Pàgina:Cántichs.djvu/22

 A Sant Pere que fería:
 —Enveyna 'l coltell, ha dit;
 qui de coltell feriría,
 de coltell será ferit.

 Mes diumenge me rebéreu
 entre palmes y llorer,
 y ara ab pals y armes isquéreu
 com si fos un bandoler.—
 Dòna 'ls brassos als que 'l prenen,
 cos y ánima al dolor;
 les cadenes que 'l detenen
 son cadenes del amor.

 Mentres lligan y engrillonan
 al que fa rodar los cels,
 sos deixebles l' abandonan
 com anyell als llops cruels.
 ¡Trist de mi! pecant un dia
 vos deixí, Jesús, també;
 mes, oh dolsa companyía,
 ja may mes vos deixaré.

 Afrontarlo Anás intenta,
 y ab ma férrea 'l seu criat
 un revés tant fort li venta
 que per terra 'l ha triat.
 Jesucrist, obrint la boca,
 manso y dols li respongué:
 —Si he dit bè, ¿per qué se 'm toca?
 si he dit mal, digas ¿en qué?—