Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/12

pera ser-ne capellans.
Ja n'encontren tres ninetes,
tres ninetes molt galants.
Comencen a tirar xanxes,
xanxetes vénen i van.
Les ninetes són traidores:
justicia van reclamant.
No triga l'espai d'una hora
que a la presó 'ls van portant.
El més petit sempre plora,
el mitjancer ja no tant,
el més gran els aconsola:
—Germans meus, no ploreu tant
que tenim un germà a França,
cavaller del Duc de Rohan.
Demanaré papê i ploma
per escriure-li a l'instant.
Així que 'n sabrà la nova
el tindrem ací volant.
Matarà jutges i batlles
i també a llurs escrivans.
—Calleu-ne, calleu-ne, presos,
que d'aquí ja us en treuran.
Aquí teniu papê i ploma
per escriure a qui vulgau.—
A les dues de la tarda
ja'ls en donen paper blanc;
a les quatre de la tarda
a la forca 'ls van portant.
Quan són al peu de la forca
el seu germà està arribant.
Ja pregunta a l'hostalera: