Pàgina:Buscant lo desconegut (1898).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
D. GER. ¡Jo!
ANT. ¿Vostè? tant com jo ho es, vegi que tal.
D. GER. (Apart).(¡Qu' es bona dona, aqueixa Antònia!)
ANT. (Apart). (¡Qué 'm costa ferlo entrá a la pica!)
D. GER. (Apart). (Pot ser que m' aconsellés ab ella. Aquesta pot dirigirme, perque té experiencia).
ANT. (Apart). (Sembla que s' arrima. Fem l'orni).
D. GER. Antonia, ja sabs que tú ets l' única persona ab qui jo 'm descanso. Tú tens bon ull, y t' haig de confessar qu' has penetrat aquesta sensibilitat qu' acaba d' explotar á n' al méu cor y que 'm proposaba ocultá á tothom.
ANT. (Apart). (¡Ay, gracias á Déu!) (Alt.) Digui, digui, qué li passa?
D. GER. Ja veurás. Jo sempre m'he tingut per felís,sens darme compte, que tal vegada no ho era.
ANT. ¡Ya!
D. GER. Instalat aquí, en aquet retiro, ja fá molt temps, que noto com si 'l cel de la meva tranquilitat s'ha anés ennuvolant. Com si'm faltés algo. Jo buscaba... buscaba...
ANT. ¿Qué buscaba? ¿qué buscaba?
D. GER. (Molt baix, agafantla per la má, y ab tó conmogut). Pero ja no busco. Y lo que 't sorprendrá, es que lo que 'm faltava... era...
ANT. ¿Qué era?
D. GER. Casi ré... ¡Dona!
ANT. (Ab explosió). ¡Santa paraula!
D. GER. No 'm renyis! No 'm miris... Abaixa els ulls. Deixam torná roig. Deixam desahogar lo meu pudor, librement!
ANT. ¿Tornarse roig? ¿De qué? ¿D'estimar-mos? ¡Jo 't flich! ¡Si l'amor es l'obra