Book creator (Inhabilita)

Montanya prodigiosa

De Viquitexts

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Montanya prodigiosa
d' Agustí Eura





  Montanya prodigiosa,
Que en elevadas puntas dividida
  Sentires llastimosa
Morir lo autor de la mateixa vida,
Y entre altras principals, dócils montanyas,
De sentiment rompéres las entranyas.

. . . . . . . . . . . . . . .

  Montanya, á qui primera
Dona lo sol cada matí 'l bon dia,
  Y atent desde la esfera
Te saluda galant ab bisarria;
Mes no es molt que lo sol te fassa salva,
Puix cantas á l' aurora al rallar l' alba.

  Atlant, que al cel ostentas
Y lo hermos cap en sos balcons assomas:
  Las estrellas lluentas
Al sombrero te posan blancas plomas,
Las esferas util galò de plata,
Y 'ls núvols te servéixen de corbata.

  Cual garsa, que lleugera,
Sobre las densas tempestats s' en puja,
  Miras baix altanera
La formació dels llamps y de la pluja,
Del estrago tas cimas son exentas,
Puix t' elevas de sobre las tormentas.

  Cuant acaba lo dia
Lo esplendor abreviat de son imperi,
  Y al sol en sa agonía
Li prevé sepultura altra hemisferi;
Lo mar mediterrá ta sombra banya
Trenta millas distant de la montanya.

  De boyra coronada
Totsovin amaneix ton alta cima
  Espessa y argentada,
Qu' es del trono de Déu vulgar tarima;
Misteriós prodigi que acredita
La gloria del Senyor qu' en ella habita.

[modifica] Fonts

  • Bosquejo histórico de la Lengua y Literatura Catalana, desde sus orígenes hasta nuestros días. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1850. Pàgs. 92-93.



PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)