Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

No atengau Senyor á qui ho demana; ateneu si al amor que Vos mateix vos teniu: pues per èll, aborrint antes de tot cor tots los meus pecats, espero alcansar de Vos esta gracia, junt ab la corona perpetua de la gloria. Amen.

 Altres lamentos del Condemnat.

 En esta presó horrible
Sols hi ha brasers ardents
Un udolar terrible
Y cruximent de dents.
En quin lloch tan horrendo
M'he jo precipitat!
!Ay quin foch tan tremendo
Patesch jo desgraciat!
 Un foch del mon enter
Ab aquest comparat
Foch fret vindria á ser,
Y un foch tant sols pintat.
D'est foch dirse podría
Qu' una espurna no mes
En lo mon cremaría
Fins lo que incremable es.
 ¡O foch tu en mi derramas
Diluvis de torment!
Me abraso en estas llamas
De foch tant viu y ardent:
Est ardor quem' devora
Me fa estar enrabiat:
Foch dintre, foch defora,
Foch viu de tot costat.