Llibre dels mil proverbis/Capítol XLIII

1LVXVRIA comença per peccat venial, e feneix en peccat mortal.

2Luxuria contra natura no ha neguna escusa.

3De luxuria anima no s pot escusar.

4Luxuria comença en beylea, e feneix en legesa.

5Luxuria auciu lo cors en aquest mon, e la anima en infern.

6magina les grans e perdurables penes infernals, per ço que te abstengues de luxuria.

7Les carreres de luxuria son per veher e per ausir, lo hostal es imaginacio, lo seu lit es volentat.

8Fuig ta memoria a les carreres de luxuria.

9Per luxuria est contra la fi de matrimoni.

10A hom erguylos no t escuses ne demanes perdo.

11En luxuria ha tantes de legeses, que no les goseries dir denant bons homens.

12Pus que a Deu desplau luxuria, no la escusa jouent.

13Luxurios es a fembra sotsmes.

14De temptacio de luxuria te ajuda ab oracio e prudencia e fortitudo e afliccio.

15Con luxuria se riu, castedat plora ab ses amigues.

16Si caritat e justicia eren en luxuria, no porien esser en castedat.

17Luxurios no es digne que nomen Deu ne Sancta Maria.

18Luxurios no sia ton vehi.

19Muyler de luxurios no ha pau.

20Luxurios no ha vergonya ni ha amichs en lo cel ni en la terra.