La gesta dels estels/Mester d'amor

                                             a Enric Casanovas
Si en saps el pler no estalviïs el bes,
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
Deixa't besar -sacrifici fervent-,
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
                       i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.