Aquesta pàgina ha estat validada.
Sever l'anomenava
sa estrella del matí.
Fugint de la gent mora
la celestial Pastora
deixá'l ramat fidel;
y en mitx d'eixa montanya
de flors sols s'acompanya,
de flors y aucells del cel.
Un dia á la vesprada
la serra il-luminada
vegeren los pastors;
vegeren llums molt bellas
Baixarhi, com estrellas
d'hermosos resplandors.
Lo Bisbe sab la nova,
trová dintre una cova
l'Imatge mes gentil;
los Angels la voltejan,
y 'l arbres que la ombrejan
li fan de camaril.
La du cap á Manresa,
mes la real Princesa
no vol passar avant;
