Llibre dels mil proverbis/Capítol IV

1A mal senyor no venes ne dones ta libertat.

2Per ço que no sies ocios membra souen la fi a la qual estas sotsmes.

3Aytant com estas sotsmes, ama les necessitats de ton senyor.

4Sotsmet ton cors a mal senyor, e no ta volentat.

5Si est reptat ab mal, respon ab be.

6Escusa t ab poques paraules, per ço que ton senyor abreuge ses paraules.

7No recuses a tort, per ço que a dret no sies blasmat.

8A ton senyor no vuyles esser obedient contra Deu.

9Ama a ton senyor, per ço que sens trebayl lo pusques seruir.

10Desija esser par ab ton senyor per bontat e veritat, e no per poder e volentat.

11Pus que per fi est a humilitat, esta humil per volentat.

12Ama mes leyal seruitut que falsa senyoria.

13Qui a son senyor destruu honrament, enclina a si mateix a desonor.

14No vuyles honrar ton senyor mas aytant con a tu e a eyl se coue.

15Plus seruesques a ton senyor per amor que per pahor, si eyl es bo.

16Aquell acustuma si mateix a mal e pert son temps qui a mal senyor serueix.

17Qui a moltes coses desserueix ab moltes es blasmat.

18No vuyles esser lausat d aço que has a fer per seruitut.

19Ama paciencia, per ço que la pusques sostenir.

20Qualque senyor hages, ab que bon sia, no hages vergonya d eyl a seruir.

20Ab mal senyor no creegues hauer pau.