Pàgina:Canigó (1901).djvu/197
La tradició de les falles se conserva també en les poblacions de marina, Tossa y Valencia, encara que en esta alteran de mala manera la costum y en aquella la paraula, dihentne fayta.
2Joglars, joculatores, s'anomenan encara en lo Rosselló los músichs que tocan en les festes majors lo floviol, lo tamborí y la borassa ò sach de gemechs.
3La ciutat d'Elena. Elna, que rebé de Constantí lo nom de Castrum Helenæ, en recort de sa santa mare.
IFada, paraula usada per nostres clássichs y viva encara á Mallorca, es sinònima dels mots coneguts, encara que paratgívols, de goja, aloja, encantada y dona d'aygua, que gastám en la Llegenda.
2Jonquilles: floreta de cinch fulles blanques y de cor groguench que recorda la nadala. Es verament atrevida, puix floreix al bell peu de la congesta que la abrigava ahir, sota mateix del glaç que'l sol va aprimant y retallant y fins sovint lo forada per traure'l cap á la llum y á la vida. La he vista vora molts estanys; mes al peu dels Estanyols de Cadí, en son temps, sembla talment voler cobrir la terra, que deixan les neus, ab altra primaverenca nevada de flors d'ametller.
3Lo rhododendron ferrugineum, á més del nom de boix-florit, té'ls de boix de Nuria, boixerica, gabet y talabart. Es la flor que embelleix més nostres Pirineus, en sa florida, endomaçant de vermell sos ayguivessos, despullats, sense compassió, dels abetars y pinedes primitives.
