Per camins desconeguts i lluminosos,
blancs com nit de neu al clar de la lluna
i blonds com la boirina, ella ha feta via
tota sola, calcigant arreu matolls florits
de sana poesía, car els bells camins qui
travessen els emboscats recons de les
muntanyes tots vessen de claror i de
poesía, i per ço les cançons us la porten la
poesía dels camins; per ço són belles.
En aquest ramell de flors boscanes no
hi trobareu pas, amics, aquell suau i
odorant perfum de la donzella brodadora
de la cançó d'El Mariner, amb gronxament de dòna enamorada; ni aquell ploricó
ritmat, cadenciós, del Plany escrit amb
notes; ni aquell adormiment pausat, sublim, de la cançó eterna Muntanyes de Canigó... Què hi trobaràs, doncs, oh tu,
amic, en aquesta garba? Ja ho sabs : un
deix de melangía, un cant d'amor qui bé
semblarà transportar-te enllà del temps,
als temps heròics dels cavallers qui compartíen la seva amor entre una dama i
un glavi; l'encís particular que mostren
al vivent les nostres muntanyes amarades
de sol, la nostra mar blava, el nostre cel
Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
