Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/127

 declarada·ns té la guerra.
Bon cop de falç, defensors de la terra!
  Bon cop de falç!
 El gran comte d'Olivar
 sempre li burxa l'orella:
 — Ara es hora, nostre rei,
 ara es hora que fem guerra
 contra tots els catalans. —
 Ja ho veieu quina n'han feta:
 seguiren viles i llocs
 fins al lloc de Riu d'Arenes;
 n'han cremada una iglesia
 que Santa Coloma·s deia;
 cremen albes i casulles,
 els calzers i les patenes,
 i el Santissim Sagrament,
 alabat sia per sempre.
 Mataren un sacerdot
 mentres que la missa deia;
 mataren un cavaller
 a la porta de l'iglesia,
 don Lluís de Furrià,
 i els angels li fan gran festa.
 El pa que no era blanc
 deien que era massa negre:
 el daven an els cavalls
 sols per assolar la terra;
 del vi que no era bo
 engegaven les aixetes:
 el tiraven pels carrers
 sols pera regar la terra.
 A presencia dels seus pares