Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

rirla ara, tant com ella mereix serho; que será com Vos ho voleu, y del modo que Vos ho voleu. Jo ja veig que so indigne de un tal favor; pero digne es y dignissim lo vostre Fill de que no mel' negueu. Per èll pues y per sos merits vos demano ara esta gracia, y despres la vida eterna en lo Cel, ahont vos benehesca y alabe per tota una eternitat. Amen.

 Altres lamentos del Condemnat.

 Sort cruel! sort deplorable!
Sò al Infern condemnat..!
¿Hi ha res de comparable
Al meu rabiós estat?
Los mals mes dolorosos
Tots junts del altre mon,
Prop dels meus horrorosos
Sombra y figura son.
 Presó y fosca sens llum
Ab foch sens resplandor,
Foch de sofre ab tant fum
Que la umpleix de fetor.
Estam amontonats
Uns sobre altres tants mils,
Comprimits y apretats
Com sardina en barrils.
 Jo que de llibertat
Tant volia gosar;
Aqui del foch lligat
Ni un sol pas puch donar:
Amarrát ab cadenas
Estich sens moviment;
En mitg de mas cruels penas
No descanso un moment.