orifany digué que ell ho podria conèixer en çò que na Renart havia tant fet, que en son consell no havia altra bestia mas na Renart; i que l conill, qui l temia per natura, i així mateix lo paó, havia fets de son hostal.
— Encara, senyor en lleó, — digué l'orifany, — vos en diré altra certenitat, car na Renart es anat al senglar per dir-li que vós lo voleu occiure, i dirà a vós altre tal, que l senglar vos vol occiure, i vos aconsellarà que fasseu al senglar semblant ergullós, per çò que l senglar tinga per ver çò que na Renart li ha dit.
Aprés estes paraules, l'orifany digué al rei que l conill i lo paó havien consentit en sa mort.
Molt fo meravellat lo rei de na Renart, a qui havia fet tant d'honrament, com pogué concebre envers ell engany i falliment, i digué aquestes paraules:
— A mon pare oí una vegada recontar que mon avi, qui era rei d'una gran terra, volgué abaixar los barons a qui s tanyia honor i volgué exalçar les vils besties a les quals no s convenia honrament, entre les quals besties fou lo simi, al qual féu molt d'honrament. I aquell simi, per çò car era semblant a hom, hagué desig que fos rei, i concebé, en lloc d'honrament, traició contra mon avi.
— Senyor, — digué l'orifany, — en poc anap no pot molt vi caber, ni en persona que sia de vil lloc no cab gran honrament ni gran lleialtat; i per çò es bo que vós occieu na Renart, i que hajau bon consell: sieu franc en vostre senyoratge, i sotsmeteu a malvada persona la noblesa que Déu vos ha donada per llinatge i per ofici.
Aprés estes paraules, l'orifany anà al senglar ab qui na Renart havia parlat, i digué-li que ell sabia çò que na Renart li havia dit, i en així ho digué l'orifany al senglar com na Renart ho havia dit. Lo senglar se meravellà com l'orifany ho sabia, i l'orifany li recontà tot lo fet.
Estant que l'orifany ab lo senglar parlava, na Renart anà al lleó, i digué-li que l senglar lo volia occiure; i adoncs lo lleó conegué que na Renart lo volia trair. Lo rei ajustà davant sí molts barons, i fou-hi l'orifany, i el senglar i na Renart i el conill i el paó. Davant tots demanà l lleó al conill i al paó que li diguessen veritat del testimoni que havien promès fer a na Renart aprés sa mort. La por del conill i del paó fou molt gran, mas molt major fou la de na Renart, la qual digué al rei estes paraules:
— Senyor en rei, per tal que jo temptas vostres barons si us són bons ni lleials, diguí a l'orifany çò que li diguí, i açò mateix diguí al senglar per aquella raó mateixa. Mas del conill i del paó vos dic que hanc no ls parlé de çò que l'orifany diu contra mi.
I adoncs na Renart se confià que l conill ni l paó, que tant lo temien, no l gosassen acusar al rei ni descobrir de neguna cosa.
Con na Renart hagué parlat, lo rei féu un esguard molt horrible al conill i al paó, i gità molt gran bram, per çò que la natura de son alt senyoratge hagués major virtut en la conciencia del conill i del paó, que la natura perquè l conill i el paó han por de na Renart. Con lo lleó hagué gitat lo gran bram, fellonament ell digué al conill i al paó que li diguessen veritat; i el conill i el paó no s pogueren tenir, i digueren veritat al rei. I adoncs lo rei, ell son cors, occís na Renart; i després que na Renart fo morta, fo sa cort en bon estament. Lo rei féu de son consell l'orifany i el senglar i d'altres honrats barons, i gità-n lo conill i el paó.
Finit es lo Llibre de les Besties, lo qual Felix aportà a un rei, per tal que vegés la manera segons la qual en çò que fan les besties es significat com rei dega regnar i s dega guardar de malvat consell i de falsos homens.