Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.

 i una plujeta gràcil
 s'esten, com una mel.

 L'un pom queia d'açi
 del marge, plé d'ufana,
 tocant a un lleçamí
 qu'enjoia la barana.

 Un altre queia ença,
 dins l'aigua remorosa
 del brollador, que fa
 la nit mes amorosa.

 Un altre no ha caigut,
 sinó que penja en l'arbre:
 magnòlia de vellut,
 vora el pedrís de marbre.

 I el darrer pom, que triga
 mes a baixar, i cau
 damunt la meva amiga,
 amb un tros de cel blau.

 Devall d'un cirerer,
 al tamps de les cireres,
 es veia el vell carrer
 i les barques lleugeres;
 damunt del cirerer,
 un vol de caderneres.

Mes, ara, ¿voldràs dir, la meva amiga,
per qui serà aquell pom del lleçamí?
I ella, mig cantant, amb sa veu fina,
 em diu, em deia així: