Pàgina:Bon sempre de gloria eterna en lo cel (1831).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VEUS DEL CONDEMNAT.

 Al Deu que he ofés
Per seguir mon gust
Per cástich molt just
Ja nol' veuré mes:

Penaré en excés
Sent de Deu privat:
℟. Ay! que eternament
Estich condemnat!


ORACIÓ A JESUCRIST.

Divino y Soberano Redemptor de la mia anima, per la vostra infinita misericordia vos suplico vos digneu gravar en lo centro de la mia anima lo conexement de aquella terrible pena, que patirán los condemnats, haventvos perdut á Vos, que sou la alegria del Cel, ¡Ah! ¡si jo entengues bè lo sentit que importan estas paraulas, estar eternament apartat de Vos, que sou lo centro de las animas! Tenint aquestas mes tendencia á unirse ab Vos, que forsa tè una bala quant ix de un canó de artillería, qui podrá compendrer lo que estas patirán, vehentse eternament impedidas de acercarse á Vos, ó Deu meu, á Vos que sou tot lo meu bé y totas las mias cosas! ¡Que violencia tant gran no esperimentaría la mia anima, si morint en pecat, me vejés apartat de Vos que sou lo meu Pare, lo meu amor, y tota la mia gloria! ¡Ay! no, Pare meu, no; no permetau en mi tanta desgracia; ja empendré de aqui en avant una vida nova. Y si fins al present he estat un vil, un ingrat, y un indigne de vostres favors, ja proposo desde ara, dulcissim Jesus meu, ser un altre en lo esdevenidor. Salveume ó Espòs de la mia anima; á Vos no'us costará cap nou sacrifici aquesta gracia, que per mi será un favor lo major. Si las culpas que fins ara he comes son impediment de tanta misericordia, aqui m' teniu, ó duenyo del meu cor, aqui m' teniu postrat á