Llibre dels mil proverbis/Capítol II

1PECCAT en prelat es molt gran per mal eximpli.

2Per la fi de preladia honra prelat.

3La fi de preladia a moltes fins es obligada.

4No vuyles prelat manysprear per linyatge, mas per males costumes.

5Bonea de prelat mes esta per fi e per bones obres, que per sajornar e parents enriquir.

6De negun hom no pren Deus tan gran venjança con de maluat prelat.

7Prelat qui mes ama los bens terrenals que los espirituals, embastardeix la preladia.

8Mal prelat usa mal del poder de Deu, qui es bo.

9Fals prelat fa gran injuria a la veritat de son ofici.

10Crossa, aneyl, e mitra no han aytanta de bellesa, con han pietat, caritat e castedat.

11Mes de be ateny prelat per la fi de preladia, que per totes les fins de sos parents.

12En eleccio de prelat valen mes sauiesa e bonea, que poder, linyatge e bellesa.

13Los bens que prelat estoja, los tol als pobres de Deu.

14Prelat qui diu mal de son poble, diu mal de si mateix.

15A prelat tany mes plorar que riure.

16Tot prelat qui mes parla d aquest mon que del altre, es fals.

17No t confiys en prelat qui souen no canta missa.

18Prelat qui no paix ses oueyles, no es past de ^[1] la gracia de Deu.

19No t azalts de prelat qui ama mes estranya oueyla que privada.

20Si vols conexer prelat, garda a qui fara honrament.