Pàgina:Cántichs.djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 —Es aquell que 'l bocì 'm prenga,
 puix ab ell menjo en un plat;
 ¡ay de qui traidor me venga!
 ¡tant debó que no fos nat!—

 Ja ab sa dolsa companyía
 Jesucrist s' en baixa al Hort,
 hont los diu en sa agonía
 que está trist fins á la mort:
 —Orem tots, que al veure 'm pendre
 mon ramat s' escampará;
 y si es prop qui m' ha de vendre,
 no es pas lluny qui 'm negará.—

 S' agenolla y mentres ora
 reb lo cálzer de dolor;
 primer glop que n' assabora;
 no pot mes lo Redemtor.
 —De mon llavi apartat sia,
 Pare, eix cálzer de pecat,
 mes no 's fassa, no, la mia,
 sinó vostra voluntat.—

 Jesucrist ja es á la vora
 de la mar de la passió,
 ja de l' ona que 'l devora
 sent la furia y l' amargó.
 Veu dels mals la pertinacia,
 veu dels bons la ingratitut;
 de tants homes la desgracia
 que per sempre s' han perdut.