O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons pot tenir els següents significats:
- O fort dolor jo 't prech que mi perdons,, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- O fort dolor / yot'prech que mi perdons, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions[modifica]
O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons
si no·nseguesch la tua voluntat:
la que yo am contra tu ha manat;
donchs, si no muyr, no·m despuls dels teus dons,
puys a mi vull en dues parts partir
e don a tu l'enteniment per part,
e lo meu cors de la mort lo apart;
a fort Amor yo no puch contradir.
La que yo am mi no consent morir;
dóna'm a tu, lançat a ton voler,
e sab que tu no·m seràs mercener;
no·m desempars fins a vida finir!
En aquell punt hages compassió
d'aquella que jamés de mi l'aurà;
com l'esperit del cors exir volrrà,
oblida mi, menbre't de la qui só.
En aquest món la mi·ànima·t do
y ells penssaments que·t sabràs occupar;
de res del cors no·t vulles empaxar,
car viure vol e que digues que no.
Del cors mesquí no sies descontenta,
car tot és teu, sinó lo moviment,
e sos gemechs no vaguen, yo durment;
ta voluntat mon sopni la contenta.
Puys que mos crits mercé de mi s'absenta
e Déu per vós vol pubir mos demèrits,
e los meus fats contrasten a mos mèrits,
licenciats dolor qui·m desasenta;
car una és ma vida y ma sperança
e dóna'ls mort qui·ls tol la companyia,
e vós dieu que us plau la vida mia;
ells departits, la mort del món me lança.
Creheu de ferm que só·n ferm·acordança
que perda·ls ulls si pert a vós de veure,
e per null cas lauger no vullau creure
que·m luny de vós; vida us don per fermança.
Quant pens que mort me pot fer ser absent
de vós, qui·m sou pus cara que la vida,
d'aquella fuig a la qual ma veu crida;
guanyat me té lo primer moviment.
Tornada
Lir entre carts, tant vos am purament,
que m'és dolor com no·m poreu amar
sinó d'amor que solen praticar
los amadors amant comunament.