No guart avant ne membre lo passat

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca

No guart avant ne membre lo passat

d' Ausiàs March



[1] [2]

No guart avant ne membre lo passat:
un punt estret guarda mon pensament;
no guart la fi, tenint mon seny torbat
per lo voler affectat al present.
No solament colpa del mal oblit,
ne la tristor ne·l dan que me'n vendrà:
passionat per hun present delit,
no·m jaqueix temps per veure·l que serà.

Ja no conech mon dan ho mon profit,
per qué·l voler en res no dubtarà;
qui·m da consell, de seny és defallit,
hoynt de mi lo que hoyr porà.
Quant ma rahó féu contrast al voler,
per aquell fon sobrada en la fi;
d'ella senyal en mi no·s pot saber:
voler vencé, rahó de mi fugí.

Mon pensament és en vós més qu·en mi,
e mon delit per vós passa primer;
jamés aquell ans que vós yo sentí,
ma voluntat a mi troba derrer.
Yo son content si veig contenta vós,
e tant en mi aquest desig és gran,
que·l sentiment és perdut de mon cos
fins que·l voler vostre·s va sadollan.

Delit no sent la vostra carn toquan,
tant mon voler del vostr·és desijós;
tal passió d'açò·m veig al davan,
que lo meu cor ne resta tremolós;
e tant desig que assats me ameu,
que no·s pot fer me basteu contentar;
e si m'acost a vós, veure poreu
que mon esforç és menys, per mass·amar.

No ymagín de mi us pusquau altar,
car dintre mi yo creu que no veheu;
pens que no bast plaure-us al praticar,
e muyr de por que de mi us contenteu.
E quant d'algú, de sa virtut m'acort,
o d'alguns béns, o que sia molt bell,
lo qu·en mi fall pens que us ve al recort,
e desijau tot quant és en aquell.

A tot quant por ateny ab son mantell,
tem lo meu cor, fent-se franch a la mort;
cas no ymagín que no·m faça volpell,
y el cert no crech e que·n fes Déu report.
Quant me cuyt ser ab vós en millor punt,
sens algun cas mude d'oppinió;
distinctament mon ésser no apunt;
a mal he bé, cerqant, trobe rahó.

Lo turmentat tem present passió
que met oblit al mal de ser defunt.
Em semblant cas a mi conech que só:
fugint dolor, en major dolor munt.
Tant de present me passion·Amor,
que yo pratich molt qu·en amor me nou,
e, conexent, me'n resta gran dolor,
com lo meu puny en matar mi se mou.

Tornada

O foll·Amor, conciença·m remou
que diga·ls mals de vós e lo fals bé;
lo desperat no serà menys de fe,
y a molt mesquí no·l fareu portar jou.

No guart avant, ne membre lo passat,
un punt estret guarda mon pensament,
no guart la fi tenint mon seyn torbat
é per voler afectat al present,
no solament colpa del mal oblit
ne la tristor ne 'l dan que me 'n vindrá
apassionat per un present delit,
no 'm jaqueix temps per veure 'l que será.

Ja no conech mon dany ó mon profit
perqué 'l voler en res no dubtará
qui 'm dá consell de seny es defalli,
oint de mi lo que oir porá,
quant mes rahó constrastava 'l voler
per aquell fon sobrada en la fí
d' ella senyal en mi no 's pot saber
vence 'l voler rahó de mi fugí,

Mon pensament en vos es mes qu 'en mí,
é mon delit per vos passa primer
james aquell ans que vos jo sentí
ma voluntad á mi troba darrer:
jo só content si veig content á vos
é tant en mi aquest desig es grant
que 'l sentiment es perdut de mon cos
fins que 'l voler vostre va sadollant.

Delit no sent la vostra carn tocant
tant mon voler del vostre es desijós
tal passió d' açó 'm veig al devant
que lo méu cor ne resta tremolós;
he tant desig que assats me améu
que no 's pot fér me bastéu contentar
é si 'm acost á vos veure poréu
que mon esforç es menys per sobre' amar.

E per ço 'm pens que 'm devéu desamar
car dintre mí jo crech que no vehéu,
pens que no bast pláureus al praticar
é muyr de pór que de mi 'us contenteu,
é quant algun de sa virtut 'm acort
ó de alguns béns ó que sia mólt bell,
lo qu' a mi fall tem que 'us vé al recort
é desijáu tot cuant es en aquell.

A tot quant pór ateny ab son martell
tem lo méu cor fentse franch á la mort
cas no imagin que no m' faça volpell
y 'l cert no crech é que 'm fés Dèu report;
quant me cuyt ser ab vos en millor punt
sens algun cas mude d'opinió
distintament mon esser no há punt
á mal é bé cercam trobe rahó.

Lo turmentat ten present sa passió
que met oblit al mal 'd esser difunt
em semblant cas á mi conech que só
fugint dolor en major dolor munt,
tan de present me passiona amor
que jo pratich mólt qu' en amor me nóu
é coneixent me 'n resta gran dolor
com lo méu puny en matar mi se móu.

TORNADA.

O foll amor, conciencia 'm remóu
que diga 'ls mals de vos y lo fals bé
lo desperat no será menys de fé
y á molt mezquí no 'l faréu portar jóu.


Fonts[modifica]

  1. http://www.arrakis.es/~dmrq/ausias/LXXVIII.htm
  2. OBRAS DEL POETA VALENCIÁ AUSIAS MARCH publicadas tenint al davant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per FRANCESCH FAYOS Y ANTONY Sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d' amadors de les glories de Valencia y son antich realme. ACOMPANYADAS D' UN PRóLECH. Barcelona: JOAN ROCA Y BROS, carrer del Hospital, 87. 1884; p.102-103.



PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)