Montanya prodigiosa
De Viquitexts
Montanya prodigiosa,
Que en elevadas puntas dividida
Sentires llastimosa
Morir lo autor de la mateixa vida,
Y entre altras principals, dócils montanyas,
De sentiment rompéres las entranyas.
. . . . . . . . . . . . . . .
Montanya, á qui primera
Dona lo sol cada matí 'l bon dia,
Y atent desde la esfera
Te saluda galant ab bisarria;
Mes no es molt que lo sol te fassa salva,
Puix cantas á l' aurora al rallar l' alba.
Atlant, que al cel ostentas
Y lo hermos cap en sos balcons assomas:
Las estrellas lluentas
Al sombrero te posan blancas plomas,
Las esferas util galò de plata,
Y 'ls núvols te servéixen de corbata.
Cual garsa, que lleugera,
Sobre las densas tempestats s' en puja,
Miras baix altanera
La formació dels llamps y de la pluja,
Del estrago tas cimas son exentas,
Puix t' elevas de sobre las tormentas.
Cuant acaba lo dia
Lo esplendor abreviat de son imperi,
Y al sol en sa agonía
Li prevé sepultura altra hemisferi;
Lo mar mediterrá ta sombra banya
Trenta millas distant de la montanya.
De boyra coronada
Totsovin amaneix ton alta cima
Espessa y argentada,
Qu' es del trono de Déu vulgar tarima;
Misteriós prodigi que acredita
La gloria del Senyor qu' en ella habita.
[modifica] Fonts
- Bosquejo histórico de la Lengua y Literatura Catalana, desde sus orígenes hasta nuestros días. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1850. Pàgs. 92-93.