Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
ANT. (Alt ab ironía).
Bon día tingui, senyoret Enrich. Caramba que puntual ha sigut avuy.
ENR. (Alt). No ho cregui. Es l' hora de la llissó.
ANT. Oh! per vosté si que tot lo día ho es hora de llissó.
ENRI. La vritat es que quan se té la sort de tení un mestre com don Gervasi, las llissóns may son prou llargas.
ANT. Sí, sí. Y quan el mestre es tutor d' una noya guapa y rica encare menos. Perque may hi ha prou temps per pintarli la cigonya.
ENRI. Senyora Antonia, aixó no es veritat.
ANT. ¡Qué diu are, sant cristiá! ¡Vaja, home, no fassi l' ignocent! No veu que una té experiencia de sobras y veu més de lo que vosté 's pensa?
ENRI. Sí, pero com vosté no sab veure més que 'l mal, y jo 'l mal no 'l vull apendre, me 'n vaig á estudiá un altre cosa.
(S' assenta devant d' una taula y 's posa á escriurer).
ANT. ¡El mal, eh! La vritat es que las circunstancias per vosté no poden ser més favorables. Per una part don Gervasi, que fora de la seva ciencia es l' home més cándido del mon...
ENRI. (Escribint). «Ex nihilo nihil fit.»
ANT. Per l' altre, ella, qu' es una bonifacia sense malicia... ¡Ventura que jo vigilo!
ENRI. (Escribint). "Alteri ne faceris, quod tibi fieri non vis.
ANT. Sí, dóminus voviscum, are li fan el mánech. ¡Ay senyor! Don Gervasi antes sempre deya que li faltava alguna cosa, pero are no veu que 'ns en sobran dugas. Ab l' escusa de que vosté s' ha de graduá, la seva tía com á vehina li va demaná li fes el favor de donarli algunas conferencias, y ab aques-