No sech lo temps mon pensament innoble
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
No sech lo temps mon pensament innoble pot tenir els següents significats:
- No sech lo temps mon pensamènt inmoble, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- No sech lo temps / mon pensament immoble, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions[modifica]
No sech lo temps mon pensament innoble,
car no·s trespost de un ésser en altre;
Ffortuna vol son torn variat perdre,
sí qu·amistat ab fermetat acapta:
quant m'à sentit al pus jus de son centre,
aspres ha fets los corons de sa roda,
perqu·allissant, en altre torn, no munte
a sseure lla on és lo gran desorde.
Com l'envejós, qui soberc dan vol rebre
perque major dan son desamich senta
e pren delit del mal que veu soferre,
tant que no sent lo mal qui l·és proïsme,
tal semblant cas fortun·ab mi pratica:
ffahent procés a sson delit denul·le,
muda lo nom que pren d'ésser no ferma,
per son plaer qu·és no dar temps al vogi.
Sí com aquell c·adorm ab artifici
son cors perque la dolor no sufferte,
volgr·adormir los penssaments qui·m porten
coses a que ma voluntat s'enclina,
causant en mi cobejança terrible,
passionant l'arma, qui és ajunta
en soffertar aquest turment tan aspre
ab lo meu cors, qui·n tal cas l'acompanya.
Sí co·l castor caçat, per mort estorçre,
tirant ab dents part de son cors aranqua
-per gran instint que Natura li dóna
sent que la mort li porten aquells membres-,
per ma rahó volgr·aver conexença,
posant menyspreu als desigs qui·m turmenten,
matant lo cors, enpeccadant-me l'arma,
sí que jaquir los me cové per viure.
En aquell punt que·l cobejar me sopta
volgra sser foll, ab la pensa tan vana,
que no pensàs pus aventurat home
Fortun·agués prosperat de béns mobles.
En gran calor lo fret tot hom desija,
ne creure pot que jamés l'ivern torne;
axí me'n pren com dolors me congoxen:
creure no pusch qu·en part de content baste.
Tornada
Lir entre carts, si lo comun enginy
és tan grosser que no us bast a compendre,
vullau ab Déu fer que si Fe los basta,
sia remés lo peccat d'amor folla.
Font: Bloc personal DMRQ, sine data
