allà on entre ferro — i sang naix cada dia,
perqué el seu llavi refrescar-se'n pugui
nostre germà que ens prenen—per dur-lo a Moreria
I el darrer pom que queia
damunt la teva mà,
per qui serà?
L'amiga ara somreia,
sota una floca de cabells que lluu
i al sol i al vent s'arbora;
i em diu amb veu sonora:
el darrer pom serà per tu.
—————
Poemet d'Elisenda
———————
Elisenda és una nena
que de tan bonica i clara,
li floreixen les roses a la cara
i la faç se li enllumena.
Sap d'escriure i de llegir,
de brodâ i de fer costura,
sap fer punta de coixí,
i potets de confitura.
Elisenda té una trena
amb catorze diamants,
diamants de la serena
que collia dematí,
vora la parra dels quatre pilans.
Elisenda, cabell fí.
