|
|
ciona y si per casualitat la seva ma es toca ab la meva, 'm produeix una sensació que 'm recorra tot lo cos y 'm dona un remoliment de nervis que m' esglaya.
|
ESCENA IV
Los mateixos y EMILIA, Emilia ha anat avansant lentament fins aprop d' Enrich y li diu ab veu baixa.
| D. GER.
|
(Sorprés també). ¡Ah!
|
| D.GER.
|
Si no dich res.
(Apart y ab humor contrariat).
(¡Qu' es estrany! Aqueixa sorpresa m' ha impressionat! Ja no sé de qué tractavam). (Alt). Bé, per avuy basta. Adeu.
|
| EMI
|
(Baix á Enrich). ¿Qué ha dit?
|
| ENRI.
|
No he pogut fer més que prepará 'l terreno. Enviaré la tía perquè li parli.
|
| D.GER.
|
(Preocupat). Vetaquí que 'l primer descubriment qu' ha fet desde que jo
l' instruheixo, han sigut las qualitats
físicas de la Emilia.
(Enrich se 'n va fent signos de inteligencia á Emilia. D. Gervasi 's passeja amunt y avall enrahonant sol y diu:)
Amigo, aixó no m' agrada.
|
