— No hi vagis, Catarineta,
que ton pare arribarà,
— Tant si arriba com no arriba,
jo a la plaça vui anar. —
Al cap d'una hora que hi era,
son pare ja va arribar,
— Aon és la Catarineta,
aon és, que no fa el sopar?
— A la plaça n'és, que ballen;
se n'hi ha volgut anar. —
Ja n'agafa una buscalla,
i un bastó a l'altra mà.
— Passa, passa, Catarina,
passa, passa, a fê el sopar. —
La primera garrotada
l'un braç ja li feu sagnar,
la segona garrotada
l'altre braç li va trencar,
la tercera garrotada
morta ja la va deixar.
Sota l'oliver l'oliva,
sota l'oliver s'està.
La mare se'n va a la cuina,
reventant-se de plorar.
— Tant si plores com no plores
la teua filla morta està. —
Lo dia del seu enterro
dos paraules va llençar:
Pàgina:30 cançons populars catalanes (1916).djvu/82
Aquesta pàgina ha estat validada.
